Arxiu d'etiquetes: gòtic

Roca, Bernat

3 Respostes

(Catalunya, segle XIV – Barcelona, 1388)

Arquitecte gòtic.

El 1360 va rebré l’encàrrec per realitzar el sagrari o tabernacle de l’altar major de l’església barcelonina dels Sants Just i Pastor, i el 1361 el de l’obra de l’altar major de l’església de la Mercè.

El 1374 succeí Arnau Artaguil com a mestre major del Palau Reial menor de Barcelona, on féu el gran saló i la xemeneia.

Entre el 1365 i el 1388 fou mestre major de la catedral de Barcelona, on dirigí els primers trams de la volta central de la galeria alta sobre les capelles, començà el claustre el 1382 i els campanars el 1385.

Robio, Bartomeu

2 Respostes

(Catalunya, segle XIV)

Escultor gòtic. Va treballar a Lleida juntament amb Jaume Cascalls, mestre major del retaule principal de la seu de Lleida. Se li atribueixen els relleus més antics d’aquest retaule, executat entre el 1361 i el 1372, entre altres un amb la representació de la Pentecosta.

El 1376 va rebre una quantitat per l’obra del sepulcre, no conservat actualment, de Guillem Ramon de Montcada, a la seu de Lleida. Aquest mateix any era mestre major d’aquesta catedral i, consegüentment, successor en aquest càrrec de Jaume Cascalls.

Riquer, Bertran

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII – després 1320)

Arquitecte gòtic.

Dirigí la construcció de la capella reial de Santa Àgata, les obres de la qual començaren el 1302. L’estil del conjunt és d’un gòtic genèricament català i fou aixecada damunt d’un pany de muralla romana.

L’any 1312 va rebre, conjuntament amb Pere Prenafeta, l’encàrrec per part de Jaume II de la construcció del seu sepulcre i el de la reina Blanca d’Anjou al monestir de Santes Creus.

Es creu també que va participar, juntament amb Granyena i Peyron, en les obres del monestir de Santa Maria de Pedralbes.

Rigolf

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Arquitecte gòtic.

L’any 1412 succeí interinament Jaume Solà en la direcció de les obres de la catedral de Barcelona, fins que ocupà el càrrec de mestre major d’aquesta seu Bartomeu Gual, el 1413.

Ramó, Pere

(Catalunya, segle XIV)

(o Ramon) Arquitecte gòtic.

Entre el 1388 i el 1392 realitzà la volta del segon cos del campanar de l’església de Sant Feliu de Girona, que havia començat Pere Sacoma el 1368, i que probablement fou acabat per Pere de Santjoan.

Pi, Andreu

(Catalunya, segle XV – Lleida, segle XV)

Arquitecte gòtic i escultor.

Mestre major de la seu vella de Lleida a partir del 1457 i de l’hospital de Santa Maria d’aquesta mateixa ciutat el 1454.

La decoració escultòrica de l’hospital amb la imatge de la Mare de Déu sobre peanya decorada amb figures d’àngels es pot relacionar amb la decoració escultòrica de la façana i les mènsules i les claus de volta de l’interior de la capella de Sant Jordi, a Poblet.

L’estil d’aquestes escultures és borgonyó, amb punts de contacte amb el de Guillem Sagrera.

Pentecosta, mestre de la

(Catalunya, fi segle XIV – segle XV)

Pintor gòtic anònim. El seu concepte pictòric deriva dels Serra, bé que a la seva obra s’observen troballes pròpies de l’estil internacional.

És autor, entre altres, de diversos retaules de la Col·legiata de Cardona.

Olot, mestre d’

(Catalunya, segle XV)

Pintor gòtic anònim. Pertany a l’escola de Girona, tan influïda al final del segle XV per l’estil del gran pintor Jaume Huguet.

Actiu a la zona de Girona i al Rosselló, cal esmentar, entre les seves obres, una representació de la Verge de la Misericordia a les Escaldes (Alta Cerdanya).

Mota, Guillem de la

(Catalunya, segle XV)

Arquitecte gòtic.

Participà, amb Pere de Vallfogona, per Tarragona, a la junta d’arquitectes que el 1416 decidiren la continuació amb una sola nau de la seu de Girona.

Tallà l’alabastre necessari per al retaule major de la seu de Tarragona, obra de Pere Joan.

Morey, Guillem

(Illes Balears, segle XIV – Girona, després 1396)

Arquitecte i escultor gòtic. Germà de Pere Morey.

L’any 1375 treballava com a mestre d’obra de la porta dels Apòstols de la seu de Girona i el 1394 com a mestre major de la mateixa seu.

El 1383 realitzà un àngel de bronze, i el 1385, per encàrrec de Pere el Cerimoniós, els sepulcres del comte Ramon Berenguer II, Cap d’Estopes, i la seva esposa Ermessenda per a la catedral gironina.

El 1394, a causa de la mort del seu germà Pere, els canonges de Palma de Mallorca demanaren als de Girona els seus serveis per acabar el portal del Mirador. Sembla, però, que no hi va anar.

El 1396, últim any que es tenen notícies seves, encara vivia a Girona, on probablement va morir.