(Catalunya, segle XIV)
Escultor i arquitecte gòtic de l’Escola de Lleida. Mestre major de la seu lleidatana abans del 1360.
Vers el 1340 esculpí les imatges de la Verge amb el Nen i de Sant Joan Baptista per a Vinaixa, malmeses l’any 1936. El 1343 contractà una Verge i dos àngels per a la parròquia de Nalec.
Se li atribueix també una Santa Magdalena a l’església de l’Hospital de Montblanc.
(Catalunya, segle XIV)
Escultor gòtic. L’any 1341 contractà, per a l’església de Sant Pau de Sant Joan de les Abadesses, un retaule amb escenes de la Passió.
El seu estil és marcadament realista i palesa el seu gust pel detall i per les composicions dramàticament mogudes.
(Catalunya, segle XV)
Pintor gòtic anònim. Autor dels retaules de Santa Bàrbara i de Sant Julià i Santa Basilissa, que es conserva al Museu d’Art de Catalunya.
Es caracteritza per un efectiu modelat i una certa tendència a l’expressionisme.
Se’l relaciona amb l’escola gironina quatrecentista de pintura gòtica.
(Catalunya, segle XV)
Pintor gòtic anònim. Autor de dos retaules dedicats a aquest sant: un a la catedral de Barcelona i l’altra a la col·lecció Muntadas.
Pel seu estil, d’innegable pulcritud tècnica, pertany al cercle de Lluís Borrassà.
(Naut Aran, Vall d’Aran)
Antiga parròquia dins l’antic terme d’Arties, a la dreta de la Garona, al nord de la vila.
És un edifici gòtic del segle XIII, i hom creu que pertanyia als hospitalers.
Ha estat restaurada (1975) per la Fundació Museu Etnològic Era Val d’Aran, a la qual l’ha cedida la mitra d’Urgell, per a instaurar-hi un museu etnològic d’objectes religiosos de la Vall d’Aran.
(França ?, segle XIV – Catalunya ?, segle XV)
Escultor gòtic.
Treballà en la decoració del Palau Reial a Poblet (1398-1408), obra de l’arquitecte Arnau Bargués, al qual substituïa quan aquest viatjava a Barcelona per supervisar les obres de la Casa de la Ciutat, que dirigia simultàniament.
Hom li atribueix la imatge de Sant Rafael a la façana gòtica de l’ajuntament de Barcelona, deguda segons altres estudiosos a Pere Sanglada.
Es creu que el seu estil és una premissa indispensable de l’art de Pere Joan. Per això es pensa en una possible col·laboració de Salau amb Anton Joan, germà de Pere, que devia actuar com a possible transmissor del nou decantament artístic, caracteritzat per una major llibertat imaginativa i un ritme més mogut i nerviós.
(Felanitx, Mallorca, vers 1380 – Nàpols, Itàlia, 1454)
Arquitecte i escultor gòtic. Féu l’aprenentatge al Portal del Mirador de la seu de Palma de Mallorca, on treballaven nombrosos artistes flamencs i de la Picardia (vers el 1397) i on entrà en contacte amb uns nous corrents artístics que varen cristal·litzar, pel que fa a l’escultura, en l’estil creat a Dijon per Sluter, del qual Sagrera fou seguidor.
La seva primera obra documentada és una trona per al convent de framenors de Perpinyà (1410). El 1416 és documentat a la consulta convocada a Girona per decidir la continuació de la catedral amb una nau o amb tres naus i apareix esmentat com a mestre major de Sant Joan Nou de Perpinyà, on se li atribueix el canvi de pla d’aquest temple i l’audaç sala capitular.
A partir del 1420 es féu càrrec de la direcció de les obres de la catedral de Palma de Mallorca, on dirigí la continuació de les voltes, en els seus trams quart i cinquè, i aixecà la sala capitular; al Portal del Mirador, on vint-i-cinc anys havia començat com a aprenent, deixà una de les seves màximes obres d’escultura; l’imatge de Sant Pere, per la qual li pagaren 24 florins; se li atribueix també el Sant Pau i el Sant Jaume de la mateixa porta i la Verge que hi havia al mainell.
El 1426 es féu càrrec de l’obra de la Llotja dels mercaders de Palma, on la decoració escultòrica és perfectament coherent amb la tendència a la unitat espacial.
El 1447 fou cridat a la cort d’Alfons el Magnànim, a Nàpols, on realitzà personalment la Gran Sala del Castell Nou i dirigí les obres de conjunt, llevat de l’arc de triomf de l’entrada.
La conjunció de l’obra de fortificació amb el luxe i el fast de la cort reial fan d’aquest palau, imponent, encara que no conserva res de la decoració original, una de les obres més interessants de l’època a Europa; una vegada més, el seu gust pels espais amplis es manifesta en una solució pensada per a la Gran Sala, que malauradament no pogué veure acabada, a causa de la seva mort.
(Barcelona, segle XV)
Arquitecte gòtic.
Dirigí, a Barcelona, les obres del palau de la Generalitat entre el 1416 i el 1432, on féu la façana del carrer del Bisbe, que fou decorada per Pere Joan, els dos patis interiors amb l’escala adossada i l’esvelta galeria, així com la capella de Sant Jordi, construïda en estil gòtic flamíger amb entrellaçaments d’inspiració àrab.
(Lleida ?, segle XV)
Arquitecte i escultor gòtic.
Treballà com a mestre major de la seu de Lleida, on hi féu el sepulcre de Berenguer Gallart (1448-52), amb figures realistes i fullatges escarolats.
Se li atribueixen algunes escultures de la gran porta exterior del claustre, concretament la Verge, sant Joan Baptista i sant Joan Evangelista.
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Pintor gòtic anònim. Autor d’un retaule dedicat a la Verge que reflecteix encara l’art de Pere Serra.
En una Verge rodejada d’àngels músics de la catedral de Barcelona i una altra obra similar de l’antiga col·lecció Batlló palesa l’influx de Borrassà.
El seu estil, d’innegable personalitat i vàlua, resulta tècnicament mediocre.
Dades dels Països Catalans 