Arxiu d'etiquetes: Garrotxa

Santa Pau, vall de

3 Respostes

(Garrotxa)

Vall, solcada pel Ser, afluent de la dreta del Fluvià. És una conca secundària, que forma part de la fossa d’Olot-Mieres, formada per les falles perpendiculars als horsts del Corb-Finestres-Rocacorba i de Sant Julià, entre els quals és situada.

La presència de formacions volcàniques determina un paisatge característic, gràcies al corrent de lava compacta procedent de diversos volcans, que recorre la vall. Els dipòsits de les boques eruptives (grederes) són molt importants.

Sobre el corrent basàltic que omple el fons de la vall s’han establert conreus (cereals i farratge), aprofitant la fertilitat del terreny. El principal nucli és la vila de Santa Pau.

Santa Pau, baronia de

13 Respostes

(Catalunya, segle XIII – )

Jurisdicció senyorial centrada al castell de Santa Pau i que comprenia, ultra l’antic terme del castell de Finestres (les parròquies de Santa Maria de Finestres, Sant Aniol de Finestres, Santa Maria de Santa Pau, Sant Esteve de Llémena, Sant Andreu de Sobre-roca i les Medes), les parròquies de Sant Miquel de Sacot, Santa Maria de Batet, Sant Julià del Mont i Sant Vicenç del Sallent.

Al segle XIII ja pertanyia al llinatge dels Santapau. Per raó d’uns béns dotats que li eren deguts, Joana d’Oms i de Ribelles interposà plet al seu germà Galceran (I) Ademar, i després al fill i successor d’aquest, Hug (V) Ademar de Santapau i Roís de Liori.

El 1445 recaigué sentència, confirmada el 1446 i el 1449, en favor de Joana, i el 1456 la cúria de Besalú vengué la baronia -aleshores en possessió de la filla d’Hug (V)- al marit de Joana, Berenguer (V) d’Oms, com a major oferent en encant públic fet amb motiu de l’execució de la sentència.

El baró Antoni (I) d’Oms de Santapau i de Sentmenat vinculà la baronia als seus descendents agnaticis i, si aquests mancaven, als descendents també agnaticis de la seva filla Anna, muller d’Enric de Sentmenat.

A la mort (1693) del darrer descendent agnat del vinculador, la baronia passà, de fet, al seu nebot de germana, Antoni d’Oms-Cabrera-Desbosc, i a la filla d’aquest, Gaietana, marquesa de Moja; però el marquès de Castelldosrius, Manuel de Sentmenat, aleshores representant la descendència de la filla -Anna- del vinculador, inicià un plet per a la possessió de la baronia i començà a emprar el títol de baró i a cognomenar-se Oms de Santapau. A la seva mort continuà el plet el fill Fèlix, que el guanyà per sentència del 1730, confirmada el 1739.

D’un arranjament entre ambdues parts resultà que el títol de la baronia passà als Castelldosrius, i les possessions i castells d’aquesta restaren per als marquesos de Moja.

La baronia fou reconeguda com a títol del regne, el 1915, a favor del marquès de Castelldosrius.

Santa Maria de Romeria

3 Respostes

(Mieres, Garrotxa)

Església, sufragània de la parròquia de Sant Pere, al sud de la vila, al voltant de la qual es formà el barri de la Cellera.

El lloc apareix ja el 878, propietat del monestir de Banyoles, i l’església de Santa Maria el 1017. El 1226 Jaume II reconegué al monestir la propietat i jurisdicció del nou poblament de la cellera nova de Romeria.

El primitiu edifici romànic sofrí una reforma total a mitjan segle XVIII. La marededéu de fusta policromada (fi del segle XIII) fou destruïda el 1936; ha estat reconstruïda.

Santa Maria de Bell-lloc -Garrotxa-

3 Respostes

(Besalú, Garrotxa)

Antiga església. Esmentada ja el 998, extramurs, des del segle XIII fou anomenada de Bell-lloc.

Fou derrocada al començament del segle XIX i al seu solar hom bastí el casal Viader.

Santa Maria d’Agost, combat de -1285-

3 Respostes

(prop de Besalú, Garrotxa, 15 agost 1285)

Fet d’armes entre les tropes de Pere II el Gran i un esquadró de l’exèrcit francès que Felip III de França havia introduït al Principat amb motiu de la Croada contra Catalunya.

L’atac francès, iniciat a trenc d’alba i després de l’èxit inicial assolit contra un grup de peons, fou rebutjat pels cavallers catalans, dirigits pel mateix rei, que fou a punt d’ésser traspassat per una arma enemiga.

Santa Margarida de la Cot

8 Respostes

(Santa Pau, Garrotxa)

Antic volcà (682 m alt) de la regió volcànica d’Olot, al pla de la Cot, a ponent de la vila. És un dels més importants del sector, i la seva extensa boca té uns 2.000 m de perímetre.

Al mig del pla format pel cràter hi ha l’església de Santa Margarida, d’origen romànic, sufragània de la de Sant Miquel Sacot.

Santa Margarida de Bianya

Deixa un comentari

(la Vall de Bianya, Garrotxa)

Poble, de caràcter disseminat, al vessant dret de la vall de Bianya, a la dreta de la petita vall de Santa Margarida, afluent seva, al peu de la serra de Sant Miquel del Mont.

És centrat per l’església parroquial de Santa Margarida, d’origen romànic (conserva l’absis i la torre del campanar). Esmentada ja el 858, quan Guifré de Besalú la cedí al monestir de Ridaura. Al segle XIII en tenia la jurisdicció el prior de Sant Joan les Fonts.

Santa Magdalena del Mont

1 Resposta

(la Vall d’En Bas, Garrotxa)

Santuari, dins l’antic terme de Sant Privat d’En Bas, situat als vessants nord-orientals del Puigsacalm, prop del santuari de les Olletes.

Havia estat un antic priorat de canonges regulars augustinians, dedicat a sant Corneli i a santa Magdalena, esmentat ja a la fi del segle X, que protegiren els comtes de Besalú i després els vescomtes de Bas, i que fou abandonat al segle XVI.

L’església conserva algun element del primitiu edifici romànic, però fou modificada al segle XVIII.

Santa Magdalena del Coll

2 Respostes

(la Vall de Bianya, Garrotxa)

Església (784 m alt), a l’antic terme de la Vall del Bac (de la parròquia del qual depèn), enlairada als vessants septentrionals de la serra de Malforat, al vessant dret de la vall del Bac.

Prop seu hi ha la masia del Coll.

Santa Llúcia de Trenteres

3 Respostes

(Santa Pau, Garrotxa)

Caseria, al nord-est del volcà de Santa Margarida de la Cot.

El santuari de Santa Llúcia, que depèn de la parròquia de Santa Pau, era dedicat abans a sant Simplici i a sant Eudald; s’hi celebra un aplec anual.