Santuari (la Mare de Déu de la Fontcalda) i balneari, a l’engorjament del riu de la Canaleta, al peu de la serra de Pàndols.
A tocar de l’església hi ha una font d’aigües minero-medicinals que brolla a 25ºC i que duu clorur i carbonat càlcic, sulfat de magnesi i clorur sòdic.
Al segle XIV o al XV uns frares trinitaris procedents probablement de Tortosa hi iniciaren una comunitat monàstica; l’església actual fou construïda el 1756.
Ha esdevingut un centre d’estiueig.
Contrafort occidental (709 m alt) de la serra de Pàndols, morfològicament integrada a l’extrem septentrional dels ports de Beseit.
Domina les plataformes estructurals perifèriques o “terres altes” de la depressió de l’Ebre. És delimitat per vessants escarpats, modelats pel riu de la Canaleta, i pel barranc de la Vall.
Fou un dels punts de màxima penetració de les forces republicanes durant l’ofensiva de l’Ebre (1938).
Municipi i capital de la comarca de la Terra Alta (Catalunya): 71,15 km2, 363 m alt, 2.999 hab (2016)
Situat al límit de la depressió de l’Ebre, al centre de la comarca i accidentat, al sud-est, per les serres de Pàndols i de Cavalls. Hi resten algunes hectàrees de bosc i pasturatges.
La vida econòmica local és la pròpia de la comarca, basada en el conreu de la vinya (que produeix l’anomenat vi de Gandesa), els cereals, l’olivera i els ametllers, i en les activitats industrials derivades (producció d’oli, vi i alcohol). Hi ha una cooperativa vinícola fundada el 1919. Altres petites activitats industrials i ramaderes (granges de pollastres, conills, gallines, etc) completen l’oferta econòmica. Àrea comercial de Tortosa. A partir del 1900 la població ha anat disminuint, amb uns mínims els anys 1960 i 1991.
La vila, que agrupa tota la població del municipi; es troba en un turó, prop de la serra de Pàndols. Hi destaquen l’església arxiprestal de l’Assumpció, de transició romànico-gòtica (segle XIII), monument històrico-artístic; la plaça porticada de l’Església; la casa senyorial dels barons de Purroi; la casa de la vila, del segle XV; l’edifici modernista de la cooperativa agrícola, i l’actual presó, antiga casa de la Castellania, amb elements dels segles XIII i XIV. Dins el terme hi ha el santuari i balneari de la Fontcalda.
Habitada primitivament pels ilercavons, se’n desconeix la possible població romana. Ocupada pels musulmans, fou reconquerida per Ramon Berenguer IV de Barcelona, el qual la concedí a l’orde dels templers, i, en dissoldre’s aquest (1312), passà a l’orde de l’Hospital. Sota el regnat de Pere III el Cerimoniós, s’hi celebrà un Parlament General (1337). Al segle XIX fou assetjada diverses vegades per les tropes carlines durant la primera guerra carlina, però no pogueren ocupar-la; aixó li valgué la concessió del títol de ciutat (1838).
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Cooperativa – Festa del Vi
Dades dels Països Catalans 