Arxiu d'etiquetes: funcionaris/es

Planella i de Torrelles, Pere de

(Catalunya, segle XV)

Donzell. Fill de Roger de Planella i de Beatriu de Torrelles.

Urgellista com els seus germans Marc i Ramon, el 1437 era senyor de Castellnou de Moià. El 1440 combaté al costat d’Alfons el Magnànim a Itàlia.

Durant la guerra contra Joan II participà, en l’exèrcit del comte de Pallars, al setge de Girona i fou un dels qui entraren furtivament a l’església de Sant Feliu, on fou pres després d’una heroica defensa. Alliberat, fou nomenat capità del castell d’Amposta.

El 1465 resistí durant més de vuit mesos el setge de les tropes reialistes i dels hospitalers, propietaris del castell. Fou alliberat després de la capitulació de Tortosa al rei Joan II.

Foren germans seus:

Marc de Planella  (Moià ?, Bages, segle XV – Catalunya, setembre 1463)  Donzell. Sostingué bandositats actives. En 1462 abraça la causa de la Generalitat, contra Joan II. Morí en el curs d’unes operacions contra partidaris del monarca.

Ramon de Planella  (Catalunya, segle XV)  Eclesiàstic. Fou canonge de Vic. Malgrat la seva condició d’eclesiàstic prengué les armes per la Generalitat el 1462. Defensà la plana de Vic contra les forces reials.

Planella, Ramon de -funcionari, s. XIV-

(Catalunya, segle XIV)

Uixer i servidor del príncep Joan, duc de Girona, el futur Joan I.

El 1372 acompanyà el príncep a Besiers per visitar-hi la seva promesa Joana de Valois, malalta de mort. També actuà de missatger del príncep prop de Pere III, sobretot quan aquest volia fer casar el seu primogènit amb Maria de Sicília.

Joan li vengué el 1381 el castell de Montbui, que Ramon no trigaria a revendre’s al mateix príncep.

Planella, Pere de -funcionari, s. XIV-

(Catalunya, segle XIV)

Uixer i servidor de Joan I.

El 1379 fou enviat oficiosament a París per sondejar la solidesa de l’oferiment en matrimoni de Violant de Bar, que seria la segona muller de Joan, llavors príncep hereu i duc de Girona. Aquest el féu camarlenc seu.

El 1382 gestionà prop del rei Pere III el projecte del príncep de fer una campanya a Sardenya. La seva fidelitat a Joan féu que Pere III volgués destituir-lo de la cort ducal el 1383, quan empitjoraren molt les relacions entre pare i fill. S’adherí aleshores, canviant de bàndol, al partit de la reina Sibil·la de Fortià.

Aquest fet li costaria un procés el 1387, poc després de pujar al tron Joan I. Reconciliat amb aquest, en fou nomenat camarlenc.

El 1393 hi havia a Sicília un Pere de Planella, en funcions de vice-almirall de l’estol català que operava a l’illa. Amb quatre galeres fou enviat aleshores en auxili de Lluís de Nàpols.

Plandolit i d’Areny, Guillem de

(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 19 febrer 1822 – Tolosa, Llenguadoc, França, 23 febrer 1876)

Noble i síndic general de les Valls d’Andorra. Tercer baró de Senaller i Jordana (1851). Era fill de Josep de Plandolit-Targarona i de Pons i de Maria Rosa d’Areny i de Senaller-Jordana, pubilla dels Areny d’Ordino.

Fou el darrer síndic i procurador general d’Andorra del llinatge dels Areny. Succeí la seva àvia Maria de Senaller-Jordana (morta el 1846) en la baronia de Senaller i Gramenet.

El 1855 fou assassinada tràgicament a Barcelona la seva primera muller, Maria Dolors de Parrella i de Girona.

Fou l’ànima i principal promotor de la llei dita Nova reforma d’Andorra (1866), que obrí la porta a la modernització o actualització de les velles estructures andorranes.

El 1870 establí un noviciat de jesuïtes a la seva casa d’Andorra la Vella.

Pau, Francesc de

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Cavaller i home de confiança del rei Joan I i de la reina Violant de Bar.

Fou un dels poderosos servidors cortesans, entre els quals hi havia Bernat Metge, encartats en el procés judicial que s’obrí a la mort d’aquell monarca (1396), acusats de corrupció pública i privada. S’imputaren a Francesc de Pau relacions carnals amb Carrossa de Vilaragut, favorita de la reina.

Empresonats per ordre de la nova reina, Maria de Luna, esposa de Martí I l’Humà, tots ells en foren absolts el 1398 pel mateix rei Martí.

Fou el pare de Elionor de Pau i d’Hortafà  (Catalunya Nord, segle XV)  Dama de la reina Violant de Bar, que li tenia gran afecte. Era estimada a la cort pel gust amb què sabia cantar. El poeta Lluís Icard li dedicà una composició amorosa.

Patiño Rosales, José

(Milà, Itàlia, 11 abril 1666 – La Granja de San Ildefonso, Segòvia, 3 novembre 1736)

Polític i funcionari.

Sota la protecció d’Orry, fou nomenat superintendent de Catalunya (1713), on ideà la reforma de la legislació administrativa catalana coneguda com a Decret de Nova Planta i començà de posar en pràctica el cadastre.

Presidí la Reial Junta del Principat, creada pel duc de Berwick en substitució de la Diputació.

Pallarès, Francesc

(Barcelona, segle XV – 1462)

Alt funcionari municipal. A mitjan s XV residia a Barcelona.

El 1449 fou elegit administrador del pes de la farina i de les places del Blat i del Vi.

Elegit el 1461 conseller segon de la ciutat, en un clima de pre-guerra civil, l’any 1462, acusat de reialista i de conspirar a favor de Joan II i de Joana Enríquez, fou desposseït de la gramalla, i dut a la presó comuna amb altres acusats de conspiració.

No foren respectats els privilegis inherents al seu càrrec i, llegit el llarg procés a la diputació i al Consell de Cent, fou condemnat a mort i ofegat a l’interior de la presó.

Pagès, Joan

(Perpinyà, segle XV – Barcelona, 1484)

Vice-canceller de Catalunya (abans 1456-84). Fill del doctor en lleis i burgès de Perpinyà Galderic Pagès. Alfons el Magnànim el nomenà assessor del governador dels comtats de Rosselló-Cerdanya.

Conseller de Joan II, el 1462 era a la Força de Girona durant el setge del comte de Pallars. Arran, però, de la dominació francesa dels comtats, el 1466 hom li confiscà els béns (la baronia de Sant Joan de Pladecorts que havia comprat als Oms el 1459) i saquejà la seva casa de Perpinyà i hagué d’exiliar-se.

El 1469 era amb el rei en les negociacions del casament del príncep Ferran amb Isabel de Castella. Fou executor testamentari de Joan II. Ferran II el confirmà en el càrrec de vicecanceller i conseller reial.

Testà a Barcelona el 1481.

El seu fill fou Galderic Pagès (Catalunya, segle XV – Montornès del Vallès, Vallès Oriental, 1485), el qual fou mort pels remences.

paer

(Catalunya, 1214)

Nom donat a Lleida, Tàrrega, Cervera, Balaguer, Agramunt i altres poblacions, especialment de la regió de Lleida, als magistrats que detenien les facultats rectores i executives dels respectius municipis.

Designació equivalent a la de jurat, conseller, cònsol o procurador que rebien en altres poblacions.

Llur nombre oscil·lava entre 3 i 4 i representaven els diversos estaments de la població.

Orís, Pere d’

(Catalunya, segle XI – 1088)

(o Pere de Manlleu) Fill d’Elderic Amat.

Fou el segon senescal dels comtes de Barcelona, càrrec en el qual succeï (1060) al seu pare, però pel fet d’ésser menor d’edat la senescalia passà al seu oncle Ramon Mir d’Aguada, i aviat a la família Montcada.

La seva vídua Guisla es reduí al domini del castell de Manlleu.

Els seus successors sembla que s’extingiren amb Obdúlia de Manlleu, muller de Ponç de Besora, i originaren la família dels castlans d’Orís.