Arxiu d'etiquetes: funcionaris/es

Vilamarí, Berenguer de

1 Resposta

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Potser fill de Bernat I de Vilamari i germà de Joan (I), de Ramon, de Francesca i de Francesc de Vilamarí i de Palau. Fou domèstic de la reina (1386).

Lluità contra els Armanyac a Cabanyes (1389-90) i, pels seus serveis a la campanya de Sicília (1393), fou fet castellà de Perpinyà pel rei Martí I (1396).

Possiblement és el mateix que acompanyà a Sicília el rei Alfons IV (1419), bé que, en aquest cas, pot tractar-se del seu nebot Berenguer de Vilamarí i de Sagarriga.

Vidal i Vilalba, Lluís

Deixa un comentari

(Barcelona, 1745 – Vélez de la Gomera, Canàries, 1803)

Aventurer. Fou músic a A Corunya, Bilbao, París i Lió. A la Martinica i la Granada es dedicà al comerç per tota la mar Carib, i fou empresonat per motius poc clars el 1780.

De nou a la península Ibèrica (1783), tractà inútilment de guanyar-se el favor del secretari general d’Índies José de Gálvez, comunicant-li informació dels moviments subversius a les colònies d’ultramar.

Establert a Londres (1784), entrà en contacte, fent-se passar per italià, amb ex-jesuïtes que conspiraven per la independència de Xile (d’ací que hom hagí parlat d’una conspiració de Vidalle). Delatat a l’ambaixador Bernardo del Campo, fugí a Normandia, des d’on comunicà a Floridablanca els detalls del complot (1785).

Empresonat a París pel comte d’Aranda, fou portat a Madrid i processat, tot i que la sentència no fou dictada, per tal de no donar publicitat a l’afer. Reclòs a les Canàries (1792), hi morí dement.

veguer

Deixa un comentari

(Catalunya / Andorra)

Funcionari de l’administració territorial durant l’edat mitjana. Era l’encarregat de l’administració de justícia i també exercia funcions governatives i militars.

L’origen del càrrec de veguer es remunta a l’administració comtal dels primers segles de la Reconquesta.

A Andorra, és el representant delegat de cadascun dels coprínceps, amb responsabilitats de justícia i ordre públic.

Vallgornera i de Foixà -germans-

5 Respostes

Galceran (I) de Vallgornera i de Foixà  (Catalunya, segle XVI – 1595)  Oïdor reial de la generalitat. Nét i successor de Jaume (IV) de Vallgornera i de Fontcoberta. Figurà entre els aristòcrates que s’oposaren amb més relleu a l’impost dit de l’excusat. L’herència passà als descendents de la seva filla Menciana de Vallgornera i de Llupià, germana de Melciora.

Rafael de Vallgornera i de Foixà  (Catalunya, segle XVI – 1587)  Es casà amb Damiata de Foixà i de Millars, senyora d’Albons. Formà la línia d’Albons, que s’extingí amb el seu besnét Jeroni de Vallgornera i de Cardona.

Torrelles i Marc, Antoni de

2 Respostes

(Catalunya, segle XIV – després 1419)

Veguer de Puigcerdà, Cerdanya, Baridà, Urgellet, de la baronia d’Orcau (1399) i de Barcelona-Vallès (1405). Fill i hereu d’Arnau de Torrelles i Marquet i de Sibil·la Marc i de Llacera, i germà de Joan.

Assistí a la coronació de Martí I (1399), fou majordom reial, enviat a Igualada per tal de castigar criminals i encarregat dels afers de Frederic d’Aragó, comte de Luna (1410).

Casat amb Graïda de Blanes, senyora de la casa aloera de Palau i de Campins, foren pares, entre altres fills, de Ramon i de Pere de Torrelles i de Blanes.

Fou germà seu Joan de Torrelles i Marc  (Catalunya, segle XIV – després 1394)  Senyor de Rosanes. Deixà descendents.

Torrelles i de Fenollar, Martí Benet de

2 Respostes

(Catalunya, s XV – 1463)  Fill i successor de Ramon de Torrelles i de Blanes. Era senyor de la Roca del Vallès i de la quadra de Pallejà en feu de la ciutat de Barcelona, cambrer del rei Alfons.

Participà en la lluita contra Castella a la frontera d’Aragó i en l’alliberament de l’infant Enric, més tard combaté a Gerba i a Itàlia i finalment a Navarra. Obtingué els llocs de Malón i Cunchillos (Aragó), cases a Tarassona i altres béns de rebels (1430).

Tingué la castlania de Bellver de Cerdanya, que havia estat d’Antoni de Torrelles, i sostingué litigis sobre Caldes de Montbui, que havia heretat de la seva mare (1445). Partidari de la generalitat, com tota la família, li fou ocupat el castell de la Roca pels reialistes (1462).

Amb Violant Maria de Sentmenat fou pare de Martí Joan, de Pere i de Ramon de Torrelles i de Sentmenat.

Torrelles i de Blanes, Ramon de

3 Respostes

(Catalunya, s XIV – v 1419/20)  Cavaller. Fill d’Antoni de Torrelles i Marc, i germà de Pere.

Fou cambrer major del rei Martí, escrivà de la cort de la governació d’Aragó (1404), castlà de Bellver i sotsveguer i batlle del Baridà (1403); tingué com a castlà la custòdia del Palau Reial Major de Barcelona i de la seva capella (1404); fou comissari general de totes les aljames de jueus (1408).

Adquirí de Pere Arnau Marquès el castell de la Roca (1405). Vivint encara el seu avi, entaulà una reclamació sobre la jurisdicció de Rubí (1408); tenia també la del castell de Montbui.

Casat primer amb Aldonça d’Alomar, que li aportà la quadra de Pallejà, es casà en segones noces amb Elionor de Fenollar, filla d’Humbert i de Constança d’Aragó i dama de la reina Maria (1406); fou amb ella baró de Bunyol i sembla que el comte d’Urgell vengué a ella el lloc de Caldes de Montbui (1410). Ramon comprà també la jurisdicció de Canovelles.

Empresonat, fou alliberat a instància del seu germà Pere i dels consellers de Barcelona (1410). Tutor del comte de Luna, donà suport, al parlament, a la seva candidatura per a rei d’Aragó i Sicília (1411).

Serví a Sardenya i Sicília amb una galera, amb la qual ajudà la reina Blanca. Fou enviat del rei Ladislau de Nàpols a Ferran I, a Balaguer (1413). Féu bandositat contra Pere de Sentmenat (1414). Acudí amb la galera a la defensa de Cinercha (Còrsega) contra els genovesos i morí poc després.

Fou el pare de Martí Benet de Torrelles i de Fenollar.

Torrelles, Arnau (I) de

1 Resposta

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Castlà de Montesa (1298). Probablement anà a la campanya d’Almeria, fou lloctinent de procurador de l’infant Jaume al Regne de València dellà Xixona (1313-16).

Ambaixador a la cort pontifícia, d’on el papa l’envià a Nàpols per a tractar la pau amb Sicília (1317), conseller de Jaume II (1319-20) i participà en la conquesta de Sardenya.

Segurament fou el pare d’Arnau (II) de Torrelles  (Catalunya, segle XIII – després 1351)  Es casà amb Constança Marquet i devien ésser, versemblantment, fills seus, Ramon (I), Arnau, Guillem, Blanca i Humbert de Torrelles i Marquet.

Torquemada, Joan de

Deixa un comentari

(Castella, segle XV)

Erudit. Es casà amb Basilissa, de la poderosa família dels Bardaixí, el 1491.

Procurador i governador general del comtat de Ribagorça per Alfons d’Aragó, duc de Vilafermosa i alcaid de Benavarri. Fou tresorer reial en absència de Lluís Sanxis, que obtingué el càrrec abans del 1500.

Recollí dades històriques sobre la història ribagorçana i el llinatge dels Bardaixí.

Toledo y Pimentel-Osorio, García Álvarez de

4 Respostes

(Vilafranca del Bierzo, Castella, 29 agost 1514 – Nàpols, Itàlia, 31 maig 1578)

Dignatari i militar. Lloctinent general de Catalunya (1558-64), hagué de fer cara a les sovintejades incursions turques de la costa, a l’amenaça protestant al Pirineu i al bandolerisme endèmic. Fomentà en gran manera l’activitat de les drassanes de Barcelona.

El 1564 Felip I, a Barcelona, el nomenà capità general de la mar i conquerí el penyal de Vélez de la Gomera.

Hom l’ha considerat com la personificació de la recuperació hispànica a la Mediterrània contra els turcs, que conduí a la brillant victòria de Lepant.