Arxiu d'etiquetes: filòsofs/es

Vileta, Joan Lluís

1 Resposta

(Barcelona, segle XVI – 1583)

Filòsof i eclesiàstic. Fill del sabater barceloní Pere Vileta.

Mestre en arts (1546), fou catedràtic de filosofia des del 1547, ajudant de la càtedra de teologia de Damià Hortolà des del 1553 i, després de doctorar-se en teologia a Salamanca el 1555, catedràtic de teologia des del 1559 a la Universitat de Barcelona.

El 1561 anà al concili de Trento amb el bisbe Caçador, i aconseguí que fos revocada la inclusió de Ramon Llull a l’índex (1563). Fou recompensat al seu retorn a Barcelona amb la dignitat capitular de penitencier (1565) i amb la concessió vitalícia de la càtedra lul·liana de la Universitat de Barcelona.

Del 1567 al 1582 tingué cura de la biblioteca de la catedral, i el 1567 fou també nomenat per vida catedràtic de teologia de la universitat. El 1580 fou, amb Francesc Calçà, un dels jutges del certamen poètic celebrat a Barcelona.

És autor d’una Disputatio de communione (Venècia, 1562), que sostingué a Trento, i de Concio de divino Spiritu et Catholicae Ecllesiae (Pàdua, 1563). Edità a Barcelona l’Ars brevis de Ramon Llull (1565), que dedicà als patrons de l’escola lul·liana de Barcelona.

Seguint la línia dels humanistes florentins, intentà de conciliar Plató i Aristòtil en In Aristotelis philosophiam acromaticam (1569), i el 1582 publicà encara un Appendix defensionis D.R. Lullii doctrinae, amb molta documentació.

Reuní una biblioteca d’uns 400 volums.

Vendrell de Pedralbes i Estaper del Mas, Josep Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, 23 febrer 1776 – Santiago de Compostela, Galícia, 21 desembre 1850)

Metge i filòsof. Fou catedràtic a la universitat de Santiago.

Publicà un Discurso acerca de la perfección vital del hombre sobre todos los seres de la Naturaleza.

Treballs de la Secció de Filosofia i Ciències Socials

Deixa un comentari

(Catalunya, 1972 – )

Estudis publicats per la Secció homònima de l’Institut d’Estudis Catalans.

Formen una sèrie monogràfica, paral·lela a les “Memòries” de la Secció Històrico-Arqueològica i als “Arxius” de la Secció de Ciències.

Els primers volums editats contenen obres d’Albert Pérez i Baró, Agustí Altisent, Enric Jardí, Encarna Roca i Lluís Recolons i Arquer.

Textos Filosòfics

1 Resposta

(Catalunya, abril 1981 – 2000)

Col·lecció de texts dels més importants pensadors, patrocinada per la Fundació Jaume Bofill, editada per l’Editorial Laia (amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya) i assessorada per professors de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Inclou 150 títols, amb obres de més de 90 filòsofs i amb algunes antologies d’altres pensadors o corrents més significatius de tota la història de la filosofia.

El ritme de publicació fou d’uns 8 volums per any.

Surís i Baster, Miquel

Deixa un comentari

(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 31 maig 1825 – Albacete, Castella, 20 gener 1856)

Filòsof. Deixeble de Martí d’Eixalà, fou diputat a corts per Girona (1854).

Obres: La paz en el siglo XIX o teoría sobre la constitución del poder político y rehabilitación del poder moral en Europa (1851) i una adaptació de l’obra docent de filosofia de Gernsez, en la qual afegí Reseña histórica de la filosofía en España (1847).

Societat Filosòfica

2 Respostes

(Barcelona, 11 juliol 1815 – 1821)

Entitat creada amb la finalitat explícita d’exercitar la metafísica, física, oratòria i poesia. Joaquim Llaró en fou el seu màxim animador, i els seus fundadors eren joves intel·lectuals del moment.

Una primerenca escissió (19 octubre), de la qual formava part B.C. Aribau, determinà la redacció d’uns segons estatuts, que donaren una major preponderància a les ciències exactes i físiques.

L’idioma exigit era el castellà, i hom mantingué, manuscrit, un periòdic interior (“Semanario Erudito”, després “Periódico Erudito”), on aparegueren nombrosos poemes (de caràcter encara neoclàssic) i treballs científics, però molt pocs d’històrics i d’escàs interès.

Filosòficament fou antiscolàstica, i científicament era influïda per França i Anglaterra (en concret, cal esmentar la influència d’Adam Smith en l’aspecte econòmic, de qui traduïren alguns fragments).

Deixà d’existir, després d’èpoques de molt poca activitat, a causa de l’ingrés de la major part dels seus membres a l’Acadèmia de Bones Lletres o a la de Ciència i Arts de Barcelona.

Societat Catalana de Filosofia

8 Respostes

(Catalunya, 17 gener 1923 – )

(SCF)  Entitat creada com a filial de l’Institut d’Estudis Catalans, per a la promoció dels estudis filosòfics a Catalunya. Josep M. Llovera en fou el primer president, i Ramon Turró el delegat de l’Institut.

Edità un “Anuari” i propulsà l’elaboració d’un vocabulari filosòfic català, projecte que quedà paralitzat, juntament amb la resta de les actuacions de l’entitat, a causa de la Dictadura de Primo de Rivera.

Reprengué les seves activitats el 1980. Posteriorment dinamitzà diversos grups de treball, que divulguen internacionalment la investigació catalana.

Enllaç web: Societat Catalana de Filosofia

Sibiuda, Ramon

3 Respostes

(València o Barcelona, 1385 – Tolosa, França, 29 abril 1436)

Filòsof. És conegut també amb els noms de Sebonde, Sebond, Sabunde, Sebunde i Sibiude. Fou mestre en arts, medicina i teologia, i llicenciat en dret canònic. Professor a la universitat de Tolosa del 1434 al 1436.

Personalitat plenament renaixentista en molts aspectes, la seva doctrina ja va adquirir àmplia ressonància essent ell encara viu.

El concili de Trent va condemnar el pròleg de la seva obra Theologia naturalis seu liber creaturarum o Liber de homine, que enclou allò que de més modern conté el seu pensament: l’home com a centre i punt culminant de la Creació, llibertat de la consciència en les qüestions de la fe i afirmació que és possible conèixer les veritats de la fe cristiana a través de la lectura del Llibre de la naturalesa.

Va influenciar Montaigne, que en fou el primer traductor, i Pascal.

Serra i Portell, Antoni

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Filòsof. Fou catedràtic de filosofia a la Universitat de Barcelona, on gaudí de fort prestigi. Pertanyia a l’Acadèmia dels Desconfiats.

El 1713 se n’anà de Barcelona per evitar de trobar-s’hi durant el setge de les forces de Felip V.

Sala i Vilaret, Pere

Deixa un comentari

(Vic, Osona, 1839 – Barcelona, 10 gener 1916)

Filòsof i periodista.

Havia estat ordenat sacerdot, però abandonà l’estat religiós.

Fou col·laborador molt actiu del diari barceloní “El Diluvio”.