(Fenollet / Rebollet / Virà, Fenolleda)
Gran superfície forestal, entre els tres municipis. En part a la Vall de Santa Creu, administrativament llenguadociana.
La riera de Boixavila, que neix al vessant oriental del roc de Boixavila (1.248 m alt), constitueix la capçalera del riu de Matassa.
Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 19,21 km2, 658 m alt, 113 hab (2013)
(occ: Rebolhet, fr: Rabouillet) El terme municipal és de llengua occitana. S’estén per la vall de capçalera de l’Adasig, al límit amb el Conflent i la vall de Santa Creu, al Llenguadoc. El sector septentrional del territori és cobert de bosc (part meridional del bosc de Boissavila).
La superfície agrícola ocupa el 18% del municipi, i es dedica al conreu de la vinya, arbres fruiters, hortalisses, cereals i pastures i farratges. Ramaderia de bestiar boví, oví, cabrum i equins. Àrea comercial de Perpinyà. La població ha tingut un descens constant des de mitjans del segle XIX (541 h el 1861) fins a l’actualitat.
El poble és situat en un coster, a l’esquerra de l’Adasig, bastit al voltant de l’antic castell de Rebollet, del qual resten alguns vestigis.
El municipi comprèn, també, l’antic veïnat de Plalhobí.
Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 13,72 km2, 110 m alt, 172 hab (2013)
(occ: Rasiguèras; fr: Rasiguères) Situat a la vall de l’Aglí, a l’aiguabarreig d’aquest riu amb la riera de Termena, entre les muntanyes que la separen, al nord, de la vall de Maurí i el riu, que només depassa, vers el sud, en una mínima extensió, entre el poble i el mas del Regaliu (on hi ha una fàbrica d’electricitat), al sud-est de Sant Pau de Fenollet.
La vinya és el conreu dominant, la major part de les quals produeixen vins de denominació d’origen controlat. Hom hi explota també una pedrera de feldspat.
El poble és establert a l’esquerra de l’Aglí, a la seva confluència amb la riera de Termena (afluent, per l’esquerra, de l’Aglí), vora la qual, aigua amunt, hi ha el castell de Termena. Durant el mes de juny s’hi celebra un festival de música.
Hom hi parla un occità de transició vers el català, igual que el de Planeses i Caramany.
Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 13,51 km2, 403 m alt, 100 hab (2013)
(occ: Prunhanas, fr: Prugnanes) De llengua occitana. Situat a l’esquerra de la vall de la Bolzana i accidentat per les Corberes. Gran part del terme és boscat.
El principal conreu és la vinya, principalment dedicada a la producció de vi de taula. Hi ha una cooperativa agrícola. Explotació forestal. Població en descens.
El poble és a l’esquerra del còrrec de Las Ilhas. Hi ha les restes del castell de Prunyanes, testimoniat el 1268, existent probablement el 1142, que és documentada ja la família del mateix nom.
El municipi comprèn, a més, les bordes d’En Belhet i d’En Malet i les ruïnes de les d’En Gasparòt i de L’Alibèrt.
Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 8,01 km2, 627 m alt, 74 hab (2013)
(fr: Prats de Sournia) De llengua occitana. Situat des del vessant oriental del coll de Ventafarina, fins a la conca de l’Adasig, al sud-est, i la vall de la Matassa, al nord-est. Hi ha claps de bosc de roures barrejats amb alzines.
Agricultura amb conreus de secà (vinya, una part de les quals produeixen vi amb denominació d’origen controlat) i de regadiu (hortalisses, arbres fruiters, cereals i farratge). Els prats donen per a una certa activitat ramadera (bestiar boví i cabrum). Darrerament han augmentat considerablement les segones residències.
El poble, que agrupa tota la població del municipi, és situat vora el còrrec de la Solana, al costat d’una antiga gran via de transhumància, i és dominat per una gran torre quadrangular.
Al sud, vora l’Adasig, es troba el castell i església de Las Albas.
Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 6,16 km2, 160 m alt, 108 hab (2013)
(occ: Planesas, fr: Planèzes) De llengua occitana, situat a la vall de l’Aglí, a l’est de la Tor de França. El terme és dominat al nord pel roc de l’Abelha (381 m alt) i al sud per la roca Corba (336 m alt), és molt accidentat i cobert de bardisses.
Agricultura de secà, especialment vinya. La seva economia es fonamenta en la indústria vitícola (la meitat a vins dolços naturals i l’altra meitat a vins de taula de bona qualitat -Costes del Rosselló-). Al nord del terme hi ha una mina de ferro sense explotar. Àrea comercial de Perpinyà. La població, tot i mantenir-se estable, ha tingut diversos alts i baixos durant els darrers 200 anys, encara que actualment tendeix a disminuir.
El poble, que agrupa tota la població del municipi, és establert a l’esquerra del riu, aigua avall i a menys d’un quilòmetre de Rasigueres.
Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 6,85 km2, 297 m alt, 58 hab (2012)
(occ: Pesilhà de Conflent, fr: Pézilla de Conflent) Situat a la vall mitjana de l’Adasig, a l’esquerra del curs fluvial, aprofitada per l’antic camí vers el Conflent. El territori baixa del sud (serra de l’Albesa, coberta de bosc) al nord, direcció que segueix l’Adasig.
L’economia és extensivament agrícola, les terres conreades és troben al llarg de la vall del riu, amb predomini de la vinya, que produeix vi amb denominació d’origen controlat, hi ha també arbres fruiters (albercoquers), hortalisses, pastures i farratge. El cens ramader és nul.
Des de mitjans del segle XIX la població ha anat disminuint paulatinament. Prop de la meitat dels habitatges són utilitzats com a segones residències.
El poble, que agrupa tota la població del municipi, és bastit a l’esquerra del riu, al voltant de l’església parroquial.
Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 15,90 km2, 480 m alt, 148 hab (2012)
(fr: Montalba-le-Château) Situat als Aspres, entre el coll de les Colomines i el de Ternera, des del cim de la serralada que separa les valls de l’Aglí i de la Tet fins a prop de la vall de la Tet, al límit amb el Rosselló. El terme és drenat per les rieres de Bellaguarda i de la Craberissa, ambdós afluents de la Tet. El relleu és accidentat, amb boscos d’alzines.
L’economia del municipi es limita a la ramaderia (bestiar cabrum) i a la migrada agricultura de secà, el principal conreu del qual és la vinya, que es destina a l’elaboració de vi de denominació d’origen controlat; també s’hi conreen arbres fruiters i hortalisses. Hi ha una cooperativa. Àrea comercial de Perpinyà. Notable descens demogràfic.
El poble, que agrupa tota la població del municipi, és dominat per l’església parroquial i per l’antic castell de Montalbà.
La parla del lloc és de transició vers l’occità.
Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 34,63 km2, 167 m alt, 840 hab (2012)
(fr: Maury) Situat a la conca del riu de Maurí, afluent de l’Aglí per l’esquerra, al límit amb el Llenguadoc, amb el qual es comunica pel grau de Maurí. El relleu és accidentat per les Corberes, al nord, i la serra de l’Esquerda, al sud.
El principal recurs econòmic del municipi és el conreu de la vinya i l’elaboració de vi (vi de Maurí), amb una important cooperativa vinícola, creada el 1975 amb l’unió de les quatre existents en aquell moment, que conreen, a més, unes 400 ha de vinya de fora del terme municipal. Pertany a l’àrea comercial de Perpinyà. La població, tanmateix, tendeix a disminuir.
El poble, que agrupa gairebé tota la població del terme, és a l’esquerra del riu. Formà part del vescomtat de Fenollet i posteriorment de la vegueria de Fenolleda.
(Bellestar de la Frontera, Fenolleda / Millars, Montner, Rosselló)
Coll (269 m alt) de la serra que separa les valls de l’Aglí i de la Tet, entre els antics castells de Caladroer i de la Força-ral.
És termenal dels tres municipis, i límit tradicional de Catalunya amb el regne de França des del segle XIII.
Dades dels Països Catalans 