(Favara de Matarranya, Matarranya)
Despoblat, al sud del terme, a la dreta del riu d’Algars.
El segle XIV formava part del Principat de Catalunya, a diferència de la resta del municipi, que es trobava sota jurisdicció aragonesa.
(Favara de Matarranya, Matarranya)
Sepulcre romà en forma de temple, molt ben conservat, situat 1 km a l’oest del poble.
Dedicat a Luci Emili Lupus i conegut popularment amb el nom de Casa dels Moros. Probablement és obra del segle II dC.
Té un pòrtic amb quatre columnes dòriques que sostenen un fris i un frontó; a l’interior el conditorium comunica amb la cella superior per una escala.
Municipi de la Matarranya (Franja de Ponent): 101,63 km2, 240 m alt, 1.231 hab (2014)
A la zona de parla catalana de l’Aragó i estès a banda i banda de les conques baixes del Matarranya i del riu d’Algars, poc abans de la seva confluència a Nonasp. Gairebé la meitat del terme és ocupat per boscs de pins, garrigues i matolls.
Les bases de l’economia local són l’agricultura de regadiu, al fons de les valls dels dos rius (oliveres, cereals, hortalisses i vinya) i de secà (oliveres, cereals, ametllers i vinya). La ramaderia (ovina, cabrum i porcina) hi té importància, hi ha apicultura i avicultura. Hom explota jaciments de guix. La indústria adobera hi ha tingut un cert desenvolupament i també n’hi ha d’alimentària -molins d’oli-, d’adobs i tèxtil. Àrea comercial de Móra d’Ebre.
La vila, que agrupa tota la població del municipi, es troba al peu de l’ermita de Santa Bàrbara i de les ruïnes de l’antic castell de Favara; s’hi destaca l’església parroquial fortificada de Sant Joan, gòtica del segle XVII.
Dins el terme hi ha el barri de l’estació de Favara, el despoblat de Vallbona i el sepulcre romà de Favara. L’orde de Calatrava hi establí la comanda de Favara.
Dades dels Països Catalans 