Arxiu d'etiquetes: Estaràs

Gàver

(Estaràs, Segarra)

Poble, a la dreta del Sió, aigua amunt del cap del municipi.

De fet, hom considera que el Sió neix prop d’aquest lloc, a la font de Gàver, d’on parteix la sèquia del Sió.

L’església parroquial és dedicada a santa Maria.

Ferran -Segarra-

(Estaràs, Segarra)

Poble (667 m alt) al sector septentrional del terme. L’església parroquial és dedicada a sant Jaume.

És esmentat ja el 1068 formant part de la marca de Berga del comtat de Cerdanya. Posteriorment fou de la jurisdicció dels comtes de Cardona.

Hi ha restes d’un antic castell.

Alta-riba -Segarra-

(Estaràs, Segarra)

Poble (664 m alt), aturonat i situat al sector septentrional del terme, vora Sant Ramon de Portell.

La seva antiga església parroquial de Sant Jordi és annexa a la de Santa Fe de Segarra; conserva l’absis semicircular de la primitiva construcció romànica.

De l’antic castell d’Alta-riba només es conserva una torre cilíndrica molt malmesa, probablement del segle XII, època en la qual pertanyia als senyors de Pujalt.

Estaràs (Segarra)

Municipi de la Segarra (Catalunya): 20,99 km2, 596 m alt, 163 hab (2016)

mapa segarra

Situat a l’est de la comarca, a la conca alta de la ribera del Sió (afluent del Segre), a l’altiplà de Calaf, al nord, i accidentat pel serrat de Ferran, al nord-est de Cervera.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà (cereals -blat i ordi-, patates, llegums i vinya), un petit sector d’horta, la ramaderia (ovina i porcina) i l’avicultura. Explotació de calcàries. Àrea comercial de Cervera.

El poble es troba al centre de la vall del Sió, a la dreta del riu, al voltant de l’església parroquial de Santa Maria, d’origen romànic. La senyoria pertangué dels segles XIV al XIX als Vilallonga.

Comprèn també els pobles de Ferran, al peu de les restes de l’antic castell, Malacara, Alta-riba, Gàver i Vergós Guerrejat, que conserva l’antic castell senyorial, i l’antic lloc de Rubió de Cervera.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques