(Barcelona, 15 novembre 1927 – Taradell, Osona, 3 setembre 2008)

“Juanito“ Futbolista.

Començà al Buenos Aires de Barcelona i passà pel Santsenc, el Sant Pol i el Vilafranca abans d’ingressar al F.C. Barcelona, on dugué a terme una llarga, regular i eficaç permanència fins a la seva retirada.

Jugà normalment de defensa o volant esquerre. Fou molts anys capità de l’equip.

Internacional des del 1951, jugà amb la selecció espanyola 28 partits, fins al 1962.

(Bell-lloc del Pla, Plana Alta, 18 juliol 1896 – Barcelona, 25 agost 1960)

Futbolista.

Jugà al Gladiator, al TBH, a la UE Sants (1915-17) i al FC Barcelona (des del 1917). Passà la temporada de 1923-24 al Sants, però retornà al Barça.

Mig centre, sobresortí pel seu joc de cap i la seva impetuositat.

Fou el primer valencià a esdevenir internacional (1920), als jocs olímpics d’Anvers, i ho fou tres vegades.

(Barcelona, 18 desembre 1971 – )

Tennista.

Guanyadora del torneig de Roland Garros en tres ocasions (1989, 1994 i 1998) i de l’Open dels EUA (1994), ha esdevingut una de les millors tennistes del món. El 1995 va ocupar breument la primera posició de la WTA.

Fent parella amb Conxita Martínez ha aconseguit cinc Copes Federació (1991, 1993, 1994, 1996, 1998). Ha guanyat quatre medalles en proves individuals i en dobles.

Premi Príncep d’Astúries d’Esports (1998).

(Saragossa, Aragó, 12 juny 1959 – )

“Epi”  Jugador de basquetbol.

Procedent de l’Helios de Saragossa, va incorporar-se el 1974 a la disciplina del F.C. Barcelona, equip amb el qual aconseguí set lligues.

Declarat millor jugador europeu de la dècada del 1980, va ser 223 vegades internacional amb la selecció espanyola i guanyà amb ella la medalla d’argent dels Jocs Olímpics de Los Angeles 1984.

Als Jocs Olímpics de Barcelona 1992 realitzà el darrer relleu de la torxa olímpica.

Es retirà el 1995.

(Canet de Berenguer, Camp de Morvedre, 28 gener 1934 – Santander, Cantàbria, 19 gener 2019)

Futbolista. Jugà en diversos equips, entre els quals el Levante, el F.C. Barcelona, el Condal i el Mallorca.

Fou l’autor del famós únic gol que donà la Copa d’Espanya al Barça (1957) en la final jugada contra l’Espanyol a l’estadi de Montjuïc.

Fou tres vegades internacional (1956, 1957 i 1960).

(Bolívar, Argentina, 15 març 1900 – Barcelona, 25 maig 1951) 

Futbolista. Germà de Lluís Sagi i Vela. Conegut com a Sagibarba pel fet d’ésser fill del popular baríton Emili Sagí i Barba.

Jugà d’extrem esquerra al Catalunya FC i, des del 1917, al F.C. Barcelona, on fou una de les principals figures del primer equip dels anys 1920. Jugà dos partits internacionals.

Famós pel gran nombre de gols que marcava, sembla que mai no fallà un penal.

(l’Arboç, Baix Penedès, 3 abril 1941 – )

Porter de futbol. Jugà al Vendrell (1956-57), als juvenils (1957-58) i als aficionats del FC Barcelona (1958-60) i amb el Mataró (1960-61).

Integrat al primer equip del FC Barcelona el 1961, hi fou molt aviat considerat l’hereu de Ramallets. Ha estat titular sense gaires intermitències fins a la seva retirada el 1976.

Fou deu vegades internacional (des del 1963) i aconseguí dues vegades el trofeu Ricard Zamora al porter que menys gols ha encaixat durant la Lliga.

(Arciles, Marroc, 5 octubre 1921 – Barcelona, 2 maig 2008)

Boxador. Des dels 4 anys visqué a Barcelona.

Al llarg de la seva curta carrera esportiva, iniciada el 1946, participà indistintament en les categories dels ploms i dels galls. En aquesta darrera categoria esdevingué campió europeu el 1949 en guanyar l’italià Ferracin. Perdé el títol al cap de dos anys, a Glasgow, contra Keenan.

El 1951 guanyà el campionat espanyol del pes ploma i fracassà en el seu intent de conquerir el campionat del món en perdre davant el sud-africà Vic Powell.

Es retirà el 1958.

(Saragossa, Aragó, 14 febrer 1953 – )

Jugador i entrenador d’handbol.

Lligat des dels 14 anys a la disciplina del F.C. Barcelona, el 1984 accedí a la direcció tècnica de l’equip, després de la destitució de Sergi Petit, del qual era segon entrenador.

Sota la seva direcció l’equip ha guanyat 10 lligues, 8 copes del rei, dues copes Asobal, 5 copes d’Europa, 3 recopes i 8 supercopes d’Europa.

Fou escollit millor entrenador de l’any el 1997 i el 1998.