Arxiu d'etiquetes: espectacles

Marduix

(Barcelona, 1976 – )

Companyia de titelles. Formada per Joana Clusellas (Barcelona 1941) i Jordi Pujol (Barcelona 1946).

Les seves produccions, nascudes al taller teatre de Sant Esteve de Palautordera, són majoritàriament adaptacions de rondalles, cançons, llegendes i mites de la tradició popular catalana, si bé han tractat també altres temes, especialment en els muntatges per a adults.

Actuen a Catalunya i arreu de l’estat espanyol i han participat en diversos festivals nacionals i internacionals.

Entre els seus espectacles destaquen Romanços de lluna plena (1980), Interludi per a un laberíntic amor (1981), De com Sant Francesc va amansir el llop (1986), A l’ombra del Canigó (sobre el poema de mossèn Jacint Verdaguer, 1987), Tirant lo Blanc (de Joanot Martorell, 1989), El garrofer de les tres taronges (homenatge a Joan Miró, 1993), La paitida del Gorg Negre (1994), La perla (llegendes del Montseny, 1996), Auca d’Ester sense hac (de Salvador Espriu, 1998), Estudis per a un autoretrat (sobre el món creatiu del pintor targarí Joan Minguell, 1999), El planeta b 612 (sobre El Petit Príncep, 2000) i La Creació, formes i música per a 7 dies (2001).

Marató de l’Espectacle

(Barcelona, 1984 – 2008)

Mostra d’arts escèniques i espectacles que hom celebrà anualment a la ciutat.

Fou ideada amb la intenció de crear un aparador perquè grups i artistes mostressin fragments dels seus treballs a programadors d’espectacles i públic en general.

Des del 1988 se celebrà al Mercat de les Flors. El 1996 els seus creadors, J.E. López i Arnau Vilardebò, reberen el Premi Especial de la Crítica Teatral de Barcelona.

L’equip de la Marató també organitzà des del 1992 Dies de dansa, festival orientat a combinar la dansa i l’arquitectura urbana, i des del 1999, Des de la Paraula, festival al voltant de l’oralitat i la narració escènica.

En les darreres edicions hom potencià molt la faceta audiovisual de l’esdeveniment, el cinema, el video-art, els videojocs, les projeccions flash, etc.

Mar Gómez, Companyia

(Barcelona, 1992 – )

Companyia de dansa. Fundada per la ballarina i coreògrafa Mar Gómez.

Ha presentat: A larga, algo te hará (1991), A caballo regalado, más vale pájaro en mano, Hércules y Emmanuelle, La matanja de Tezas (1993), Amets Beroak (1994), Orquestilla, Intrépidos foragidos, La nostalgia del pepino (1995, coreografiada en col·laboració amb Isabel Gómez), Levadura Madre (1998), Ecce Homo… erectus (1999), Hay un pícaro en el corral (2000) i La casa de l’est (2002), entre altres espectacles.

Enllaç: Companyia Mar Gómez

Malqueridas, Las

(Barcelona, 1995 – )

Companyia de dansa. Fundada per la ballarina i coreògrafa Lipi Hernández.

Ha presentat les coreografies: Mi paisaje, Malqueridas (1995), Caracol, Algo en el futuro (1996) i Tu camino (1997).

Mal Pelo

(Celrà, Gironès, gener 1989 – )

Companyia de dansa. Fundada pels ballarins i coreògrafs Pep Ramis i Maria Muñoz.

Han presentat els espectacles: Quarere (1989), Cantal a l’escorxador, Lucas (1990), Improvisacions per a 7 ballarins i 4 músics (1991), Sur, perros del sur (1992), Canción para los pájaros, La mirada de Búbal (1993), Recuerdos de Chera (1994), Dol/Zarco (1995), La calle del imaginero (1996), L’animal a l’esquena (2000), Canción para Santiago (2001), Canción de Paula (2001), Thousands Of Months (2001), Atrás los ojos (2002) i Bach (2004), entre altres.

També han fet diverses incursions en el món de la video-dansa: Tango (1988), Sobre Lucas, Sau, Quarere (1990), Dique seco, Aral (1991), Maria Muñoz (1992) i Mundana (1995).

Enllaç web: Mal Pelo

Locomotora Negra, la

(Catalunya, 1971 – )

Grup de jazz de caràcter amateur. Format com a quintet i compost pels germans Ricard, Carles i Toni Gili, i Lluís i Cristòfor Trepat. La formació s’ha anat ampliant fins a convertir-se en una veritable orquestra.

Amb un estil proper al swing i al jazz popular i ballable, ha participat en múltiples festivals, tant a Catalunya com per tot Europa, i ha acompanyat sovint grans estrelles del jazz, com Bill Coleman o Benny Waters.

Entre els diversos àlbums que ha editat, sobresurten La Locomotora Negra (1983), Hey Mr Landlord (1983, amb Gene Mighty Flea Conners), Round Christmas (1992), el disc de celebració del 25è aniversari, 25 anys (1995) i Ellington Train (1999).

Enllaç: La Locomotora Negra

Liceu Filharmònico-Dramàtic Barcelonès

(Barcelona, 1837 – 1846)

Societat cultural. Creat amb el nom de Societat Filodramàtica, per tal d’aplegar recursos per al Vuitè Batalló de Línia de la Milícia Nacional barcelonina.

Hom arranjà un teatre en la mateixa caserna (instal·lada al convent de Montsió, expropiat a la comunitat). Les representacions, iniciades per l’agost de 1837 amb teatre en castellà, inclogueren aviat funcions d’òpera italiana.

D’altra banda, hom establí un centre d’ensenyament musical, que esdevingué (1838) el primer conservatori dels Països Catalans: el Conservatori del Liceu.

Malgrat la dissolució del batalló que l’havia creat, el Liceu continuà les activitats i el 1845, sota la direcció de Joaquim Gispert, inicià les gestions per a poder construir un nou local, el Gran Teatre del Liceu, finançat per una junta o societat de propietaris.

Poc després, la societat hagué de retornar el convent de Montsió a la seva comunitat, i calgué suspendre les representacions fins a tenir enllestit el nou teatre.

Lax’n’Busto

(el Vendrell, Baix Penedès, 1986 – )

Grup de rock. Integrat per Pemi Fortuny (veu), Pemi Rovirosa (guitarra), Christian Gómez Montenegro (guitarra), Jesús Rovira (baix) i Jimmy Pinyol (bateria).

El seu debut discogràfic tingué lloc el 1989 amb el disc Vas de punt?… O què!!!, seguit per Lax n’Busto (1991), Qui ets tu? (1993), La caixa que puja i baixa (1995) i l’acústic Lax n’Busto a l’auditori (1996).

Enllaç: Lax’n’Busto

Lanònima Imperial

(Barcelona, 1986 – setembre 2011)

Companyia de dansa. Fundada per Juan Carlos García (ballarí i coreògraf) i Claudio Zulian (músic), als quals s’afegiren diversos ballarins.

El seu primer espectacle, Eppur si muove, aconseguí diversos premis. Posteriorment estrenaren Càstor i Pòl·lux (1989) i Kairós (1990), en el qual incorporaren per primera vegada dones a la coreografia.

L’any 2011 es dissolgué.

Junior Futbol Club

2 Respostes

(Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1 desembre 1917 – )

Societat esportiva i cultural.

A partir del 1932 un grup de cantants del club muntaren òperes conegudes o n’exhumaren d’altres. Dirigia les representacions el mestre Josep Sabater.

Destacà en les seves activitats el muntatge d’Una cosa rara, de V. Martín i Soler amb motiu del congrés de les Societats Internacionals de Musicologia i de Música contemporània.

Esportivament, destaca actualment en l’hoquei sobre herba, el futbol, el tennis i el pàdel.

Enllaç: Club Junior