(Palma de Mallorca, Mallorca)

(o Santa Eulàlia) Església parroquial, situada al centre de la Vila Alta.

Té el seu origen en la primera organització eclesiàstica de l’illa, feta el 1236 per ordre de Gregori IX. Hom utilitzà durant el segle XIII una antiga mesquita (el 1256 hi fou jurat l’infant Jaume com a successor del regne de Mallorca). El 1302 li fou desmembrada la parròquia de Sant Nicolau.

L’edificació de l’església s’inicià als darrers anys del segle XIII; fou la més important de la ciutat i l’única que adoptà el model de tres naus, considerat més solemne. Té un deambulatori amb cinc capelles, tres de poligonals i dues de trapezoïdals (com a Castelló d’Empúries o a Sant Francesc de Mallorca).

Les columnes de la nau són octogonals; inicialment només tenia cinc crugies: la cinquena sembla del començament del segle XV. Les capelles de la façana i l’acabament de la coberta són del segle XVI (aquesta hagué d’ésser refeta a mitjan segle XVII). La torre meridional, del 1894, obligà a desplaçar la rosassa de la façana.

El 1520, a l’indret de l’antic ossari, fou oberta la plaça Nova o plaça de Santa Eulària.