(València, 1924 – Aquisgrà, Alemanya, 1966)
Escultor. Format a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, de València. El 1948 li fou concedit el Gran Premi de Roma i anà a la capital italiana, on s’estigué uns quants anys.
Per encàrrec de l’ambaixada espanyola, féu algunes obres a Roma, com el Via Crucis de Sant Pere, Premi Joan March 1962 i primer premi a Florència el 1963 per un bust de Joan XXIII; aquest bust i d’altres de Pau VI han fet que se li donès el sobrenom d’escultor dels papes.
(Albaida, Vall d’Albaida, 9 agost 1825 – València, 31 gener 1889)
Escultor. Destacà com a imatger. El seu taller, que treballava a gran rendiment, seria heretat a la seva mort pel seu germà:
Damià Pastor i Julià (València, 1830 – 1904) Escultor. Format a València i a Roma. Heretà del seu germà el taller d’imatgeria. N’augmentà encara més el prestigi.
(València, 28 maig 1881 – 23 desembre 1945)
Escultor. Format a l’Acadèmia de Sant Carles, on després seria acadèmic i professor.
Entre les seves obres hi ha el bust de Gonçal Salvà (Museu de Belles Arts de València) i monuments a València (al doctor Gómez Ferrer) i a Sueca (a les víctimes del motí del 1911).
(Palma de Mallorca, 1921 – 1982)
Escultor. Fou un dels precursors de l’escultura abstracta a Mallorca. Fou membre del Grup Tago.
Algunes obres seves són el Patriarca del Cosmos, Paz i també d’altres de caràcter religiós.
(Alzira, Ribera Alta, segle XIX – segle XX)
Escultor. Fou professor de l’Escuela de Artes y Oficios de Melilla. Destacà pels seus retrats escultòrics i per les seves imatges religioses.
Intervingué a la realització dels relleus decoratius de la Universitat de València.
(Alacant, 1882 – 12 febrer 1917)
Escultor. Deixeble de Llorenç Casanova. Fou pensionat a Roma i després anà a l’Argentina i a l’Uruguai, on féu els monuments al 14 de juliol i a Garibaldi.
També és important el seu relleu Escena pompeiana, a la diputació d’Alacant.
(Vila-real, Plana Baixa, 7 juny 1887 – 26 novembre 1961)
Escultor. Format a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles. Treballà en els tallers de Querol i de Benlliure. El 1911 anà pensionat a Roma, i posteriorment viatjà a Florència i a París.
Fou catedràtic de modelatge de l’Escuela Superior de Bellas Artes de San Fernando, a Madrid.
(Sallagosa, Alta Cerdanya, 4 setembre 1823 – París, França, 22 febrer 1890)
Escultor. Fill d’un ceramista. Fou autodidacte a la capital francesa. Basà la seva reputació en nombrosos busts de marbre o de bronze i féu diversos monuments.
Hom considera les seves obres mestres l’estàtua d’Abbé Deguerry (1867), a la Madelaine de París, i la Immaculada Concepció (1887), de l’església de Banyuls de la Marenda. Obtingué la primera medalla d’escultura de l’Exposició de París de 1889.
Té obres a institucions i museus, entre els quals l’antic de Luxemburg a París, els de Versalles, Besiers, Lió, Narbona i Perpinyà.
(Illes Balears, segle XVIII)
Escultor i gravador. Esculpí l’estàtua de Sant Pere de l’altar major de Sant Jaume de Palma de Mallorca i totes les imatges de l’altar major de l’església parroquial de Binissalem i del de Santa Maria del Camí.
Projectà el col·legi i l’església de Sant Ignasi, a Pollença, i n’obrà les escultures.
Gravà diverses medalles, entre les quals la dels alumnes de l’Escola de Dibuix de Palma de Mallorca (1779).
(Rosselló, segle XVII – segle XVIII)
Família d’escultors, iniciada per Francesc Negre (Perpinyà, vers 1661 – segle XVIII) Escultor. Cosí germà del també escultor Gauderic Negre (Tuïr, Rosselló, segle XVII – Catalunya Nord, segle XVIII).
Format amb Lluís Generes, seguí els esquemes d’aquest, incorporant-hi, però, la columna salomònica. És autor, entre altres obres, del sumptuós altar major de Sant Martí de Forques (1688), d’un exuberant barroquisme, d’un crucifix per a Cameles (1687) i d’uns retaules -desapareguts- per a Perpinyà.
Fou el pare d’Antoni Negre (Perpinyà, segle XVIII) Escultor. Seguidor de l’obra del seu pare.
Altres membres d’aquesta família foren:
Miquel Negre (Perpinyà, segle XVIII) Escultor. Autor de l’altar de l’Àngel de la Guarda a Nefiac (1757).
Patrici Negre (Perpinyà, segle XVIII) Escultor. Autor del retaule de Santa Caterina de Vinçà (1776).
Dades dels Països Catalans 