(Palma de Mallorca, 1 novembre 1621 – 30 novembre 1668)
Escriptora i religiosa carmelitana. Germana de Dídac. Fou priora del convent de Santa Teresa de Palma.
Escriví la història de l’establiment i conreà en alguns escrits les llengües clàssiques.
(Palma de Mallorca, segle XVII – 1673)
Escriptor i jurista. Germà de Maria de Jesús. Seguí la carrera eclesiàstica essent ja doctor en ambdós drets.
Deixà nombrosos escrits no sols sobre temes jurídics, sinó també sobre matemàtiques, poesia i astronomia.
(Palma de Mallorca, segle XVII – 1701)
Escriptor. És autor de dues dècimes que figuren als preliminars de la Història de Mallorca de Vicenç Mut.
Per a la confraria de Sant Jordi, de la qual fou prior, escriví Fórmula del juramento con que la nobleza del Reino de Mallorca… ha jurado defender la limpieza de María Santíssima (1696).
(Illes Balears, segle XV)
Escriptor. És autor d’una copiosa producció poètica en llengua llatina.
Guerau Descallar (Palma de Mallorca, 1731 – segle XVIII) Escriptor i militar. Fou tresorer del reial patrimoni a Mallorca. Escriví poesies en castellà. Li ha estat atribuït un memorial al rei protestant de les constitucions sinodals imposades pel bisbe de Mallorca.
Jordi Descallar (Illes Balears, segle XVI) Poeta. Escriví en català.
Mateu Descallar (Illes Balears, segle XVII) Poeta. És autor d’unes Cobles a la Verge Maria, publicades el 1626.
Miquel Joan Descallar (Palma de Mallorca, segle XVII – 1699) Teòleg. Fou professor de l’Estudi General. Gaudí d’un gran prestigi.
(Illa, Rosselló, 1879 – 1952)
Escriptor. Estudià dret a Montpeller i es dedicà a la sericicultura i, després, a l’agricultura i al comerç del vi.
Fou molt de temps administrador del sindicat de vinyaters dels Pirineus Orientals i afavorí especialment els regadors de la vall de la Tet.
Publicà monografies com La Têt et ses afluents (1956), Le canal d’Ille (1949) i, en col·laboració amb el seu germà Lleó Delonca, Un village
Escriptor mallorquí, més conegut pel seu nom de religió, Gaietà de Mallorca (1707-67).
Veure> Vitelli i Simon, Joan de Giorgio (escriptor alguerès, 1870-1916).
(Àfrica, 958 – 1030)
Escriptor àrab. Cronista i panegirista dels amírides i, posteriorment, de diverses taifes (València, Xàtiva, Tortosa, Dénia, etc), descriví algunes campanyes d’Almansor (Cervera) i d’Abd al-Malik al-Muzaffar.
La seva obra constitueix una font documental important per a conèixer la història d’al-Andalus i de les relacions amb els regnes cristians (un capítol és dedicat al matrimoni de Sança de Castella amb Berenguer Ramon I de Barcelona).
(València, 29 gener 1829 – Madrid, 18 juny 1898)
Escriptor. Germà de Manuel. Fundà i animà les revistes “El Iris” (1848) i “La Cartera” (1849), i fou redactor literari del diari “El Valenciano”.
Escriví diverses obres teatrals i, sempre en castellà, publicà algunes novel·les històriques (La hija del Rabbí, El tesoro de Montealegre) basades en temes locals.
Dades dels Països Catalans 