Arxiu d'etiquetes: escriptors/es

Martorell i Fivaller, Josep Maria de

Deixa un comentari

(Ciutadella, Menorca, 1843 – Madrid, 1886)

Escriptor i polític. Era llicenciat en dret. Tenia els títols de duc d’Almenara Alta i marquès de Monasterio. Residí a Madrid.

Milità al partit conservador. Resultà elegit, en diverses ocasions, diputat a les corts. Tingué fama com a publicista catòlic. Fou un dels fundadors i col·laboradors dels periòdics “La Cruzada” i “Revista Científica”.

Publicà el llibre de proses Un libro para los amigos (1878). En edició pòstuma aparegué un recull de les seves poesies, escrites en castellà.

Martínez-Sabater i Seguí, Eduard

Deixa un comentari

(Xest, Foia de Bunyol, 5 maig 1896 – València, 27 agost 1946)

Escriptor i polític. Fou membre de la Joventut Valencianista i de la Unió Valencianista. Durant la dictadura de Primo de Rivera fou diputat provincial i director del manicomi provincial de València.

En advenir la República, adquirí el diari “La Voz Valenciana”, que ell mateix dirigí i utilitzà contra el nou règim. Fou elegit vocal del Tribunal de Garanties Constitucionals i, després de la guerra civil, procurador en corts i degà del Col·legi d’Advocats de València.

En la seva joventut es dedicà a la pintura, i destacà com a retratista i caricaturista amb el pseudònim de Dito.

Autor de novel·les en castellà i de les narracions curtes en català The five o’clock tea i Primer amor (1914). El seu volum Claridad (1922) està constituït per un aplec d’articles apareguts a “La Correspondencia de Valencia”.

Martínez i Ruiz, Josep

6 Respostes

(Monòver, Vinalopó Mitjà, 8 juny 1873 – Madrid, 2 març 1967)

“Azorín“  Escriptor. De pare murcià i de mare valenciana, fou bilingüe ja des de petit; sempre tingué -ho ha escrit- consciència de la unitat lingüística dels Països Catalans. Estudià dret a València, on s’inicià en les lletres, col·laborà en periòdics republicans i escriví opuscles sobre temes literaris i socials: La crítica literaria en España (1893), Anarquistas literarios (1895).

El 1896 s’establí a Madrid, prengué part en la bohèmia literària, es relacionà amb certs sectors anarquistes i col·laborà en diversos diaris i revistes literàries de l’època. La seva novel·la La voluntad (1902) marca la seva maduresa literària i l’aparició del personatge d’Azorín, amb el qual s’identificà des d’aleshores. Amb les dues novel·les següents, Antonio Azorín (1903) i Las confesiones de un pequeño filósofo (1904), constitueixen, amb l’anterior, una lliure trilogia.

Altres obres seves són: Los pueblos (1905), La ruta de Don Quijote (1905), España (1909), Castilla (1912), Clásicos y modernos (1913), Al margen de los clásicos (1915), Don Juan (1922), Doña Inés (1925), Félix Vargas (1928), Superrealismo (1929), Pueblo (1930), El escritor (1941), María Fontán (1943), Salvadora de Olbena (1944), La isla sin aurora (1944).

La seva obra té un caire contemplatiu, preocupat per les coses quotidianes i aparentment insignificants, on recerca el seu tema principal: el temps, alhora repetit i mutable.

Era germà seu Amanci Martínez i Ruiz  (Monòver, Vinalopó Mitjà, segle XIX – País Valencià, segle XX)  Escriptor. És autor del llibre de proses dialectals Canyís i canyissaes.

Martínez i Orozco, Josep

Deixa un comentari

(Altea, Marina Baixa, 1882 – 1949)

Escriptor. Era llicenciat en dret. Publicà una Guía automovilística de España en col·laboració amb J. Izquierdo i Croselles. Residí força temps a Madrid, i després emigrà a Buenos Aires, on hi visqué molts anys i hi publicà la resta de la seva producció.

Aquesta comprèn les novel·les El pagano (1935, reeditada el 1938), Después y otras comedias (1936) i Hombres y mujeres (política en Leonia) (1936), l’assaig Origen del “che” (1937), el recull de textos teatrals breus Amor al escondite (1938), Salvament, subtitulada Comèdia de mariners (1938) i el receptari rimat Libro del buen arroz (1943).

Martínez i Morellà, Vicent

Deixa un comentari

(València, 11 agost 1915 – Alacant, 22 maig 1983)

Historiador. Cronista d’Alacant, ha publicat Privilegios y franquezas de Alfonso X, el Sabio, a Alicante (1959), La iglesia de San Nicolás de Alicante (1960), Alicante monumental (1963), Capítulos de la cofradía de San Nicolás de Alicante, otorgados por Martín el Humano en 1402 (1964), Archivos y bibliotecas de la ciudad de Alicante (1971) i Alicante desde “La Gloriosa” hasta la Restauración (1868-1874) (1972).

Fou germà seu Francesc Martínez i Morellà  (València, 1902 – Alacant, 1947)  Escriptor. Col·laborà en la premsa d’Alacant i publicà el llibre Mallorca la hechizada (1931) i, en edició pòstuma, l’opuscle, Quins temps, aquells! (1966).

Martínez i Miñana, Rafael Frederic

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XX – Belgrad, Sèrvia, 1954)

Escriptor i polític. Fundà el Partido Republicano Radical Socialista, a València (1931).

Com a membre d’Izquierda Republicana, fou elegit diputat, i durant la guerra fou director general de camins (1936) i sotssecretari del Ministeri de Propaganda (1937). S’exilià el 1939.

És autor, entre d’altres, del poema dramàtic La barca vella (1925).

Martínez i Garcia, Pasqual

Deixa un comentari

(València, 1772 – Carlet, Ribera Alta, 1842)

Escriptor popular. Autor de col·loquis i peces teatrals: L’embarc de l’Albufera, Los aficionats a comèdies i Josep Patrício Gandumbes.

Era gitano i en caló va escriure el sainet La novela de Garroña i Baltasariyo er Gitano. Amb tot, la seva obra més famosa és el Raonament i col·loqui nou de Nelo el Tripero (1792).

Martínez i Ferrando, Jesús Ernest

3 Respostes

(València, 17 gener 1891 – 24 setembre 1965)

Historiador i literat. Germà de Daniel i d’Eduard. Pertanyia al Cos d’Arxius, Biblioteques i Museus i fou director emèrit de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, on excel·lí com a arxiver.

La seva primera publicació fou el comte Les llunyanies suggestives i altres proses (1918), seguit d’El farsant i l’enamorada (1919), Vida d’infant (1921), Històries i fantasies (1924) i la novel·la, l’obra més madura com a fabulador, Primavera inquieta (1926), la qual fou la més ambiciosa de totes.

Hi creà una narració íntima, de to líric, influïda per la prosa de Gabriel Miró. La claredat d’estil i l’ús acurat del llenguatge donen valor antològic a la seva obra. En prosa escriví també Tres històries cruels (1930), la novel·la Una dona s’atura en el camí (1935, Premi Crexells), i L’altre geperut i altres contes (1963).

Com a historiador es dedicà principalment al període de Jaume II el Just. En La tràgica història dels reis de Mallorca (1960) tendeix a l’estudi psicològic dels personatges. També publicà, entre altres obres, Don Pere Conestable de Portugal (1938), Els fills de Jaume II (1950) i Jaume II o el Seny català (1956), l’obra de síntesi més important de la seva producció històrica, i intervingué en la redacció de la Història dels catalans, dirigida per Ferran Soldevila.

Col·laborà a la premsa valenciana i catalana.

Martínez i Ferrando, Eduard

4 Respostes

(València, 3 agost 1883 – 27 juny 1935)

Escriptor. Germà de Daniel i de Jesús Ernest. Fou periodista actiu a “Las Provincias”, “València Nova”, “Joventut Valencianista”, “La Veu de Catalunya”, etc.

Publicà els estudis Solidaridad y regionalismo (1908), Síntesi de criteri valencianista (1918), La casa de la Generalitat del regne de València (1920), La indústria valenciana de la seda (1933) i una monografia sobre l’Arxiu Municipal de València.

Martínez i Ferrando, Daniel

3 Respostes

(València, 8 octubre 1888 – Palma de Mallorca, 8 gener 1953)

Escriptor. Germà d’Eduard i de Jesús Ernest. Catedràtic a Palma de Mallorca. Publicà en castellà les seves impressions de viatges.

Poeta de la terra, publicà La cançó de l’isolat, Vora la mar del Nord (1915), Visions de l’Horta (1916) i Escumes (1936). És autor, a més, de l’assaig Renaixement (1909) i de les novel·les Joventut perduda i La reina.

Col·laborà a “Terra Valenciana”, “Pàtria Nova” i “D’Ací i d’Allà”, entre d’altres.