Arxiu d'etiquetes: escriptors/es

Mir i Noguera, Miquel

(Palma de Mallorca, 11/des/1841 – Madrid, 29/des/1912)

Escriptor i eclesiàstic. El 1857 ingressà als jesuïtes. Exiliat a França arran de la Revolució del 1868, des del 1871 residí a Madrid. Contribuí a l’edició de les cartes de sant Ignasi i de les obres de Ribadeneyra, la Palma i Nieremberg.

El 1886 fou rebut a la Real Academia Española. El mateix any els superiors el traslladaren a Saragossa, fet que, a la llarga, el portà a deixar la Companyia (1891) i a escriure Los jesuitas de puertas adentro (1891) i Historia interna documentada de la Compañía de Jesús (1813, 2 volums).

Destaquen, de les seves obres, La condesa de Bornos (1880), Bartolomé Leonardo de Argensola (1891), Historia de la Pasión (1893) i Santa Teresa de Jesús (1912).

Mir i Mayol, Gregori

(Campos, Mallorca, 11 abril 1939 – Palma de Mallorca, 28 febrer 2016)

Escriptor i polític. Ha publicat diversos reculls sobre l’obra de Miquel dels Sants Oliver i l’obra Literatura i societat de la Mallorca de la postguerra (1971).

De caràcter polític són els treballs El mallorquinisme polític (1840-1936) (1975), signat amb el pseudònim d’Anselm Llull, Els mallorquins i la modernitat (1981) i El nacionalisme de la nostra terra (1988).

Com a polític participà en la fundació del PSC-Congrés i després formà part de la federació balear del PSOE, pel qual fou senador (1979-82) i diputat a les corts (1982-86). Abandonà el PSOE el 1986 i fundà el partit Unió Balear.

Miquel i Diego, Vicent

(la Nucia, Marina Baixa, 2 desembre 1939 – València, 1 abril 2006)

Advocat i activista polític i cultural. Germà de Carme. Secretari general de l’ajuntament de València durant més de vint anys. Col·laborà a “Serra d’Or” i d’altres revistes.

És autor de L’Església valentina i l’ús de la llengua vernacla (1965) i del fulletó La llengua valenciana i l’Església.

Miquel i Diego, Carme

(la Nucia, Marina Baixa, 14 abril 1944 – València, 18 juny 2019)

Pedagoga i escriptora. Germana de Vicent. Ha col·laborat activament en el procés de renovació pedagògica al País Valencià, especialment en la introducció del català en l’ensenyament.

Ha publicat Un estiu a la Marina Alta (1970) i ha col·laborat a diverses publicacions.

Enllaç web:Carme Miquel

Miquel i Alcaraz, Àngel

(Xixona, Alacantí, 14 octubre 1919 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 1995)

Escriptor. Anà a viure a Mèxic.

És autor dels llibres de poemes Poesías (1946), Alma en flor (1948), Gozo y cantar (1953), 33 poemas (1954) i Poema para cuatro voces, i dels poemes dramàtics Ángel Francisco (1960) i Cabora (1962).

Miquel -varis bio-

Guillem Miquel  (Illes Balears, segle XIV)  Jurista. El 1343 era un dels representants de Palma de Mallorca que en gestionà el lliurament pacífic a Pere III el Cerimoniós.

Joan Miquel  (País Valencià, segle XVI)  Escriptor. Fou poeta d’inspiració religiosa. El 1532 participà en un certamen poètic celebrat en honor de la Immaculada Concepció.

Pere Miquel  (País Valencià, segle XVI)  Pintor. Era jueu. Intervingué activament a l’agitació revolucionària de les Germanies, amb predicacions públiques que auguraven la propera arribada del Messias. La inquisició el sotmeté a procés, però l’alliberà al cap d’un any, després que abjurà de les seves opinions.

Mingot i Valls, Marià

(Alacant, segle XIX – 1890)

Escriptor. És autor d’un llibre poètic titulat El romancero de la Santa Faz (1879), l’apèndix del qual conté anotacions històriques d’interès.

Millás, Juan José

(València, 31 gener 1946 – )

Escriptor. Des de la seva primera novel·la Cerbero son las sombras (1975), mostrà un gran interès per revelar l’imprevisible dins la vida quotidiana i, alhora, la dimensió familiar de l’insòlit.

Les seves obres principals són El desorden de tu nombre (1988), La soledad era esto (1989, premi Nadal), Volver a casa (1990), Primavera de luto y otros cuentos (1992), Tonto, muerto, bastardo e invisible (1995) i El orden alfabético (1998).

Milego i Inglada, Sadurní

(Alacant, 27 juliol 1850 – Godella, Horta, 9 maig 1929)

Pedagog. Estudià a Madrid dret i filosofia i lletres. El 1870 fou nomenat catedràtic de literatura de l’institut de Las Palmas i, posteriorment, de Toledo i de València. Col·laborà amb Giner de los Ríos, Salmerón i Azcárate a la creació de la Institución Libre de Enseñanza.

Col·laborador de l’almanac de “Lo Rat Penat” del 1880, dirigí les revistes “El Nuevo Ateneo” (Toledo, 1879-90) i “La Enseñanza Nacional” (València, 1904-08).

Entre les seves obres destaquen: Estudios, ensayos y disertaciones filósofico-literarias, Manual de Lengua Española, etc.

Fou el pare de Julio Milego Díaz(Toledo, Castella, 1884 – Madrid, 1981)  Escriptor. Publicà, entre altres obres, Emilio Castelar. Su vida y su obra (1906), El problema catalán. (¿Separatismo o regionalismo?) (1916) i El general Barrera (De Cataluña al 10 de agosto) (1936), aquestes dues últimes al servei d’una ideologia hostil a les reivindicacions catalanistes.

Milego, Antoni

(País Valencià, segle XIX)

Escriptor. Era llicenciat en filosofia i lletres. Conreà la poesia en català durant els primers anys de Lo Rat Penat.

Dirigí el diari de València “El Mensajero”, i col·laborà a d’altres publicacions periòdiques.

Fou catedràtic a Cadis (Andalusia).