(o d’Atàlix) Platja de la costa de Migjorn, situada entre la platja de son Bou i les platges de Binigaus. És anomenada també platja de Sant Tomàs.
Prop de la punta d’Atalis hi ha una moderna urbanització i hi han estat construïts dos grans hotels.
(o d’Atàlix) Platja de la costa de Migjorn, situada entre la platja de son Bou i les platges de Binigaus. És anomenada també platja de Sant Tomàs.
Prop de la punta d’Atalis hi ha una moderna urbanització i hi han estat construïts dos grans hotels.
Important entrada del mar, de poca profunditat, a la costa de tramuntana de l’illa.
Es comunica amb el mar obert a través d’un gran estret, que dóna nom al caseriu i a la platja d’es Grau.
L’any 1995 fou declarat Parc Natural, amb un total de 5.184 hectàrees protegides.
Possessió, prop del port de Fornells.
Possessió. El 1789 fou concedit el marquesat d’Albranca al menorquí Gabí de Martorell i Gomila.
Possessió, a l’est de la vila, tocant al terme d’Alaior, situada prop del puig de s’Albaida (184 m alt).
Possessió, al sector de Tramuntana, (anomenada es Martinells), en la qual es troba una escola rural.
Cala de la costa nord de l’illa. Consistent en una veta d’aigua, de poca profunditat, de 3,5 km. de longitud. Dins el port pròpiament dit s’obren, a llevant i a ponent de la cala d’Addaia, les anomenades s’Estany i cala Molí.
Les illes d’Addaia –les illes gran i petita d’Addaia, i l’illot de ses Àligues- tanquen el port pel nord-est, davant per davant, a l’entrada de cala Molí, hi ha el caseriu estiuenc de na Macaret. Més al fons, separades de la costa, les possessions de Montgofre Nou, a la banda de Maó, i d’Addaia, a la des Mercadal.
A la colàrsega hi ha unes salines, començades a explotar el 1753 per membres de la colònia grega de Menorca.
El 1798, la força del general Charles Steward, que aconseguí la tercera ocupació de l’illa per a la Gran Bretanya, desembarcà a la vora occidental del port (platja de Na Macaret i cala Molí).