(o Trabalúger) Lloc o possessió, prop de la costa meridional de l’illa, on s’obre, a la desembocadura del barranc de Trebalúger (que dóna lloc a una de les poques zones de regadiu de l’illa), al límit amb el municipi de Ferreries, la cala de Trebalúuger.
Cala de la costa septentrional de l’illa, a ponent del port de Sanitja.
Santuari (la Mare de Déu del Toro), situat al cim de la muntanya del Toro (385 m alt), màxima elevació orogràfica de l’illa, a llevant de la vila, és un excel·lent mirador sobre tota Menorca; darrerament hi ha estat instal·lat un repetidor de televisió.
La tradició atribueix la troballa de la Mare de Déu a uns ermitans de Llinàritx que acudiren a la muntanya guiats per una columna de llum. Però cal situar la fundació del santuari vers el 1288, immediatament després de la conquesta. El pariatge de Jaume II de Mallorca cita la capella de Sant Salvador del Toro a la demarcació parroquial de Sant Llorenç de Binixems.
L’església fou regida successivament per mercedaris (fins el 1297), capellans diocesans, augustinians (1595-1835), franciscans (1880-81), ermitans de Sant Pau i Sant Antoni (1941-68) i darrerament per franciscanes. La comunitat augustiniana tenia nombroses propietats rústiques (sa Terra Rotja, es Peu del Toro, Binicreixent, es Rafal des Frares, Lanzell i Berbatxí) i arribà a tenir 28 sacerdots i 8 frares llecs. Hi havia hostatgeria per als visitants i escoles de gramàtica, filosofia i teologia.
L’església actual fou iniciada el 1670, que formava amb les dependències monacals un massís conjunt fortificat, protegit per una torre quadrada de la fi del segle XVI. El santuari ha estat restaurat diverses vegades, les darreres després de la guerra de 1936-39, que fou molt malmès (la imatge es pogué salvar i fou coronada canònicament el 1943), i el 1972.
La Mare de Déu del Toro és considerada patrona de Menorca des de segles (la festa és el 8 maig).
A més del santuari, hi ha una casa diocesana d’exercicis (des del 1933), un gran monument al Sagrat Cor (inaugurat el 1944, damunt un d’anterior als morts de la guerra d’Àfrica).
Lloc o possessió, subdividit actualment en Tirant Vell i Tirant Nou, notable casal, uns 7 km al nord de la vila, i prop de Fornells, que dóna nom a la cala, platja i arenal de Tirant, que s’obre a la costa septentrional de l’illa, al fons del golf limitat pels caps de Fornells i de sa Cavalleria, i on desemboca el torrent des Mercadal, que rep en aquest darrer tram els noms de Lloriac i de riu de Tirant.
Hi ha urbanització i hom explota industrialment la sorra de l’arenal.
(o illa Gran) Illot, el més septentrional i gran del port de Fornells. Hi ha una antiga torre de defensa.
Antiga parròquia, al nord de la vila, a l’indret de les possessions de Santa Creu (i Santa Creveta) i Lloriac (Vell i Nou).
El seu terme, esmentat el segle XIII, corresponia a la des Mercadal, la qual, inicialment sufragània seva, adquirí la capitalitat al començament del segle XV.
Lloc, a la costa de Migjorn, prop de la platja de Sant Tomàs (o platja d’Atalis), on ha estat bastida una urbanització d’alt nivell de qualitat.
Antiga parròquia, situada al cim de la muntanya del Toro, que depenia el segle XIV de la de Sant Llorenç de Binixems.
(o de la Pobla de Mercadal) Antiga església.
(o Sant Joan de Carbonell) Antic llogaret, al nord-est de la vila, entre la muntanya del Toro i el fons del port de Fornells, al centre dels Horts de Sant Joan, on hom conrea cereals, farratge, i hortalisses, en terrenys grassos i humits, procedents en part de la dessecació de zones baixes i pantanoses.
Aquesta transformació fou iniciada pel ciutadellenc Bernat Ignasi d’Olives el 1652, que féu construir l’església. La repoblació i l’obra dessalinitzadora continuà el 1733, quan el governador anglès Richard Kane obtingué autorització per a invertir en aquesta obra les rendes de l’aiguardent.
El 1817 fou inaugurada la nova església, erigida en vicaria ja el 1807, que posteriorment passà a parròquia; actualment l’església de Sant Joan Baptista resta annexada a la parròquia de Sant Antoni de Fornells.
Dades dels Països Catalans 