(Alacantí, octubre 1979 – )
(UA) Institució d’ensenyament superior. És constituïda per alguns centres que havien estat dependents de la Universitat de València i altres de nova creació, tots ubicats a Sant Vicent del Raspeig i a Sant Joan d’Alacant.
Els tres centres d’Elx conformaren el 1997 la nova Universitat Miguel Hernández. Acull l’Institut Marítim Internacional.
Enllaç web: Universitat d’Alacant
(Montcada de l’Horta / Alfara del Patriarca, Horta, 1999 – )
(UCH) Universitat privada. Creada per la Fundació Universitària San Pablo. És un centre docent d’inspiració cristiana, basada en l’ideari de l’Associació Catòlica de Propagandistes. La universitat és gestionada per un patronat. El primer rector de la institució fou José Luis Manglano de Mas.
El centre imparteix titulacions en les àrees de tecnologia, ciències de la salut i ciències socials i jurídiques. Amb la col·laboració de la Conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana, creà l’Institut de Drogues i Conductes Addictives. Per al curs 2005-06, oferia 26 titulacions.
(Palma de Mallorca, 1633 – )
Col·legi eclesiàstic. Fundat pel canonge lul·lista Bartomeu Llull, amb una renda anual de 500 lliures, capaç per a 12 col·legials aspirants al sacerdoci, dos familiars i un cuiner. Els col·legials tenien obligació de tenir lliçó diària de l’art general lul·liana els dos últims anys de llur residència.
Suprimit el 1773 pel bisbe de Mallorca, Juan Díaz de la Guerra, furiós antilul·lista, tornà a reprendre la seva vida normal el 1783. El bisbe de Mallorca i l’ajuntament de Palma de Mallorca són els seus patrons.
Antic col·legi de la Companyia de Jesús. Fundat el 1544 per Joan Jeroni Domènec com a residència dels estudiants de l’orde que cursaven estudis a la universitat. Des del 1567 s’hi feren classes de teologia als jesuïtes, i després a tothom. Arribà a una convivència pactada amb la universitat. El 1569 hi habitaven 40 jesuïtes.
Acabada la part central de l’edifici el 1564, el 1670 fou edificat, al costat, el seminari (convictori) de Sant Ignasi per als nobles, i quasi un segle després s’iniciaren les obres d’una casa d’exercicis. Fou col·legi màxim de la província jesuítica d’Aragó, i tingué una bona biblioteca. Des del 1700 hi residiren pares missioners.
Expulsat l’orde (1767), la monarquia hi continuà en part l’obra educativa, i algunes de les seves ensenyances passaren a la universitat. En ésser restaurada la Companyia, recobrà els edificis, reobrí el seminari de nobles i traslladà a l’antiga casa professa el col·legi de Sant Pau (1816-20). Expulsat de nou, del 1823 al 1835 tornà a reprendre la seva tasca.
Més endavant, els edificis del col·legi de Sant Pau i del seminari de nobles, en mans de l’estat, foren convertits en institut de segon ensenyament, i la Companyia construí un nou col·legi -el de Sant Josep- (1870) en un altre lloc de la ciutat.
(Perpinyà, Rosselló, 1614 – 1794)
Col·legi de segon ensenyament. El 1661 Lluís XIV de França en confià el govern als jesuïtes per tal de propagar les idees franceses.
A causa de l’expulsió de la Companyia de Jesús el 1762, passà a càrrec de la clerecia secular fins al 1789. Desaparegué el 1794 i fou destruït.
(Algaida, Mallorca, segle XIV – segle XIX)
Estudi lul·lià. Fundat, segons alguns escriptors, pel mateix Ramon Llull poc abans de la seva mort, durant la penúltima estada seva a Mallorca, en una cel·la contigua al santuari de la Mare de Déu de Randa (posteriorment dit de Cura), al cim del puig de Randa, després del fracàs de la fundació de Miramar.
En fou director durant molts anys el mestre Guillem de Vilanova i tingué cura de l’ensenyament de gramàtica Guillem Pagès, però aquesta fundació dugué, igualment, una vida lànguida, excepte els anys que Joan Llobet hi ensenyà (1449-60).
El 1478, Beatriu de Pinós intentà, infructuosament, de deixar els seus béns per a restaurar l’estudi lul·lià de Randa, que havia de dirigir Mario dei’Pasci; tanmateix el 1485 residiren temporalment al puig de Randa, Pere Daguí i els seus deixebles, a causa dels disturbis de ciutat.
Fins el 1826 s’hi mantingué encara un escola de llatinitat.
(Palma de Mallorca, 1874 – segle XX)
Institut religiós femení, dit també de les Germanes de la Puresa de Maria Santíssima. Creat per Gaietana Alberta Jiménez i Adrover. El seu fi específic és l’ensenyament de noies. Segueix les regles d’Ignasi de Loiola i fou aprovat definitivament per la Santa Seu el 1901.
Té diversos col·legis a Mallorca (especialment el Col·legi de la Puresa), a Europa, Amèrica i Àfrica.
(Palma de Mallorca, 1809 – )
Col·legi per a noies. Creat pel bisbe Bernat Nadal, i reformat el 1870 per Gaietana Alberta Jiménez i Adrover per encàrrec del bisbe Miquel Salvà.
El 1872 la diputació provincial hi instituí l’escola normal femenina de les Balears que, dirigida per Alberta Jiménez i portada per la seva Congregació de la Puresa, hi funcionà fins al 1912.
Modernament s’hi ha creat una escola de magisteri de l’Església.
(València, 1550 – )
(o de Sant Tomàs de Villanueva) Institució. Fundada per l’arquebisbe Tomàs de Villanueva per a la formació de sacerdots. Les seves constitucions foren reformades per Martín de Ayala (1702).
Afectat pels bombardeigs de la guerra del Francès, fou reconstruït el 1813 en estil neoclàssic, i la seva façana reformada el 1928 segons models castissistes.
L’edifici fou enderrocat el 1960 i substituït per un de més modern, en una part del qual subsisteix la institució.
Veure> Col·legi del Corpus Christi (col·legi i seminari de València, 1586- ).
Dades dels Països Catalans 