(Catalunya, desembre 1974 – )
Revista escolar. La primera publicada en català després de la guerra civil.
Apareguda amb caràcter bimensual, però des del 1977 és mensual (amb deu números l’any).
De caràcter universitari, però no pas acadèmic, reflecteix en un sentit ampli el treball i el pensament de la institució pedagògica Rosa Sensat.
Des de la seva fundació, funciona amb un Consell de Redacció del qual fou director Jordi Tomàs.
(Olot, Garrotxa, segle XIX – )
Escola pictòrica. Grup de paisatgistes que, a l’ombra de la figura de Joaquim Vayreda i Vila, sorgí en aquesta localitat a la segona meitat del segle XIX.
En el Centre Artístic d’Olot, fundat per Vayreda, s’adoptaren les concepcions paisatgístiques de l’escola de Barbizon: verds paisatges primaverals i celatges transparents de gran serenor.
Pertanyen a aquest grup, a més de Vayreda, Josep Berga i Enric Galwey, entre molts d’altres.
(Barcelona, 1923 – 1939)
Institució escolar.
Fundada per un grup de pares de les Escoles Montessori de la Mancomunitat de Catalunya arran de la supressió d’aquestes escoles per la Dictadura de Primo de Rivera, que deixà en suspens gairebé totes les activitats pedagògiques renovadores del període anterior. La nova pedagogia es refugiava novament en la iniciativa privada.
La Mútua, que sostenia centres d’ensenyament primari i secundari i publicava la revista “Junior”, esdevingué sota la direcció d’Alexandre Galí, una institució escolar de primera línia, ja que realitzà una extraordinària tasca pedagògica, reflectida en la seva obra Mesura objectiva del treball escolar.
Sigla dels Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya (conjunt d’entitats de l’ensenyança, 1981- ).
(Catalunya, 29 abril 1931)
Decret dictat per Marcel·lí Domingo a instàncies de la Generalitat de Catalunya, que regulava l’ensenyament en llengua materna a totes les escoles primàries de la República Espanyola.
A Catalunya el comitè creat per a la seva aplicació (7 maig 1931) era format pels òrgans de cultura de l’ajuntament de Barcelona i la Generalitat i pel seminari de pedagogia de la universitat.
Joaquim Xirau fou president d’aquest comitè, i Alexandre Galí, secretari, i els seus principals objectius foren el control en la publicació dels nous texts escolars i de l’ensenyament en català.
La utilització de la llengua materna a l’escola fou també tractada en el decret de la Generalitat del 12 de setembre de 1936, que hi donà un sentit pedagògic i d’afirmació nacional.
(Lleida, segle XIII – segle XIV)
Nom d’un estil de monuments arquitectònics de la fi del romànic, caracteritzat per l’abundosa decoració geomètrica de les portalades. En són mostres importants Agramunt, Santa Coloma de Queralt i Vilagrassa.
Pel que fa a l’escultura, els exemples més importants són del segle XIV; en sobresurten el retaule d’Anglesola i els sepulcres dels comtes d’Urgell, traslladats als EUA. A la segona meitat del segle la rica personalitat de l’escultor reial Jaume Cascalls n’orientà l’estil; el seguiren Bartomeu Robio i Pere Aguilar.
Posteriorment s’adverteix en aquesta escola l’influx borgonyó, que palesen les escultures de la seu lleidatana.
(Lleida, 1906 – 1938)
Organisme docent. De caràcter laic i republicà, fou fundat per Frederic Godàs i Legido.
El 1920, a la mort del fundador, els seus col·laboradors, entre els quals cal destacar Humbert Torres i Antoni Sabaté i Mur, en continuaren les directrius.
El Liceu Escolar desaparegué quan les primeres bombes franquistes ensorraren l’escola i llevaren la vida a quaranta dels alumnes.
(Barcelona, 1838 – )
Escola oficial d’estudis musicals. Fundat com a primer conservatori dels Països Catalans.
Fou creat per iniciativa de la Societat del Liceu Filharmònico-Dramàtic. L’any 1848 s’instal·là a sobre de la sala de concerts del Gran Teatre del Liceu.
És reconegut com a conservatori superior estatal.
Enllaç: Conservatori del Liceu
(Barcelona, 1952 – )
(JMB) Institució. Dedicada al foment de l’educació i el conreu musicals i a posar la bona música a l’abast dels joves.
Duu a terme nombroses activitats, entre les quals el cicle d’audicions per a la Iniciació Musical dels Escolars, a partir del 1962.
Han estat també les organitzadores del Festival Internacional de Música de Barcelona (1963-75), de les Serenates d’Estiu (1965) i del Cicle de Música (1978-84).
Fins el 1977 foren presidides per Jordi Roch i Bosch, any en que passà a dirigir la Federació Internacional i fou substituït per Joan Millet i Francolí.
Enllaç web: Joventuts Musicals de Barcelona
Sigla de l’Institut de Tecnologia i Modelització Ambiental (institut creat per la UPC, 1992- ).
Dades dels Països Catalans 