(Sant Josep de sa Talaia, Eivissa)
Caseriu d’estiueig, a la costa occidental de l’illa, prop de cala Molí, al nord de Cala Vedella.
(Sant Josep de sa Talaia, Eivissa)
Caseriu d’estiueig, a la costa occidental de l’illa, prop de cala Molí, al nord de Cala Vedella.
(Santa Eulària des Riu, Eivissa)
Vénda, al sud de la vila, centrada en la cala Llonga, que ha esdevingut un centre turístic.
(Sant Josep de sa Talaia, Eivissa)
Vénda, a la parròquia d’es Cubells, prop de la cala d’Hort.
(Sant Joan de Labritja, Eivissa)
Urbanització turística i residencial, situada al voltant de cala Portinatx.
(Sant Josep de sa Talaia, Eivissa)
Vénda, a la parròquia de Sant Agustí des Vedrà, pròxima a la badia de Sant Antoni.
És una zona d’hotels i d’importants urbanitzacions turístiques de l’àrea de Sant Antoni de Portmany.
(Sant Joan de Labritja, Eivissa)
Vénda de l’antic quartó de Santa Eulària, actualment parròquia de Sant Vicent de sa Cala (poble també conegut amb el nom de sa Cala), a l’extrem nord-oriental de l’illa.
És drenada pel torrent de sa Cala, que neix vora Sant Joan i desemboca a la cala de Sant Vicent (dita també popularment sa Cala).
(Vila d’Eivissa, Eivissa, 1918 – 1936)
Institució. Fundada per Isidor Macabich, com a Secció d’Estudis Eivissencs del Centre d’Acció Social. Es dedicà, especialment, a l’estudi de la llengua i la història d’Eivissa.
Publicà algunes obres de Macabich, organitzà cursets d’ensenyament de la llengua i, del 1921 al 1924, edità la revista “Ebusus”.
Des del 1930 passà a la Casa de Cultura d’Eivissa, dependent de la Caixa de Pensions, fins a la seva extinció el 1936.
(Sant Antoni de Portmany, Eivissa)
Vénda del municipi i parròquia.
Municipi d’Eivissa (Illes Balears): 153,48 km2, 52 m alt, 35.812 hab (2015)

Situat a la costa oriental de l’illa, comprèn el sector nord-est de la mateixa i és drenat pel riu de Santa Eulària, únic corrent d’aigua superficial permanent de totes les illes. Al litoral, alt i rocós, hi ha la la badia de Santa Eulària i les cales Blanca i Llonga, entre altres.
L’activitat econòmica bàsica era l’agricultura, fins a la irrupció del turisme. Els conreus més estesos són els de secà, cereals i lleguminoses, seguits d’alguns conreus arborescents (ametllers i garrofers); el regadiu aprofita l’aigua del riu per a conreus d’hortalisses, moresc i patates. Important ramaderia (bestiar boví, oví i porcí). Avicultura. Jaciments de plom, sense explotar. L’activitat industrial és escassa. Àrea comercial d’Eivissa.
Importància turística: concentra bona part de les places hoteleres de l’illa i compta a més amb nombroses urbanitzacions i blocs d’apartaments. Població en ascens.
La vila és a la dreta de la desembocadura del riu de Santa Eulària; església parroquial del segle XVI. Barri des Puig d’en Valls i diverses parròquies. El 1963 hi fou inaugurat un museu dedicat al pintor Laureà Barrau. Fou el centre de l’antic quartó de Santa Eulària.
Enllaç web: Ajuntament
Vénda de l’illa, a la parròquia de Sant Francesc.