(Tarragona, Tarragonès)
Santuari, dedicat a la Mare de Déu del Llorito, al nord de la ciutat.
La seva construcció fou patrocinada pel prevere tarragoní Pere Mir a partir de l’adquisició a Itàlia d’una imatge de la Verge, al segle XVI.
El santuari fou ampliat el segle XVIII i destruït el 1823 per l’exèrcit dels Cent Mil Fills de Sant Lluís.
La imatge fou conservada al convent de l’Ensenyança fins al 1936, any que fou destruïda.
El santuari fou refet a partir de 1957.
(la Vall de Bianya, Garrotxa)
Masia, antiga parròquia i actual santuari (la Mare de Déu de Llongarriu), a la Vall de Bac, enlairada a 740 m alt, al vessant septentrional de la serra de Malforat.
L’església, romànica, fou restaurada el 1672; depèn de la de Porreres.
(Gaià, Bages)
Antiga tinença parroquial de Sant Amanç de Pedrós (Sant Jordi de Lloberes). És situada al sector muntanyós nord-oriental del terme.
Consta des del 1053; aviat, però, restà reduïda a ermita, a càrrec dels propietaris del mas Soler de Lloberes.
És un notable exemplar romànic del segle XII.
(Lledó d’Empordà, Alt Empordà)
Canònica augustiniana (Santa Maria de Lledó), creada el 1089 pels senyors de Navata. Des de la seva creació, s’instal·là al voltant de l’església una comunitat canonical agustiniana.
Al segle XII és construí un hospital per acollir pelegrins i l’església actual; és un edifici de tres naus, amb volta d’arcs apuntats la central i de quart de cercle les laterals i amb tres absis. La portalada consta d’arquivolta amb sis arcs i timpà llis. No es conserva el claustre però sí la sala capitular (segle XI).
S’inicià la decadència del priorat el segle XIV; a partir del 1852 esdevingué parròquia.
Santuari de la ciutat on és venerada la Mare de Déu del Lledó, imatge gòtica d’alabastre trobada el 1366; és situat al passeig dels Caputxins.
Des del 1585 fins a la desamortització del 1835 estigué a càrrec dels caputxins.
Actualment és parròquia.
(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
Antic monestir (Santa Maria de Lavaix). Actualment resta gairebé cobert per les aigües del pantà d’Escales.
Fundat per l’abat Trascari. A la primeria estava dedicat a santa Maria, sant Pere, sant Llorenç i sant Joan, i seguia la regla benedictina; al segle XIII es transformà en abadia cistercenca, i gaudí, a partir del segle XI, de la protecció dels senyors d’Erill. Amb la seva ajuda, al segle XII es renovaren l’església i el claustre.
Fins al 1624 fou regit per abats perpetus i a partir d’aquesta data s’inicià la seva decadència. La vida comunitària no va ser represa després de l’exclaustració del 1835.
Molts elements artístics del cenobi foren arrencats a partir d’aquest any, i quan les aigües el cobriren tan sols restaven els seus murs despullats.
(la Pobla de Cèrvoles, Garrigues)
Antiga ermita, al peu del poble, on era venerada la imatge de la Mare de Déu de la Jonquera. patrona del poble, actualment a l’església parroquial.
Té l’origen en el grup d’ermitans que el 1157 obtingueren llicència per a fundar-hi un monestir (castell de Cèrvoles).
(Barcelona, Barcelonès)
Barri de l’antic municipi de Gràcia, urbanitzat principalment al segle XIX, al voltant de la plaça i l’església dels Josepets. El 1871 hi arribà el tramvia de cavalls de Barcelona a Gràcia, i a partir del 1899, el tramvia elèctric. Aquest mateix any la plaça de l’església prengué el nom de Lesseps.
L’església, obra de Josep de la Concepció, formava part de l’antic convent de carmelitans de Santa Maria de Gràcia (1626), anomenat també Josepets, el qual convent fou lloc fortificat (el 1713 fou assaltat pel duc de Popolí, que hi instal·là una bateria, destruïda el 1714 pels catalans).
L’avinguda de la República Argentina fou urbanitzada el 1910. Durant els anys 1970, l’obertura del primer cinturó de ronda i la reordenació consegüent de la plaça de Lesseps fragmentaren definitivament el barri.
(Maià de Montcal, Garrotxa)
Antiga església prioral (Santa Maria de Jonqueres), actualment de Santa Magdalena.
Existia ja el 978. El 1245 era església prioral discutida entre la mitra de Girona i el monestir cistercenc de Santa Maria de Vallbona (Rosselló).
El 1691 és mencionada com a priorat secular.
(Sabadell, Vallès Occidental, segle XIII – segle XIX)
Antic monestir femení de benedictines.
Fundat el 1214 dins la parròquia de Sant Vicenç de Jonqueres.
Després d’haver estat vint anys a Sabadell, la comunitat es traslladà a Barcelona, on sembla que adoptà la regla d’un orde militar. Així, anà perdent el caire d’espiritualitat, fins que s’extingí, el 1810.
L’església del monestir, dedicada des del 1867 a la Concepció, i el claustre foren salvats de la demolició, traslladats i reconstruïts (1869-71) al carrer d’Aragó, de Barcelona mateix.
Dades dels Països Catalans 