Santuari, situat 3 km a l’oest de la vila, dalt una muntanya amb dilatats horitzons.
Consta de la capella, aixecada el 1665, i la casa de l’ermità.
És lloc molt visitat, restaurat fa poc.
Sant Antoni de Ribes
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: edificis religiosos
Sant Antoni de Puigpardines
(la Vall d’En Bas, Garrotxa)
Església i antiga parròquia de l’antic municipi de Sant Privat d’En Bas, enlairada a ponent del poble de Puigpardines.
Sant Antoni de les Codines
(Centelles, Osona)
Antiga capella i hospital de camí ral, situats al peu de la carretera de Barcelona a Puigcerdà.
Es trobava al límit entre les antigues jurisdiccions dels castells del Brull i de Centelles.
La capella, escurçada i restaurada el 1971, era dedicada a sant Antoni Abat, i existia ja el 1291; l’hospital, amb elements gòtics (segle XV) i ara simple habitatge, fou fundat vers el 1325 pel noble Gilabert de Centelles.
Sant Antoni de Camprodon
(Camprodon, Ripollès)
Santuari (1.322 m alt), edificat al sud-est de la vila, dalt un cim.
El primer santuari s’edificà en un puig veí (Sant Antoni Vell) el 1679 i sembla que fou destruït pels francesos el 1692.
L’actual fou edificat pels cònsols de la vila el 1700.
Destruït diverses vegades per llamps i reedificat per la vila, és lloc de devoció popular.
Sant Andreu del Coll
(Olot, Garrotxa)
Antiga parròquia, actualment sufragània de la de Riudaura, als vessants sud-orientals de la serra de Sant Miquel del Mont, prop de la torre del Coll.
La primitiva església, esmentada ja el 953, fou consagrada el 995. L’actual edifici és d’origen romànic; conservà fins al 1936 un notable sepulcre gòtic de Berenguer del Coll (mort el 1334), senyor del lloc. Al segle XIV ja depenia de Riudaura.
Sant Andreu de Llanars
(Prats de Lluçanès, Osona)
Antiga parròquia, situada a la part de ponent del terme, prop de la moderna carretera de Prats a Navars.
Existia el 1034 i fou independent fins al segle XIV, després s’uní a Prats de Lluçanès.
L’església, notable exemplar romànic, és del segle XII, amb un campanaret de torre sobre la façana de ponent. No té culte des del 1936.
Sant Andreu de Comallonga
(Fonollosa, Bages)
Capella, al nord-est del poble, al límit amb el de Sant Mateu de Bages (dins el qual es troba la masia de Comallonga), al vessant meridional de la serra de Castelltallat, damunt la vall del Puig.
Sant Andreu de can Pallot
(Puig-reig, Berguedà)
Església romànica (segle XII), vora la masia de cal Pallot, a la dreta de la riera de Merlès.
Té notables restes de pintures romàniques, atribuïdes al cercle del Mestre de Lluçà.
Sant Amanç de Pedrós
(Santa Maria de Merlès, Berguedà)
Església i antiga parròquia, al sud del terme, a la dreta de la riera de Pedrós (afluent de la riera de Relat).
La parròquia de Sant Amanç consta des del 982, i formà part del terme del castell d’Oristà; al segle XIV s’uní com a sufragània a la de Santa Maria de Gaià, i a partir del 1878 a la de Sant Pau de Pinós. No té culte des del 1936.
És un petit edifici romànic del segle XII.
Sant Amanç -Baix Empordà-
(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà)
Veïnat i antiga església, situat a la capçalera de la vall i riera de Sant Amanç, als contraforts orientals de la serra de Sant Grau, la qual s’uneix, a la vila de Sant Feliu, amb la riera de les Comes.
Dades dels Països Catalans 