(Viella, Vall d’Aran)
Església parroquial d’Aubert, de l’antic terme de Betlan, al nord-oest del poble, a la dreta del barranc de Sant Martí, que procedeix del pic d’Es Cròdos i s’uneix a la Garona prop d’aquesta església.
Edifici d’origen romànic, amb una nau gòtica i un curiós campanar de planta quadrada, conserva la pica-baptismal, decorada, romànica.
Havia estat un convent augustinià.
(Campdevànol, Ripollès)
(o Armàncies) Poble i parròquia rural, situada originàriament a l’extrem nord-oriental del terme, on hi havia la vil·la d’Armàncies (890) i hi resten els masos de Sant Martí de Dalt i Sant Martí de Baix.
El 1619 es construí l’església actual, a la part baixa del terme, a l’esquerra del Freser i de la carretera de Puigcerdà, entre els grans masos del Molí Nou i Perarnau.
Des d’aleshores és sufragània de Campdevànol.
(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)
(o de Boí) Riu de l’antic municipi de Barruera, a la vall de Boí, afluent, per l’esquerra, de la Noguera de Tor, que neix al vessant occidental del port de Rus.
Després de passar sota Taüll, i per Boí, s’uneix al seu col·lector davant Erill-la-vall.
Prengué el seu nom de l’antiga església romànica de Sant Martí de Boí, les restes de la quan han estat descobertes recentment.
(Avinyó, Bages)
Antiga parròquia rural i més tard sufragània de Santa Eugènia de Relat, al nord del terme, a l’esquerra de la riera de Relat.
Existia ja el 1038. El 1553 el seu terme tenia 3 famílies i es fusionà amb el de Santa Eugènia. L’església fou refeta el 1755.
Entorn seu s’han fet importants troballes arqueològiques, que recorden l’existència d’un poblat ibero-romà.
(Puig-reig, Berguedà)
Església romànica, situada a la part septentrional del municipi, prop de la carretera de l’Espunyola a Puig-reig. Conserva l’edificació romànica del segle XII.
Existia ja el 1180 i prop seu hi tenia un graner i terres, que llegà a Poblet, el trobador Guillem de Berguedà.
(Prats de Lluçanès, Osona)
Caseria, masia i capella, situada al nord-est de la vila, a la vall de Santa Creu de Joglars.
Existia ja el 1176, sota el domini dels senyors de Lluçà.
La capella actual fou refeta per Climent Marçal el 1746.
(Campdevànol, Ripollès)
Antic santuari (1.387 m alt), situat al cim de la serra de Sant Marc (continuació vers l’est dels rasos de Tubau, que separa les valls de Gombrèn i d’Estiula), dins l’antic terme de Viladonja.
El cim és termenal dels municipis de Campdevànol, Gombrèn i Viladonja.
És documentat des del 1672; depenia de la parròquia d’Estiula.
(Castelló d’Empúries, Alt Empordà)
Antic monestir de monges benedictines, prop del pont nou de la Muga.
La priora Boneta Rigarda adquirí la capella de Sant Marc, amb una casa i terres, a un sabater de Castelló el 1396 i la comunitat s’hi traslladà vers el 1407 des de Santa Margarida de Vilanera, del terme de l’Escala, després d’haver-se fusionat el 1368 amb les poques monges que restaven dels antics convents de Santa Coloma de Matella (Matella) i Sant Joan de l’Erm (cinc entre els tres convents).
El 1421 un aiguat assolà el convent i les terres, que es repararen poc després.
Vers el 1563 les tres comunitàries de Sant Marc es fusionaren amb Sant Daniel de Girona.
La capella de Sant Marc, existent encara el 1552, fou destruïda per una nova revinguda de la Muga.
Església, al sud-oest del nucli dels Bassacs.
És una església del segle XIII, sobrealçada i abarrocada al segle XVIII, amb un antic santuari, cavat a la roca, que sembla la capçalera d’un temple pre-romànic del segle X.
(Guardiola de Berguedà, Berguedà)
(o de Paller) Antiga ermita, situada dalt d’un cimal que domina la vall del Bastareny, dins l’antiga parròquia de Brocà.
Existia ja el 1320 i era regida per un ermità (1370). Bagà i altres parròquies hi pujaven en processó.
Fou abandonada entorn del 1930 i la imatge es baixà a Gavarrós.
Dades dels Països Catalans 