(Aiguafreda, Vallès Oriental)
Església romànica, a la dreta de la riera d’Avencó.
Fou edificada al segle XII, i es conserva íntegra la primitiva edificació. Serví algun temps d’ajuda parroquial a la primitiva parròquia d’Aiguafreda de Dalt.
Fou restaurada el 1970, i torna a servir d’ajuda parroquial del barri residencial que s’ha construït entorn seu.
(Súria, Bages)
Ermita, a l’esquerra del Cardener, dins l’angle nord-oriental del terme, aturonat a 515 m alt.
Al temps de la primera guerra Carlina desaparegué un crucifix gòtic, venerat a l’ermita primitiva.
L’església nova, inaugurada el 1888, és al cim del turó, en lloc diferent de l’antiga, situada més avall.
(Borredà, Berguedà)
Antiga parròquia, al nord-oest del terme, entre les demarcacions de Vilada i Castell de l’Areny.
El 888 el lloc fou cedit, juntament amb Borredà, al monestir de Ripoll. L’església és esmentada el 938; fou bastida al costat del palau Rotger o Rodegari; era sufragània de Borredà i algun temps (segles XII-XIV) parròquia independent. L’església, un magnífic exemplar romànic, fou refeta i consagrada l’any 1167 aprofitant els murs de l’anterior.
Pertangué a Ripoll fins el 1835, que passà amb Borredà al bisbat de Vic.
(Gallifa, Vallès Occidental)
Església romànica (951 m alt), situada dalt el puig de Sant Sadurní de Gallifa, que culmina als cingles de Sant Sadurní de Gallifa, als vessants nord de la vall, continuació vers l’oest dels cingles de Bertí.
Existia ja el 939 i tenia prop seu un antic castell o fortalesa. A l’església, renovada al segle XI, s’establí el segle XV un petit priorat, dependent de Sant Pere de la Portella, de molt curta durada.
El 1714 s’edificà la veïna casa dels ermitans, avui abandonada. Pertany a la masia de Sebregrau.
(Cabanelles, Alt Empordà)
Església, sufragània de la parròquia de Queixàs.
Existia ja el 844, quan fou confirmada la nova possessió al monestir de Sant Pere d’Albanyà. El 869 ja pertanyia al monestir de Santa Maria d’Arles (Vallespir) i tenia la categoria de cel·la o petita propietat monàstica, regida per monjos el 881.
Del segle XIII en endavant fou una parròquia del bisbat de Girona, però en percebia el delme el monestir d’Arles. El 1360 tenia també com a titular sant Tiburci.
(Santa Maria de Miralles, Anoia)
Església i caseria, cap del municipi, situada al fons de la vall, prop de la carretera, on es traslladà vers el 1915 la parroquialitat de l’antiga església, situada prop del castell.
El 1413 consta existent amb el nom de Florensola, i més tard de Fransola.
Es restaurà el 1913, i el 1916 s’amplià i es construí al seu costat la rectoria.
(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
Ermita, dins l’antic terme de Viu de Llevata, situada a ponent del poble, al coll de Sant Roc (1.440 m alt), que comunica la vall de Viu amb la de Trepadús.
(Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat)
Santuari, al cim de la muntanya de Sant Ramon (288 m alt), termenal dels municipis de Sant Boi (abans de la quadra de Benviure), Sant Climent de Llobregat i Viladecans, antigament dit la Fita.
L’edifici fou construït el 1887.
Hom ha iniciat la instal·lació, en aquesta muntanya, d’un parc forestal d’una extensió de 35 hectàrees.
(Cercs, Berguedà)
Església preromànica, situada prop de Berga, documentada des del 983.
Presenta una planta de tres naus, de tipus basilical, separades per pilars. Els arcs que uneixen aquests i l’arc de l’absis són visigòtics; la coberta originàriament era de fusta. La planta de l’absis és de ferradura a la nau de l’Evangeli, semicircular a la de l’Epístola (segle XII) i quadrangular a la central. Inicialment era decorada amb frescos molt esquemàtics i primitius.
Restaurada parcialment al segle XII, fou embellida amb nous frescos, aquests d’influència bizantina.
(Sarroca de Bellera, Pallars Jussà)
(o Sant Quirç de Sas) Santuari de l’antic municipi de Benés, a l’antic Batlliu de Sas, aturonat a 1.620 m alt, al tossal de Sant Quiri, que domina pel sud el coll de Sas, a la divisòria de les valls d’Erta (amb el poble de Sas) i de Manyanet.
Dades dels Països Catalans 