Ermita romànica de reduïdes dimensions, emplaçada a l’extrem d’un espadat entre la casa i el torrent dels Porxos, en una raconada travessada per la moderna carretera que mena als rasos de Peguera.
Ermita romànica de reduïdes dimensions, emplaçada a l’extrem d’un espadat entre la casa i el torrent dels Porxos, en una raconada travessada per la moderna carretera que mena als rasos de Peguera.
(Sant Julià de Vilatorta, Osona)
Nom del priorat canonical de Sant Llorenç del Munt de les Guilleries, per tenir unida la petita parròquia de Sant Cristòfol de Cerdans, del municipi d’Arbúcies (Selva), on residiren els seus darrers priors.
Ermita, vora el Llobregat, sobre el pont del Guixaró, al nord de la vila.
És d’origen romànic.
Església i restes de l’ antic castell de Torreblanca (487 m alt), al nord de l’antic terme del Tossal, enlairat damunt la riba dreta del Segre, aigua amunt de Torreblanca.
L’església està en estat ruïnós, però encara es poden veure les seves formes arquitectòniques llombardes.
Llogaret (1.350 m alt) i santuari, a la vall de Toran, a la dreta del riu de Toran.
Actual barriada i antic poble i municipi, al nord-est de la vila, i a prop de la platja de la Fosca.
Centrat en l’església de Santa Eugènia de Vila-romà. És un centre turístic.
(Castellar de N’Hug, Berguedà)
Església romànica, a llevant del poble, a la vall de l’Arija, al centre del veïnat de la Soleia.
Església, situada al peu dels cingles de la Torre, a la dreta del Bastareny, aigua amunt de la vila.
És esmentada com a parròquia al segle XIV, però al segle XVII ja era sufragània de Sant Esteve de Bagà.
(la Guingueta d’Àneu, Pallars Sobirà)
Ermita de l’antic municipi d’Unarre, vora el llogaret d’Aurós.
Santuari, a l’antic terme d’Arròs i Vila, a la vall de Varradòs, a la dreta del riu, al peu del Montlude.
Al seu voltant hi ha el grup de bordes de Sant Joan d’Arròs.