Arxiu d'etiquetes: eclesiàstics

Soler i Canals, Josep Maria

Deixa un comentari

(Santa Eugènia de Ter, Gironès, 1946 – )

Abat de Montserrat. Estudià al Seminari dels Claretians a Solsona. Monjo de Montserrat (1970), professà el 1975 i el 1981 fou ordenat de sacerdot. En 1976-77 col·laborà a l’Institut Ecumènic de Tantur (Jerusalem), i al Pontifici Ateneu de Sant Anselm de Roma es llicencià en teologia sacramentària (1978-80).

Visitador de la Província Hispànica de la Congregació de Subiaco des del 1996, a Montserrat ha estat mestre de novicis i prefecte de juniors, i professor a l’Escola Filosòfica i Teològica de l’Abadia de Montserrat, de la qual fou el prefecte durant set anys, i també a l’Institut de Litúrgia i al de Teologia Espiritual de Barcelona.

Vicepresident de la Societat Espanyola d’Estudis Monàstics (SEDEM) des del 1992, ha estat sotsdirector de la revista “Studia Monastica”. Fou elegit abat de Montserrat per la comunitat el maig del 2000.

És autor de nombrosos articles i de llibres de litúrgia i espiritualitat.

Serratosa i Queralt, Ramon

Deixa un comentari

(Lleida, 4 octubre 1875 – Jerez de la Frontera, Andalusia, 18 abril 1961)

Eclesiàstic i historiador. Entrà al convent de la Mercè de Lleida (1888) i es doctorà en filosofia i teologia a la Universitat Gregoriana de Roma, on s’ordenà el 1898, any que retornà a Espanya.

Exercí diversos càrrecs, entre els quals dos cops el de provincial de Castella (1906-11 i 1921-23). El 1912 fundà el “Boletín Oficial de la Orden de la Merced”, del qual fou director.

El 1928 anà a Amèrica a estudiar els arxius de l’orde. Catalogà l’arxiu de Cusco, la documentació del qual aprofità per a publicar diversos articles sobre el tema (Los mercedarios y los incas del Perú, 1931; El antiguo Patronato del convento de Cuzco, 1931, etc). És autor d’un santoral de l’orde mercedari (Roma, 1912), de biografies de mercedaris i d’articles sobre temes de l’orde.

Ruaix i Vinyet, Josep

Deixa un comentari

(Moià, Moianès, 4 agost 1940 – )

Eclesiàstic, gramàtic i escriptor. Estudià al seminari de Vic i a la Facultat de Teologia de Catalunya; es llicencià en humanitats al Pontifici Institut Superior de Llatinitat (1969) i en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona (1979).

Ordenat de prevere el 1966, ha exercit en diverses parròquies de Roma (1966-71) i del bisbat de Vic des del 1971. Fou professor de diversos centres i membre de la Junta Permanent de Català (1984-88).

Ha publicat una cinquantena de títols d’obres sobre gramàtica. Els seus manuals El català en fitxes (1968), Català fàcil (1983) i El català (1984), dels quals s’han fet successives edicions, han tingut una gran acceptació. També ha publicat Punts conflictius de català. Deu estudis sobre normativa lingüística (1989), La conjugació dels verbs (1990), Observacions crítiques i pràctiques sobre el català d’avui (1994-95), Diccionari auxiliar (1996) i Català progressiu (1997).

Com a escriptor ha conreat la poesia, la història local i el periodisme, i ha col·laborat, entre altres publicacions, a “Oriflama”, “Full Diocesà” i a la revista moianesa “La Tosca”, de la qual fou cap de redacció des del 1979. Ha fet nombroses traduccions i correccions de texts.

El 1989 el Col·legi de Doctors i Llicenciats de Catalunya li atorgà el premi Ramon Fuster i el 1990 l’ajuntament de Moià li concedí la medalla d’argent del municipi. L’any 1998 rebé el premi Bages de cultura; el 2000, la Creu de Sant Jordi, i el 2001, el premi Jaume I d’actuació cívica catalana.

Des del 1996 formà part del consell consultiu per a l’elaboració de la nova gramàtica normativa de l’Institut d’Estudis Catalans.

Rovira i Belloso, Josep Maria

Deixa un comentari

(Barcelona, 10 març 1926 – 16 juny 2018)

Eclesiàstic i teòleg. Estudià al seminari i a la Universitat de Barcelona i a la Gregoriana de Roma. S’ordenà de sacerdot el 1953. Advocat i doctor en teologia.

Ha tingut diversos càrrecs diocesans i fou catedràtic de teologia de la Facultat de Teologia de Catalunya i, des del 1996, rector de la parròquia de la Mare de Déu dels Àngels de Barcelona. Fou un dels principals representants de la teologia moderna catalana.

Autor, entre d’altres, de La visión de Dios según Enrique de Gante (1960), Estudis per a un tractat sobre Déu (1970), Fe i llibertat creadora (1971), L’univers de la fe (1975), Trento, una interpretación teológica (1979), Leer el Evangelio (1980), Revelació de Déu, salvació de l’home (1981), La humanitat de Déu (1984), Fe i cultura al nostre temps (1987), Societat i regne de Déu (1992), Tratado de Dios Uno y Trino (1993), El misteri de Déu (1994), Introducción a la teología (1996), Vaticano II: un Concilio para el tercer milenio (1997), Del Vaticà II al Concili Provincial Tarraconense (1998), Déu, el Pare (1999), Símbols de l’esperi (2001) i Qui és Jesús de Natzaret (2005).

Muntanyola i Llorach, Ramon

1 Resposta

(l’Espluga de Francolí, Conca de Barberà, 2 abril 1917 – Barcelona, 10 setembre 1973)

Eclesiàstic i poeta. El 1936 anà a França, essent seminarista, i passà la guerra civil a Mallorca. Fou un dels pocs sacerdots que mantingué a la primera postguerra una actitud crítica i de defensa de la llengua i la cultura catalanes. Es relacionà amb els nuclis del catalanisme no creient, la qual cosa li comportà una gran sanció del seu ordinari. Publicà “La Veu de la Parròquia” (1948-50) i la revista popular “Ressó” (1950-52), suprimida governativament.

Fou rector en diversos llogarets, i també a la Selva del Camp i a Salou, on exercí amb èxit una pastoral oberta, contrapuntada amb el nacionalisme. Predicador i orador de masses, poeta popular, amb arrels verdaguerianes i amb rigor formal, publicà diverses obres poètiques, com Romiatge per la terra (1959), Eixàrcia (1963), etc. Confirmant la seva trajectòria, publicà la biografia Vidal i Barraquer, cardenal de la pau (1969) i l’estudi Breviari social de Pius XII (1960). Fou proclamat mestre en gai saber, pòstumament a Mèxic (1973).

Morgades i Gili, Josep

5 Respostes

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 9 octubre 1826 – Barcelona, 8 gener 1901)

Eclesiàstic i promotor cultural. Cursà la carrera eclesiàstica al seminari de Barcelona, del qual fou catedràtic i rector (1879-82). Canonge de la seu barcelonina (1862), va ésser nomenat bisbe de Vic (1882-1899) i de Barcelona (1899). Seguidor de la línia social de Lleó XIII. El 1900 publicà una pastoral en què recomanava l’ús de la llengua catalana en l’ensenyament del catecisme, que fou objecte de discussions a les corts i a la premsa.

Restaurà nombrosos monestirs (Ripoll (1886), Sant Joan de les Abadesses, etc) i fundà el Museu Episcopal de Vic (1890). Membre de les acadèmies de la Historia i de San Fernando, a Madrid. Fou senador per la província eclesiàstica de Tarragona i per la Societat Econòmica d’Amics del País (1899).

Matabosch i Soler, Antoni

Deixa un comentari

(Barcelona, 15 maig 1935 – )

Eclesiàstic i teòleg. Estudià a Barcelona, Roma i Bossey (Suïssa), i fou ordenat sacerdot el 1959. Doctor en teologia, llicenciat en història i ciències de la informació i diplomat en teologia espiritual i ecumenisme, s’ha especialitzat en temes relacionats amb el moviment ecumènic.

Ha col·laborat en tota mena d’iniciatives d’acostament entre les esglésies cristianes. Catedràtic de la Facultat de Teologia de Barcelona, on fou degà de la secció Sant Pacià (1979), el 1972 fundà l’Institut de Teologia de Barcelona. Fou delegat episcopal de pastoral universitària, membre del consell de redacció de la revista “Concilium” i col·laborador assidu de diaris i revistes.

Ha publicat La Iglesia y sus esperanzas (1965), Roger Garaudy i el redescobriment de l’home total (1970), Liberación humana y unión de las Iglesias (1975), Divorci i Església (1977), La esperanza cristiana en un mundo conflictivo (1979), etc.

Masnou i Boixeda, Ramon

2 Respostes

(Taradell, Osona, 3 setembre 1907 – Vic, Osona, 9 juny 2004)

Bisbe de Vic (1955-83). Estudià a Vic i a Roma. Professor del seminari de Vic i canonge, es dedicà a la formació de la joventut, i és autor de tres llibres, en castellà, signats amb el pseudònim de Darío. El 1952 fou nomenat bisbe titular de Cerici i auxiliar del bisbe de Vic Joan Perelló. Ha estat el primer bisbe contemporani que ha escrit les pastorals en català i un dels primers que s’ha sentit indentificat amb l’esperit i les reivindicacions del país.

Ha escrit El problema català. Reflexions per al diàleg (1986), Hores de recolliment. Diari íntim dels darrers mesos de la guerra (febrer-desembre de 1938) (1996) i Carta sobre nacionalismes  (1996, contribució al debat del nacionalisme català), etc.

Martínez i Sistach, Lluís Maria

3 Respostes

(Barcelona, 29 abril 1937 – )

Eclesiàstic. Estudià al seminari de Barcelona i a la Universitat Lateranense de Roma, on es doctorà en dret civil i canònic. Ordenat el 1961, ensenyà dret canònic a la facultat i a l’Institut de Teologia de Barcelona i fou consiliari diocesà de la Unió de Graduats d’Acció Catòlica. Secretari de la Conferència Episcopal Tarraconense (1977), vicari general de l’arxidiòcesi de Barcelona (1979), bisbe auxiliar (1989) i bisbe de Tortosa (1991), el 1997 fou nomenat arquebisbe de Tarragona.

L’any 1996 començà a exercir de consultor del Pontifici Consell per als Laics. Des del 1990 fins al 2002 fou president de la Junta Episcopal d’Assumptes Jurídics de la Conferència Episcopal Espanyola. La Conferència Episcopal Tarraconense l’elegí vicegran canceller de la Facultat de Teologia de Catalunya i president del Centre d’Estudis Pastorals.

Al jun/2004 fou nomenat arquebisbe metropolità de Barcelona, just quan l’arxidiòcesi fou desmembrada. Al mar/2005 entrà a formar part del comitè executiu de la Conferència Episcopal Espanyola, càrrec en el qual cessà al mar/2011, en complir-se els dos mandats prescriptius. Al nov/2007 fou nomenat cardenal pel papa Benet XVI.

Ha publicat El derecho de asociación en la Iglesia (1967) i Las asociaciones de fieles (1986).

Martí i Bonet, Josep Maria

Deixa un comentari

(Terrassa, Vallès Occidental, 15 juny 1937 – )

Eclesiàstic i historiador. Doctor en història eclesiàstica a la Gregoriana de Roma i diplomat en paleografia, diplomàtica i arxivística, fou professor a la Facultat de Teologia de Catalunya. Des del 1972 fou director de la Biblioteca Pública Episcopal i de l’Arxiu Diocesà de Barcelona.

Entre les seves nombroses publicacions cal destacar: Evolució paleogràfica del nom de Terrassa (1975), Roma y las iglesias particulares en la concesión del palio a los obispos y arzobispos de Occidente (1976) -la seva tesi doctoral-, 83 pergamins del Monestir de St. Llorenç de Terrassa (segles X-XI) (1978) -en col·laboració-, Epistolario del Dr. Masmitjà, fundador de la Congregación de religiosas “Corazón de María” (1981), etc.

Inicià la publicació d’un Catàleg Monumental de l’Arquebisbat de Barcelona, del qual ha publicat dos volums (1978 i 1981). L’any 2010 fou elegit acadèmic d’honor de l’Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.