Arxiu d'etiquetes: eclesiàstics

Prades i d’Arenós, Lluís de

(Catalunya, segle XIV – Roma, Itàlia, 1429)

Bisbe de Mallorca, preconitzat de Tortosa i partidari i cambrer de Benet XIII. Fill de Joan de Prades i de Foix, comte de Prades.

El 1389 era a Avinyó a la cort de Climent VII esperant algun benefici important. El 1390 li fou cedit el bisbat de Mallorca, on anà el 1392. Governà la diòcesi activament entre el 1393 i el 1403, donant diversos decrets, impulsant les obres de la catedral i visitant l’illa i Menorca.

El 1403 fou promogut a la diòcesi de Tortosa, on pràcticament no residí, car estigué sempre en les corts de Benet XIII. De nou fou confirmat per bisbe de Mallorca el 1407, però continuà a la cort papal, on exercí de cambrer de Pero de Luna, a Sant Mateu i a Peníscola.

Féu un viatge a Mallorca amb Vicent Ferrer el 1412, però visqué sempre amb Pero de Luna. La diòcesi de Mallorca era regida per vicaris i algun bisbe titular que hi anava a conferir ordes.

Vers el 1422 estava enemistat amb el rei Alfons el Magnànim a causa de la seva fidelitat al papa de Peníscola.

Morí a Roma, on es trobava amb Alfons de Borja.

Pous i Solà, Pere

(Centelles, Osona, 22 gener 1887 – 15 setembre 1936)

Eclesiàstic i biblista. Estudià al seminari de Vic i el 1904 fou enviat a Roma, on es graduà en Sagrada Escriptura.

Fou professor de la seva especialitat i de grec i hebreu al seminari de Vic.

Col·laborà en diverses publicacions religioses i en especial a la “Gaceta de Vic” i a “Analecta Sacra Tarraconensia”. Traduí els Psalms i Isaies per a la Bíblia del Foment de la Pietat.

Morí assassinat al principi de la guerra civil.

Pous i Argila, Antoni

(Manlleu, Osona, 21 juny 1932 – Barcelona, 6 agost 1976)

Escriptor i eclesiàstic. Residí a Igualada.

És autor d’una Antologia de la poesia igualadina (1963).

Pou i Marca, Vicenç

(Maià de Montcal, Garrotxa, 1792 – Montpeller, França, 18 gener 1848)

Escriptor i eclesiàstic. Fou catedràtic de la universitat de Cervera.

Durant la Primera Guerra Carlina dirigí el diari de l’exèrcit carlí. Publicà l’opuscle Carlos V, rey legítimo de las Españas (1837) i aplegà els seus articles a “El Restaurador Catalán”, de Berga, en un volum (1840). En acabar la guerra, s’exilià a França.

El 1843 publicà a Montpeller Noticia de la última guerra civil de Cataluña….

Pou, Francesc

(Vic, Osona, segle XVIII – Barcelona, 1834)

Canonge magistral de Barcelona. Formà part de la tertúlia de Fèlix Amat.

Durant el trienni liberal fou vicari general de la diòcesi de Barcelona després de l’expulsió del bisbe Sitjar i del governador de la mitra P.J. Avellà.

En restablir-se l’absolutisme, fou empresonat al convent de servites de Sant Boi de Llobregat, perquè havia fet pastorals favorables al règim constitucional, malgrat la seva moderació.

El 1822 publicà una Carta crítica a la historia de fray Gerundio de Campazas.

Possedoni

(Catalunya, segle IX)

Bisbe d’Urgell.

El 814 rebé un precepte de Lluís el Piadós, aleshores rei d’Aquitània, confirmant-li la possessió de les comarques ponentines del bisbat, recentment conquerides, i cedint-li terres fiscals per a erigir-hi monestirs.

El 815 confirmà al monestir de Tavèrnoles la subjecció del petit monestir cerdà d’Umfred (prop de la Molina) i fundà el monestir de Santa Maria, al lloc de Santa Grata o Senterada (Pallars Jussà), i segurament el de Tremp.

Encara era bisbe el 823.

Portugal i de Noronha, Fadrique de

(Vila Viçosa, Portugal, 1465 – Barcelona, 15 gener 1539)

Eclesiàstic i alt funcionari reial. Vinculat a la casa reial catalano-aragonesa pel casament de la seva germana Guiomar de Portugal amb l’infant Fortuna, Enric d’Aragó.

Fou abat comendatari de Ripoll (1490-1504). Lloctinent general de Catalunya (1525-39), hagué de fer cara a les guerres amb França fins el 1529 i als atacs de Barba-rossa. Les estades de la cort a Barcelona l’obligaren a jurar el càrrec renovadament.

Fou present a la sortida de l’expedició victoriosa a Tunis (1535) i a les corts generals de Montsó del 1528, el 1533 i el 1537.

Portocarrero-Bocanegra y Moscoso-Osorio, Luis Fernández de

(Palma del Río, Còrdova, Andalusia, 8 gener 1635 – Toledo, Castella, 14 setembre 1709)

Eclesiàstic. Creat cardenal el 1669. Fou virrei de Sicília (1677-78) i arquebisbe de Toledo.

Nomenat lloctinent de Catalunya per Felip V (1701-03). El 1705 fou allunyat de la cort per les seves intrigues.

Pontic i Isern, Miquel

(Bulaternera, Rosselló, 20 novembre 1632 – Girona, 26 gener 1699)

Bisbe de Girona (1686-99). Entrà al convent franciscà de Perpinyà i completà estudis a Girona (1652), a Reus i a Vic, on fou ordenat de prevere (1654).

Fou lector de filosofia a Vic i de teologia a Girona, a Tarragona i a Barcelona, guardià i custodi de Tarragona, visitador dels convents de Sardenya i de València i provincial de Catalunya (1684-86).

Essent bisbe, féu construir la gran escala d’accés a la catedral gironina. Es remarcà en l’ordenació i apaivagament d’antigues discòrdies en el capítol gironí i féu erigir el convent franciscà de Sant Salvi de Cladells (Selva) (1690) i restaurar l’església de les clarisses de Girona (1699).

Arran de l’ocupació de la ciutat pel mariscal de Noailles (1694-97) hagué de marxar de Girona, on no retornà fins poc abans de la seva mort.

Pontic, Sulpici

(Bulaternera, Rosselló, vers 1670 – Girona, 1738)

Eclesiàstic. Canonge de Girona i arxiver. Doctor en filosofia, teologia i dret.

És autor d’un Diccionario alfabético sobre todo lo perteneciente a la iglesia de Gerona, en tres volums, i d’un Epsicopologio, que va des de la reconquesta al 1729, obres molt útils que contenen extractes dels principals documents de l’arxiu de la catedral.

Escriví també una vida del bisbe i oncle seu Miquel Pontic i Isern, que es conservava a la cartoixa de Montalegre, on era monjo el seu germà Ignasi Pontic, autor també d’obres històriques i pietoses.