(Barcelona, 10 març 1897 – 29 novembre 1968)
Pintor i dibuixant. Amplià estudis a París. Fou un dels fundadors del grup artístic “Nou Ambient” (1918).
Féu la seva primera exposició individual en 1931. Ha participat activament en nombroses exhibicions col·lectives. Cultivà el paisatge i la natura morta.
Fou el pare de Joan Soler i Jové.
(Barcelona, 26 maig 1934 – )
Dibuixant i aquarel·lista. Fill de Ramon Soler i Liró. Estudià a l’Escola de Sant Jordi i completà la formació a París.
Després d’una etapa post-impressionista (1966-67), es dedicà al collage.
En dibuix ha assolit, dins els postimpressionisme (sèrie del Circ), una remarcable qualitat.
(Barcelona, 1903 – 1977)
Dibuixant i pintor. Autodidacte, s’inicià a “La Sardana” (1921) i col·laborà a diverses publicacions, com “La Mainada”, “L’Estevet”, “L’Esquella de la Torratxa” i “Papitu”. Participà en alguns Salons d’Humoristes de Barcelona.
Com a caricaturista, d’una crítica punyent, signà sovint amb el seu segon cognom.
Com a pintor exposà a Barcelona i altres llocs de Catalunya signant Soleboys.
(Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 1886 – Barcelona, 30 gener 1956)
Esmaltador, dibuixant i pintor. Format amb Torrescassana a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.
Els primers anys de la seva carrera artística cultivà la pintura i sobresortí en el retrat i el paisatge. A partir del 1925 començà a practicar l’esmalt. Aquesta especialitat, gràcies al seu gust artístic i a les seves originals combinacions tècniques, li reportà els millors èxits.
Conegut internacionalment, són d’un gran mèrit els seus retrats esmaltats (Retrat de Francesc Cambó). Durant molts anys exercí la docència a l’Escola Massana.
(Barcelona, 30 setembre 1875 – Caracas, Veneçuela, 19 novembre 1968)
Dibuixant. El 1898 s’establí a París, on residí durant molts anys.
Il·lustrà nombrosos contes infantils, novel·les i revistes franceses, entre les quals “Le Monde Illustré”, “L’Illustration”, etc.
Els seus dibuixos comentaven amb molta gràcia la vida parisenca de l’època; després en féu d’altres de gran valor, inspirats en la I Guerra Mundial. El seu prestigi arribà a Anglaterra, Alemanya i els Estats Units, on fou molt sol·licitat.
El 1947 retornà a Barcelona i exposà a les galeries Syra el 1951 i el 1958.
Pseudònim del dibuixant català Alfons Vila i Franquesa (1897-1967).
(Barcelona, 1905 – 1988)
Dibuixant, esgrafiador i escultor. Conegut com a Ferdinandus Serra. Format a l’acadèmia de les Arts amb Antoni Gelabert i Alart.
Reconstruí models escultòrics de la Casa dels Canonges de Barcelona i restaurà els importants esgrafiats de la Casa dels Velers de Barcelona (1929-33).
Durant la guerra civil treballà a Martorell, on es tractà amb Francesc Pujols. Restaurà i completà els esgrafiats exteriors del col·legi de l’Art Major de la Seda, a la Via Laietana, una de les obres que li han donat més anomenada.
És autor dels esgrafiats i de les pintures murals de molts edificis privats i públics de Catalunya, en sobresurten les obres pròpies a Piera (1941), Martorell, Vilanova i la Geltrú, Barcelona, Valls. També conreà el fresc.
El seu estil participa indiscutiblement del noucentisme i es basa en la tradició catalana de l’esgrafiat setcentista.
(Igualada, Anoia, 21 novembre 1896 – Barcelona, 24 novembre 1980)
Dibuixant. Format a l’acadèmia Baixas de Barcelona.
Publicà sobretot dibuixos humorístics a “Charlot”, “Virolet”, “La Mainada”, “Plançons”, “En Patufet”, “L’Esquitx”, “TBO”, etc. Fou col·laborador de les editorials Muntañola i Seix i Barral.
Fou un dels pioners dels dibuixos animats en el camp publicitari.
Durant la guerra civil de 1936-39 col·laborà a “Flechas i Pelayos” i creà, amb Baldrich, la revista “Mujer”, que ell mateix tractà d’establir a Buenos Aires (1941-45). Hom l’ha comparat amb Junceda pel seu estil.
Ha publicat el text teòric Análisis de la comicidad.
(Vilassar de Dalt, Maresme, 5 gener 1834 – Barcelona, 28 juliol 1877)
Dibuixant i decorador. Format a Llotja, on posteriorment fou professor. Era deixeble de Claudi Lorenzale. Il·lustrà, entre altres obres, els Monumentos Históricos de España.
S’encarregà de la decoració del paraninf de la Universitat de Barcelona, i de la del Saló de descans del Gran Teatre del Liceu, en col·laboració amb Mirabent.
Fou germà seu Leonci Serra i Gibert (Vilassar de Mar, Maresme, 1839 – Barcelona, 1898) Decorador. S’especialitzà en tapissos decoratius.
(la Garriga, Vallès Oriental, 9 maig 1922 – 16 març 2002)
Caricaturista. Col·laborà, encara nen, a “L’Avant”. Després esdevingué dibuixant de plantilla a “El Correo Catalàn”.
Ha col·laborat a “Atalaya”, “Paseo”, “Paseo Infantil” i sobretot “TBO” i “Hoja del Lunes”. Ha exposat sovint a Barcelona des del 1948, així com a d’altres ciutats de Catalunya.
El seu estil, típicament periodístic, és sintètic i resolt amb traços essencials.
Ha publicat el llibre Gent de Granollers.
Dades dels Països Catalans 