(Barcelona, segle XX)
Decorador. Estudià a l’Escola Massana. Des del 1951 es dedicà a la decoració i, amb menor intensitat, al cartellisme.
Després d’una llarga estada a Amèrica tornà a Barcelona (1956) i s’especialitzà en decoració publicitària.
Ostentà la presidència d’Hogarotel. Ha sobresortit com a organitzador d’exposicions importants.
Presidí el Gremi Artesà de Barcelona. Fou professor de l’Escola Massana.
(Barcelona, 1904 – 11 desembre 1987)
Pintor, cartellista i decorador.
Participà en nombroses exposicions nacionals i internacionals i fou diversament premiat en concursos de cartells (un premi en un triennal de Milà, a les biennals de Venècia, el premi Montserrat vist pels seus artistes, etc).
Decorà la sala del Consolat de Mar de l’Ajuntament de Barcelona i féu diversos murals per a sales de la Generalitat.
(Barcelona, 1903 – 1973)
Pintor, cartellista, dibuixant i decorador. A nou anys guanyà el segon premi de cartells de les Festes de la Mercè a Barcelona.
Exposà per primer cop a “La Publicidad” (1919) sota el patronatge del Saló dels Evolucionistes.
Treballà des del 1927 per al Patronato Nacional del Turismo Español, però la seva tasca més rellevant com a cartellista fou per a l’Oficina de Turisme de Catalunya (1932-36).
Anà a Mèxic el 1949, on destacà com a decorador i féu grans murals per a l’edifici Rioma -propietat de Cantinflas-, destruït després en un terratrèmol.
Tornà a Catalunya el 1963, exposà i il·lustrà llibres.
El seu art palesa un lirisme que aprima i subtilitza les formes.
(Barcelona, 1904 – 1974)
Decorador i interiorista. Pertanyent al llinatge homònim.
Format a Sant Lluc, treballà amb Gaietà Cornet a la Unió de Fotogravadors i sobresortí després en les seves especialitats associat sovint amb Evarist Móra.
(Barcelona, 20 març 1883 – París, França, setembre 1968)
Pintor i decorador. Format a Llotja i a París.
És autor de l’única pintura mural del Palau de la Música Catalana, la titulada La ciència musical vers la inspiració (1910), que palesa una personalitat decorativista independent però influïda pel classicisme noucentista.
Era soci del Cercle de Sant Lluc.
Presentà natures mortes, figures, flors i paisatges a les Exposicions de Belles Arts de Barcelona dels anys 1911, 1919, 1922, 1923 i a les de Primavers del 1935 i el 1936.
Fou el millor col·laborador de Josep Maria Sert, a la mort del qual acabà la decoració mural de la seu de Vic i continuà el seu taller de París.
(Catalunya, segle XIX)
Pintor i decorador.
Després de l’incendi del Liceu de Barcelona (1861), col·laborà en la decoració de la nova sala d’aquest teatre, en la qual pintà els retrats d’Èsquil, Aristòfanes i Shakespeare i escenes al·lusives a una obra de cada un (Els Perses, Les granotes i Macbeth).
També és autor de nombrosos retrats en miniatura.
(Tarragona, 1885 – Barcelona, 1949)
Decorador. Estudià les diferents branques de les arts a Llotja i en tallers especialitzats en les arts decoratives (amb Rigalt i amb Francesc Vidal).
Es dedicà a l’elaboració i direcció de tota mena d’obres sumptuàries: ebenisteria, escultura, tapisseria, daurats, fosa, metal·listeria, vidrieria, etc, amb un gran coneixement de l’ofici i un elevat gust artístic, tenint sempre en compte els problemes de la llum, del color i de les formes.
Emigrà un quant temps a Mèxic, on completà la formació artística i on executà els grans vitralls, esmaltats al foc, de la porta de la sala d’armes del llavors president, Porfirio Díaz.
Fou president del Foment de les Arts Decoratives (FAD).
Les seves obres de conjunt més remarcables foren l’exhibició de la Casa Humil, a l’Exposició del Moble, i la participació a l’Exposició Internacional de Barcelona, el 1929. Repetidament exposà també a la Cúpula del Coliseum, seu del FAD.
Entre els seus escrits, cal destacar Per la humanització del moble i diversos articles, apareguts en revistes com “D’Ací i d’Allà”, “Claror”, etc.
(Igualada, Anoia, 15 maig 1837 – Sant Sadurní d’Anoia, Alt Penedès, 3 juny 1892)
Dibuixant projectista.
Féu tot tipus de models per estampar en seda i teixit, i projecta estores de gran qualitat.
Tingué molt èxit amb el retrat que féu de la reina Isabel II, teixit amb seda.
Fou president del Col·legi Major de la Seda.
(Barcelona, 31 març 1883 – 18 maig 1955)
Pintor i decorador. Després d’estudiar pintura i gravat, treballà al taller de Gaudí, instal·lat a la Sagrada Família (1907-08), on estigué en contacte amb J. Torres i Garcia; també col·laborà amb Gaudí a la Pedrera i en el projecte dels vitralls de la seu de Palma de Mallorca.
Féu moltes donacions per a causes particulars, com ara la del despatx particular i antesala del despatx de l’alcalde de Barcelona a la Casa de la Ciutat, i la del pavelló reial i algunes dependències del Palau Nacional de Montjuïc.
També exercí com a il·lustrador i com a exlibrista.
(Lleida, 1857 – Barcelona, 1927)
Pintor i decorador. Inicià els estudis a Lleida i, tot seguit, es traslladà a Barcelona.
S’inicià en l’art decoratiu i l’escenografia i treballà amb Soler i Rovirosa.
Decorà el nou teatre de Barbastre, com també moltes cases i palaus particulars de Barcelona.
També projectà les vidrieres de la catedral de Lleó.
Dades dels Països Catalans 