Barri, al nord de la vila.
(o el Llogaret) Poble, situat al sud del terme, al límit amb el terme de Catral, a la zona del Saladar bonificada a la fi del segle XVIII pel cardenal Luis Belluga, fundador del poble i dels altres que formaren les Pies Fundacions. L’església fou acabada el 1703.
La població conserva la llengua castellana dels primer colonitzadors.
Barri, al sud de la vila, a la carretera d’Oriola.
Nucli de població, establert a mitjan segle XX per l’Instituto Nacional de Colonización, al sud de la vila, a la zona del Saladar, amb cases per a 106 colons i 20 obrers.
(Crevillent / Elx, Baix Vinalopó)
Llacuna entre els dos municipis, a la zona de separació entre els deltes del Segura i del Vinalopó. Una zona de saladar la separa de l’albufera d’Elx.
Les terres bonificades de les Pies Fundacions (Sant Felip Neri) la limiten per ponent.
Constitueix una important reserva ornitològica (unes 200 espècies d’ocells). El 1988 fou declarat Parc Natural.
Enllaç web: Parc Natural el Fondo
Municipi del Baix Vinalopó (País Valencià): 104,55 km2, 130 m alt, 28.328 hab (2014)
(cast: Crevillente) Situat al peu de la serra de Crevillent, comprèn una plana al·luvial en el delta comú del Vinalopó i el Segura.
Gràcies a les sèquies d’Albatera hi és possible l’agricultura de regadiu: cítrics, hortalisses, cotó i cultius mediterranis. Hi té importància l’activitat industrial, en primer lloc la tèxtil, sobretot la dedicada a la fabricació de catifes (que ha substituït la tradicional de filats i de manufactura de l’espart i de l’espardenyeria) i la del calçat lleuger o vulcanitzat; hi ha tres polígons industrials. Àrea comercial d’Elx.
A causa d’aquest desenvolupament industrial, acusà un augment ràpid de població des del 1960. Hi ha un hàbitat troglodític (més de 1.000 coves) que prové del segle XVIII i aconseguí el màxim poblament al començament del segle XX.
La vila s’assenta a la ruptura de pendent de la serra; hi destaca l’església parroquial de la Mare de Déu de Betlem, construïda en 1779-1829, el santuari de la Puríssima i el castell de Crevillent. La Setmana Santa gauderix d’una certa anomenada i hi ha diverses entitats de música coral.
El terme comprèn, a més, els pobles de Sant Felip Neri i del Realenc i, prop de la vila, els barris de Sant Pasqual i de Sant Antoni de la Florida.
Dades dels Països Catalans 