Cova natural, situada en un penya-segat, amb grans finestrals naturals oberts damunt la costa meridional de l’illa, a l’est de cala en Porter.
És explotada per al turisme.
Xoroi, cova d’en
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: coves
Torre, coves de la *
Veure> les Coves de la Torre (barri format per coves).
Sarsa, cova de la -Vall d’Albaida-
Cova, que fou habitada intensament durant el neolític i que ha proporcionat un dels conjunts més importants de ceràmica neolítica, impresa (cardial i afins), del País Valencià.
Fou excavada vers el 1925 per F. Ponsell, d’Alcoi, i publicada per Julià San Valero (1950). Els materials són conservats al Museu de Prehistòria de València.
Sant Martí de la Cova
(Alcúdia de Mallorca, Mallorca Raiguer)
Antiga església, al sud de la ciutat, vora l’albufera d’Alcúdia. Fou bastida aprofitant una cova oberta al vessant del puig de Sant Martí, dita cova de Sant Martí o de son Sant Martí.
Malgrat que la tradició la fa d’origen pre-islàmic, els elements arquitectònics i escultòrics conservats no són més antics dels segles XIII o XIV. L’església és esmentada ja el 1268.
Arruïnada des del 1827, fou restaurada el 1956 (el 1886 ho havia intentat ja, infructuosament, la Societat Arqueològica Lul·liana).
Sant Josep -Plana Baixa-
Santuari, dit també de la Sagrada Família, obra de la fi del segle XVII, que centra una caseria, 1 km al sud-oest de la ciutat, a 256 m alt, al vessant oriental d’un dels primers contraforts de la serra d’Espadà.
Sota el santuari s’obre la cova de Sant Josep, caverna natural d’origen càrstic, amb dues boques, per una de les quals (font de Sant Josep) neix un corrent d’aigua de 4.300 litres per minut, canalitzat fins a la ciutat, on rega les hortes i s’uneix al Belcaire o riu de Sant Josep; la profunditat de la cova, gràcies a les perforacions que hom hi practica, té prop d’1 km, en una gran part navegable amb barca i que ha estat il·luminada i oberta al turisme (és visitada anualment per unes 200.000 persones).
Sant Antoni de Galamús
(Sant Pau de Fenollet, Fenolleda)
Santuari, al nord de la vila. Construït en una de les coves de tradició eremítica, habitades des del segle V fins al 1850, obertes a la paret de l’esquerra de les gorges de Galamús, damunt l’Aglí.
Del 1480 a la fi del segle XVI hi hagué una comunitat de franciscans observants.
Són tradicionals els aplecs del dilluns de Pasqua i de Pentecosta.
Remígia, cova
(Ares del Maestrat, Alt Maestrat)
Balma amb pintures rupestres de l’estil dit llevantí o dels pintors de les serres, que forma part del conjunt de pintures del barranc de la Gasulla.
Pou, son
(Santa Maria del Camí, Mallorca Raiguer)
(o son Pou de Coanegra) Possessió, al nord del terme, al peu de la serra de Tramuntana, al comallar de Coanegra.
Prop de les cases hi ha el conegut avenc de son Pou (dit antigament cova des Coloms i, també, cova d’en Botó), important cova natural de 70 per 147 metres, il·luminada amb claror natural per una gran obertura a la part superior; s’hi penetra actualment per un túnel excavat a la roca.
Costa i Llobera li dedicà el poema L’avenç de Coanegra, i en homenatge al poeta hi ha tingut lloc festes culturals i el Primer Concurs de Poesia de son Pou de Coanegra (1971).
Portals Vells, cala
Cala de la costa meridional de l’illa, al nord de cala Figuera. Hi fou venerada fins a mitjan segle XIX la Mare de Déu de Portals, que, segons una tradició, fou deixada per la tripulació d’una nau genovesa com a compliment d’una promesa feta en haver evitat un naufragi.
El propietari de la cova (i de gran part de la zona marítima de la parròquia de Calvià), el marquès de Bellpuig, no autoritzà la construcció d’un accés ni d’un altre oratori en les seves propietats i un nou santuari, dit de Portals Nous, hagué d’ésser bastit vers Palma de Mallorca, dins la possessió de Bendinat, del marquès de la Romana, on fou traslladada la imatge el 1866.
L’antiga cova i la cala Portals foren anomenades des d’aleshores Portals Vells; dins la cova, que conserva l’altar i diversos detalls decoratius esculpits damunt la paret, hi ha actualment una nova imatge de la Mare de Déu.
Polida, cova de na
Cova natural marina, situada a la costa septentrional, a sa Mola de Fornells.
Hi ha formacions estalactítiques.
Dades dels Països Catalans 