Cap i promontori (107 m alt) de la costa septentrional, que tanca per llevant la cala d’Algaiarens.
Gros, cap -Menorca-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: costes
Gavina, punta de sa
Extrem occidental de l’illa, amb una antiga torre de defensa.
El 1775 constava la vénda de sa Punta de sa Gavina.
Galinda, punta
(Andratx, Mallorca Tramuntana)
Cap de la costa, davant sa Dragonera, entre Sant Elm i la cala en Tió.
Galera, punta de sa -Eivissa-
(Sant Antoni de Portmany, Eivissa)
Punta de la costa occidental.
A sa Galera, zona immediata a la punta, hi ha una urbanització turística.
Galera, punta de sa -Mallorca-
(Pollença, Mallorca Tramuntana)
Cap de la costa de Tramuntana, una de les prolongacions vers la mar de la serra de Cornavaques.
Galera, cap de la -l’Alguer-
(l’Alguer, Sardenya)
Cap espadat a ponent de la badia de l’Alguer, que la separa de port Agre.
Freus, es -Eivissa-
(Eivissa)
Zona navegable, entre les illes d’Eivissa i de Formentera constituïda per diversos passos separats per illes més o menys petites entre les dues illes majors.
El freu més important i l’únic que admet el pas dels vaixells grossos és el que s’obre entre l’illa des Penjats i l’illa de s’Espalmador o la immediata des Porcs.
Freu, cap des -Capdepera-
Cap de la costa, al nord de la punta de Capdepera, que forma un estret i llarg promontori. En aquest punt la costa de la península d’Artà canvia la direcció sud-oest – nord-est per sud-est – nord-oest.
És el punt més pròxim a Menorca, i deu el nom al fet d’assenyalar l’estret o freu entre ambdues illes.
És un penya-segat dominant per la talaia de Sant Jaumell (271 m).
Fornells -Menorca-
Poble (12 m alt), situat a la vora nord-oest de la badia o port de Fornells, el més important de la costa de Tramuntana, al nord del cap de Fornells.
Port protegit dels vents gràcies a la longitud (5 km) i l’amplada (2 km) de la badia, al fons de la qual hi ha un sector de platges i d’aiguamolls, amb unes salines. Dins el port hi ha tres illes: Gran o de ses Sargantanes, des Revells i Petita o des Porros.
L’origen és una fortificació (en resten les runes) construïda al segle XVIII per Felip IV. Esdevingué poble de pescadors i té molta anomenada la llagosta.
La poca profunditat del port el fa útil només per a petits vaixells de pesca i d’esplai. Gràcies a la bellesa del lloc, és un dels centres turístics de l’illa, amb una important indústria hotelera. L’església actual de Sant Antoni Abat és del 1800.
Recentment ha estat descoberta, i l’han començada a excavar, la basílica paleocristiana del port de Fornells, al fons de la badia, d’una sola nau, amb absis de la mateixa amplada, circular a l’interior i recte a l’exterior.
Formentor, cap de
(Pollença, Mallorca Tramuntana)
Península d’uns 12 km de llargària i 3 d’amplària, situada a la part més septentrional de l’illa. Està constituïda per l’extrem est de la serra de Tramuntana.
De relleu accidentat i costa molt retallada, on alternen espadats i cales, amb alguns illots com l’illa de Formentor i es Colomer, els espadats del cap de Formentor, dominat pel far de Formentor, en constitueixen l’extrem més oriental.
Tota la península formava una possessió de la família del poeta Miquel Costa i Llobera, el qual, en morir, es fragmentà i una part fou comprada per l’argentí Adam Diehl, que hi construí, damunt la platja de Formentor, l’Hotel Formentor, una de les primeres instal·lacions de luxe del primer quart del segle XX i que encara avui manté tot el seu prestigi original.
Dades dels Països Catalans 