(Illes Balears)
Braç del mar Balear, entre Mallorca i Menorca.
No ateny enlloc els 200 m de profunditat, i la seva amplària mínima, entre el cap d’Artrutx (Menorca) i el des Freu (Mallorca), és d’uns 40 km.
Menorca, canal de
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: costes
Martinet, cap -Eivissa-
Cap de la costa meridional de l’illa, dins el terme de la ciutat, que tanca per llevant la cala de Talamanca.
Martí, cap *
Veure> cap de Sant Martí (cap de la costa).
Marina d’Alaior
Sector de migjorn del terme.
Marina, sa -sector de Mallorca-
(Mallorca)
Sector costaner de migjorn de l’illa comprès entre es Pla, el massís de Randa i les serres de Llevant fins a la punta de n’Amer, exclosa la península d’Artà i exceptuant el salobrar de Campos.
Forma una plataforma estructural vindoboniana, horitzontal al sector de Llucmajor (on la plataforma pot assolir 13,5 km d’amplària) i inclinada a la mar des de la serra de Llevant, on rarament assoleix 4 km. Hom ha considerat que cal excloure’n les terres on s’han superposat, dominants, els sediments i les dunes del Quaternari. En aquest sentit, l’horta de Campos s’interposa entre sa Marina de Llucmajor i sa Marina de Llevant.
Històricament, però, sa Marina era molt més àmplia; un document del 1348 hi situa, a més dels municipis esmentats, els de Campos i Artà i els interiors, és a dir, la meitat migjornenca de l’illa a llevant de Palma.
Maresme, el * -Rosselló-
(Rosselló)
Veure> la Marenda (sector costaner).
Marès, punta
(Sant Joan de Labritja, Eivissa)
Cap de la costa septentrional de l’illa, que tanca per l’oest la cala de Portinatx.
Marenda, la
(Rosselló)
(o el Maresme) Sector costaner, des d’Argelers a Cervera, entre l’Albera oriental i la mar. La costa, molt retallada, ha pres el nom de Costa Vermella. La seva unitat geogràfica li ha valgut de constituir, des de la reestructuració administrativa de l’Estat francès, el cantó de la Marenda.
La zona muntanyosa de l’Albera, que havia estat molt boscada (especialment alzines sureres, que donaren base a la indústria tapera), actualment és molt degradada. La vinya, que arriba fins als 500 m, produeix tradicionalment un vi d’una gran qualitat (vi de Banyuls). Per evitar l’erosió deguda als forts pendents, les terrasses són tallades en la forma dita de peus de gall.
Els ports més importants, Cotlliure i Portvendres, tingueren un moviment important en l’època colonial francesa amb el nord d’Àfrica. Actualment, al costat del creixent desenvolupament turístic (Cotlliure ha estat un centre d’atracció per als artistes), hi té encara importància la pesca (Portvendres centra la zona de pesca més important de la Mediterrània administrativament francesa).
Llibrell, cap des
(Santa Eulària del Riu, Eivissa)
Cap elevat i escarpat, que avança des del puig des Castellar (181 m alt), al sud de cala Llonga.
Llentrisca, cala
(Sant Josep de sa Talaia, Eivissa)
Cala, prop del cap de cala Llentrisca i del puig de cala Llentrisca (413 m alt), entre la punta de Port-roig i el cap des Jueu.
Zona muntanyosa i molt escarpada que forma l’extrem sud-oest de l’illa.
Dades dels Països Catalans 