Cap de la costa, al sud-oest del promontori del cap de Cullera.
Negra, punta -Ribera Baixa-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: costes
Nau, cap de la -Marina Alta-
Gran promontori de la costa, format per la serra de Benitatxell, darrer contrafort del muntanyam pre-bètic que davalla des d’Alcoi fins al mar.
Natí, punta d’en
Cap de la costa septentrional, a l’extrem nord-occidental de l’illa. Hom hi ha bastit un far (42 m alt).
Mossons, cap des
(Sant Antoni de Portmany, Eivissa)
Cap que tanca, a l’est, la cala d’Aubarca, a la costa septentrional de l’illa, i que assoleix una altura de 240 m, dit també cap d’Aubarca o punta Roja.
Moscarte, punta
(Eivissa)
Punta de l’illa, que assenyala l’extrem septentrional de l’illa, situada entre la punta de Gal i la de Xarraca.
Monsènyer Vives, cap de
Cap de la costa oriental de l’illa, al sud del cap de Favàritx, entre les cales de Morella Nou i Cavaller.
Mondragó -Mallorca-
Espai natural protegit de l’illa, que comprèn el litoral entre sa Barca Trencada i la punta des Nius de s’Àguila, a més dels barrancs que formen les cales de s’Amarador i d’en Reieta.
El 1992 fou declarat parc natural.
Enllaç web: Parc Natural de Mondragó
Mola de Fornells, sa
Gran promontori de la costa septentrional de l’illa, que avança vers el nord uns 4 km, entre el port de Fornells, a ponent, i l’arenal de s’Olla, a llevant. L’istme té una amplada d’1,5 km.
Culmina, al seu extrem septentrional, a la talaia de Fornells (122 m alt). Al centre hi ha el lloc de s’Albufera.
Mola, la -Menorca-
Península a l’extrem oriental de l’illa, situada al sector nord-est del port de Maó. format per un penya-segat de 78 m d’altura. També s’anomena de s’Esperó.
Hi ha el fort de la Mola (o fort d’Isabel II) (1852), que fins al 1968 serví sovint de presó.
Menorca, cap de -Mallorca-
(l’Alcúdia de Mallorca, Mallorca Raiguer)
Cap de la costa, a la península del cap des Pinar, al sud d’aquest cap.
Dades dels Països Catalans 