(Barxeta / el Genovés, Costera / Benigànim, Vall d’Albaida)
Sector de la serra Grossa, entre els tres municipis, a llevant del riu d’Albaida, continuació de la serra de la Creu, que separa les dues comarques.
Culmina a 486 m alt.
Enclavament (4,87 km2) entre els municipis de Montesa, l’Alcúdia de Crespins, Canals, Cerdà, Torrella i Llanera de Ranes (Costera) i els d’Anna i Énguera (Canal de Navarrés), a la Plana.
Caseria, dins l’enclavament del Pinar dels Frares.
Un dels quatre antics barris de la ciutat (Vilanova de Xàtiva).
Antiga alqueria islàmica, que esdevingué, amb la conquesta, el lloc de la Llosa de Ranes.
La sèquia de Ranes, que pren l’aigua del riu dels Sants, rega les terres de la Costera de Ranes (la Costera). Davant el poble d’Aiacor hi ha el partidor de la Cubeta, on s’inicià la sèquia del Gars, i, més enllà, en deriven les de l’Almassereta i Quilis.
(la Granja de la Costera, Costera)
(o la Vila de Quilis, ant: Quiris) Llogaret, al sud del poble, que forma un enclavament (0,03 km2) dins el terme de Vallès de la Costera.
Formà un terme amb Meneu, segregat de Rotglà i annexat a Vallès el 1574.
Santuari de la Mare de Déu del Puig (307 m alt), bastit en un turó que s’alça en plena horta, al nord de la ciutat, a la dreta del riu d’Albaida, del qual deriva la sèquia del Puig, una de les que rega l’horta de Xàtiva.
Nom donat al convent de la Consolació de monges dominicanes, fundat el 1520.
(Costera)
Territori de la comarca, a l’oest de la Foia de Cerdà, on hi ha els enclavaments de Fontanars i la Font (del municipi de Cerdà), del Borrego i de la Cresta del Gallec (del de Torrella de la Costera), de Barrana (del de Llanera de Ranes) i del Realenc de la Plana (del de Xàtiva).
Enclavament on hi ha la caseria del Realenc.
Dades dels Països Catalans 