Caseriu, al nord de la lloma de la Bastida, on es troba el poblat ibèric de la Bastida de les Alcusses.
Alcusses, les
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: Costera
Alcudiola, l’ -Costera- *
(Costera)
Altre nom amb que també era coneguda la vila de l’Alcúdia de Crespins.
Alcúdia de Crespins, l’ (Costera)
Municipi de la Costera (País Valencià): 5,2 km2, 160 m alt, 5.231 hab (2014)
(ant: l’Alcudiola o l’Alcúdia de Canals) Situat en una plana regada pel riu dels Sants, que neix a l’abundosa font dels Sants, dins el terme municipal.
A banda de l’agricultura de secà (oliveres i garrofers) i del regadiu (tarongers, figueres, moresc, blat, cacauets, patates, cotó, etc), alimentat per les sèquies de les Setenes, dels Horts i dels Canyamars, actualment l’activitat econòmica més important del municipi és la indústria (cotó, paper, conserves de fruites i envasos), el desenvolupament de la qual ha originat un important creixement de la població durant el segle XX.
La vila, antiga alqueria d’origen islàmic, es troba emplaçada a la dreta del riu dels Sants; el seu nucli urbà és pràcticament unit amb el de Canals; l’actual església parroquial va ser projectada el 1702.
L’alqueria de Crespins, esmentada al Repartiment de Jaume I, era prop de l’Alcúdia.
Enllaç web: Ajuntament
Alcúdia Blanca, l’ *
Nom antic del poble de Rotglà.
Alboi
(ant: el Boí) Poble, situat a la dreta del riu d’Albaida (a l’indret on hi ha l’assut de la sèquia del Puig), al peu de la serra de la Creu, límit entre la Costera i la Vall d’Albaida.
Era un municipi agregat al Genovés el 1845. Fins a l’expulsió del 1609 fou un poble de moriscs que depengué eclesiàsticament de la col·legiata de Xàtiva fins a la creació de la parròquia el 1574.
Albacar, l’ -Costera-
Coster septentrional del castell de Xàtiva, uneix aquest amb l’antiga muralla de la ciutat, on es troben les restes de l’antic monestir cistercenc de Montsant i l’església de Sant Feliu, l’antiga seu visigòtica.
Aiacor
Poble, situat a l’esquerra del riu Cànyoles (anomenat aquí la rambla de Montesa), en una plana regada per les sèquies de la Llosa i de Ranes.
Antiga alqueria musulmana, tenia el 1609, any de l’expulsió dels moriscs, 63 focs de cristians nous. Fins al 1879 constituí un municipi.
La seva parròquia (Sant Jaume) fou creada al segle XVI (fins aleshores pertanyia a la col·legiata de Xàtiva) i, fins al començament del segle XX, tingué annexa la de la Torre de Cerdà. L’actual església fou construïda el 1760.
Ferreria, la -varis geo-
la Ferreria (Gavet de la Conca, Pallars Jussà) Caseria de l’antic terme de Sant Salvador de Toló, a la vora de l’antic camí de Tremp a l’hostal Roig.
la Ferreria (Gelida, Alt Penedès) Despoblat, a l’esquerra de l’Anoia, davant el nucli urbà.
la Ferreria (la Granja de la Costera / Rotglà i Corberà / Xàtiva, Costera) Casa i territori repartit entre els tres municipis.
Dades dels Països Catalans 