Arxiu d'etiquetes: Cortsaví

Soca, la

1 Resposta

(Cortsaví / Montferrer, Vallespir)

Cim (1.635 m alt) de la serra que separa les valls dels dos municipis.

Estela, puig de l’ -Canigó-

4 Respostes

(la Bastida, Rosselló / Cortsaví, Vallespir / Vallmanya, Conflent)

Cim (1.738 m alt), el més oriental del massís del Canigó, entre el coll de la Cirera i la torre de l’Avetera.

Aquest puig és termenal dels tres municipis.

Cortsaví (Vallespir)

8 Respostes

Municipi del Vallespir (Catalunya Nord): 47,02 km2, 800 m alt, 248 hab (2012)

(o Corsaví, fr: Corsavy) Situat al vessant sur del Canigó, des del límit amb el Conflent fins a la vall del Tec, prop del riu Ferrer, al peu del pic de la Soca, als vessants de la serra de Rocnegre. Boscos i prats alpins, amb explotació forestal (castanyedes) per a l’aprofitament de la fusta.

Els recursos econòmics són la ramaderia, que està en decadència (bestiar boví i oví), i les mines de ferro de Vetera, origen d’una petita industria metal·lúrgica i actualment tancades. Àrea comercial de Perpinyà. Tanmateix el municipi no ha pogut evitar el despoblament iniciat ja a mitjan segle XIX.

El poble és en un contrafort del massís de la Soca, dominat per les ruïnes de l’antic castell de Cortsaví, que era centre de la baronia de Cortsaví; és format pel Barri d’Amunt i el Barri d’Avall; l’antiga església parroquial de Sant Martí, romànica i actualment arruïnada, és a 1 km a l’est del poble.

El terme també comprèn el llogaret de Leca.

Avetera, torre de l’

4 Respostes

(la Bastida – Sant Marçal, Rosselló / Cortsaví, Vallespir)

(ort ant: torre Betera) Antiga torre de defensa medieval, rodona, en part destruïda, situada en un turó a 1.436 m alt, a l’est de puig de l’Estela, al massís del Canigó. Es termenal dels tres municipis.

A l’est de la torre es troben les mines de l’Avetera, de ferro, dites també els meners de les Índies explotades per la Societat de les Mines d’Avetera; són les úniques de les antigues mines de ferro dels Pirineus catalans que han aconseguit de sobreviure gràcies a l’estructura favorable del jaciment.

El material és transportat per vagonetes aèries fins a Arles, on, fins al 1932, perdurà una petita indústria metal·lúrgica. Al costat de la mina hi ha la colònia minera.