Despoblat.
(Castell de Vernet, Conflent / Prats de Molló, el Tec, Vallespir)
Cim (2.724 m alt) del massís del Canigó, al sud de la pica del Canigó i del pic de Tretzevents, termenal dels tres municipis.
(Conflent)
Vall del massís del Canigó, al vessant septentrional de la línia de crestes que uneix el pic de la Mort de l’Escolà (2.463 m alt), a l’oest de roca Colom (2.507 m), amb el puig de la collada Verda (2.403 m), cresta dita les esquerdes de Rojà (2.316 m alt), que limita amb el Vallespir.
La gran vall s’engorja al pas de Rojà, i la ribera de Rojà continua així vers Pi de Conflent, Saorra (on s’eixampla per a formar la vall de Saorra) i Fullà, fins a unir-se a la Tet, per la dreta, aigua amunt de Vilafranca de Conflent.
Serra (2.763 m) del Pirineu axial, situada al nord del massís del Canigó, que separa les dues comarques, així com la conca de la Tet (vessant septentrional) de la conca del Tec (vessant meridional).
Assoleix la seva màxima altitud al pic de Tretzevents.
Santuari de la Mare de Déu de la Roca.
Capella de l’antic castell de la Roca de Nyer, situat a l’esquerra de la riera de Mentet, a la sortida de les gorges de Nyer, aigua amunt de l’actual poble.
Veure> Sant Pere de la Roca (església i casa monàstica).
(Catllà de Conflent, Conflent)
Antic priorat benedictí (Santa Maria del Riquer) dependent de Cuixà, a la confluència de la Castellana amb la Tet. El lloc i l’església foren donats a Cuixà el 948.
L’església fou reconstruïda i consagrada el 1073, que s’hi establí un petit priorat. La seva comunitat no passà mai de dos o tres monjos i un sacerdot. Els darrers segles hi havia sols el prior i un o dos sacerdots beneficiats. El prior residia habitualment a Cuixà. El priorat fou abolit el 1790.
Resta l’església romànica, feta de palets de riu, coberta avui d’embigat sobre arcs diafragmes, amb l’absis ornat de bandes llombardes i la portada amb un timpà romànic pintat, amb la Mare de Déu entre àngels, del tipus i colors de Sant Martí de Fenollà.
Cim (2.445 m alt) de la serralada que separa les valls de Carançà i de Mantel, al nord de la serra Gallinera.
Veure> ribera de Taurinyà (vall).
Poble (382 m alt) i cap del municipi. Es divideix en dos sectors; l’antic, dit la Lliça, és situat en amfiteatre al vessant d’un turó granític que s’alça a l’interfluvi de la Tet i la riera de Callau, coronat per les runes de l’antic castell de Rià (esmentat ja el 1194), i el barri del Pont de Rià, és a la dreta de la Tet (els dos nuclis són units pel pont de na Bernada), on foren construïts els alts forns.
Rià, esmentat ja el 855, fou dependència del monestir de Cuixà.
Dades dels Països Catalans 