(o de Baix) Veïnat, al nord del cap del municipi, al voltant de l’església parroquial de Santa Eulàlia.
Santa Eulàlia, veïnat de -Conflent-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Conflent
Santa Anna dels Quatre Termes
Santuari, al límit amb els de Bula d’Amunt i de la Bastida (Rosselló) i prop del de Vallestàvia (Conflent), al cim del puig de Santa Anna (1.347 m alt), damunt el coll de Montportell.
Sant Vicenç d’Eus
Església, situada al peu del turó on s’assenta el poble. Fou parroquial d’Eus fins que al segle XVIII fou construïda la nova església al cim del poble.
És un edifici romànic, construït el 1053 i reformat el 1213. Conserva uns interessants capitells als arcs de comunicació entre les dues naus.
Sant Vicenç de Campllong
(o de Vernet) Despoblat, situat a l’est del poble, a la dreta del riu de Sant Vicenç, curs d’aigua que davalla de la pica del Canigó i drena la vall de Sant Vicenç, coberta de boscs; després de rebre, per la dreta, el riu de Bonaigua, el riu de Sant Vicenç davalla ràpidament (amb notables salts d’aigua).
Aigua avall de l’esmentada església s’obre a la vall de Vernet, deixa aquest poble a ponent i, després de passar per Cornellà de Conflent, s’uneix al riu de Cadí per formar el riu Major, afluent, per la dreta, de la Tet.
L’església, arruïnada, pertanyia al començament del segle IX al comte Bel·ló de Carcassona; el 874 pertanyia al comte Miró de Rosselló.
Prop seu hi havia el vilar de Campllong, esmentat el 863.
Sant Tomàs de Balaguer
Llogaret, situat a la confluència de la Tet amb la riera de Balaguer, dins el terme parroquial de Prats de Balaguer.
El 871 era una possessió del monestir de Sant Andreu d’Eixalada, i el 968 fou confirmat al monestir de Cuixà, del qual depengué en endavant.
Sembla que la primitiva església es trobava sota Prats de Balaguer, al lloc conegut encara per camp de l’Església, vora l’indret dels banys de Sant Tomàs, petit establiment d’aigües sulfuroses sòdiques que ragen de 31º a 59ºC.
Sant Pere dels Graus
(o d’Erola, o de Serola o d’Eixalada) Antiga església, situada a l’antiga vall d’Engarra, vora el castell de Serola i de l’antic monestir d’Eixalada, a l’indret dels banys dels Graus de Canavelles, dits també els Graus d’Eixalada o de Sant Pere.
Sant Pere de la Roca
Església i casa monàstica, situada sobre la població, al vessant de la muntanya, prop d’una gran cova.
Existia ja el 1060. El 1225 se li uní un hospital creat al raval o vilanova de Vilafranca de Conflent, regit per donats d’ambdós sexes. El 1242 l’església de Sant Pere i l’hospital foren units al priorat canonical de Cornellà de Conflent, amb l’obligació de servir-lo i tenir-hi alguns canonges.
El superior de la casa rebé el nom de paborde de Sant Pere, i era un membre de la comunitat de Cornellà. Després de la secularització (1592) continuà essent una dependència teòrica de la col·legiata de Cornellà.
L’església, romànica, fou restaurada el 1627. Es feren aleshores nous retaules barrocs, entre els quals un de dedicat a santa Maria de Vida, que començà a canviar la denominació de la capella.
Fou desafectada el 1791, i els seus retaules traslladats a la parroquial de Vilafranca. Es restaurà l’església i el culte el 1855, amb motiu del còlera de l’any anterior, sota el títol exclusiu de Santa Maria de Vida.
Sant Martí de Canoà
Església romànica, al nord de la vila, a la riba esquerra de la Tet.
És esmentada ja el segle IX.
Sant Julià Vell
Antiga església parroquial, situada vora la Castellana, aigua avall del poble, prop del monestir de Corbiac.
Sant Joan de Dossorons
(o Sant Joan de Pla de Cirac) Església arruïnada, al camí de Cirac.
El lloc és esmentat ja l’any 950 com a possessió del monestir de Cuixà.
Dades dels Països Catalans 