(Bulaternera, Rosselló / Rodés, Conflent)
Pas dels Aspres (200 m alt), situat a la dreta de la Tet.
És aprofitat per la carretera de Puigcerdà a Perpinyà per travessar un contrafort septentrional del Canigó.
(Bulaternera, Rosselló / Rodés, Conflent)
Pas dels Aspres (200 m alt), situat a la dreta de la Tet.
És aprofitat per la carretera de Puigcerdà a Perpinyà per travessar un contrafort septentrional del Canigó.
(Aiguatèbia i Talau, Conflent)
Poble (1.328 m alt), a l’extrem nord del terme, en un coster que domina la riera de Cabrils. La migradesa dels recursos econòmics n’ha provocat pràcticament el despoblament.
El nucli és establert a l’extrem septentrional del terme, al voltant de l’església parroquial de Sant Esteve, que conserva una notable pica baptismal, una majestat i una marededéu del segle XII.
En 874-875 el monestir d’Eixalada adquirí béns en aquest lloc; el 985 l’església tenia l’advocació de sant Esteve. El monestir de Cuixà adquirí el lloc el 1011.
(Castell de Vernet, Conflent / Prats de Molló, Vallespir)
(o Set Homes) Cim (2.661 m alt) del massís del Canigó, situat al sud de la pica del Canigó, a la línia de crestes que separa la vall de Cadí de la vall de la Persigola, entre el pla Guillem i el coll de Bocacerç, al sud-oest, i el pic de Tretzevents, al nord-est.
Veure> Sant Climent de la Serra (antiga església).
(o de l’Erola) Antic castell i terme, entre el poble i els banys de Toés. És esmentat ja l’any 957.
En resta l’església de Sant Pere dels Graus (o de Serola, o d’Eixalada).
Església (Sant Joan de Seners) i antic lloc, al sud-oest del poble, esmentat ja l’any 958.
Masia i antic poble (700 m alt), al sud del terme. Esmentat el segle XIV.
(Castell de Vernet / Vallmanya, Conflent)
Cim (2.665 m alt) del massís del Canigó, al sud de la pica del Canigó (de la qual el separa la portella de Vallmanya), termenal dels dos municipis.
(ort trad: Sahorla) Poble, al sud de la vila, a la plana regada a la dreta de la Tet, al voltant de l’església parroquial.
El 950 és esmentat com a possessió del monestir de Cuixà. Formà part, més tard, de la baronia de Jóc.
Veure> monestir de Clariana (abadia cistercenca).