(o la Bulella) Antic castell, construït al segle XII. Fou venut el 1287 per Pere de Fullà al prior de Cornellà de Conflent, que hi establí una pabordia; la base de la torre mestra fou convertida en església de Sant Bartomeu.
La pabordia perdurà fins al segle XV.
Poble, dit també de Clerà i Villerac, al nord-est del terme. L’església parroquial (Sant Silvestre) és d’origen romànic.
El lloc depenia el 1183 del castell de Sant Esteve de Pomers.
Despoblat, a la vall de Rigardà, del qual resta l’església.
El lloc fou donat l’any 939 pel comte Sunifred II de Cerdanya al monestir de Sant Pere de Rodes.
Veïnat, al nord del poble.
Antic terme, esmentat el segle XIV.
Santuari de la Mare de Déu de Vida, en un coster que domina, per l’esquerra, la vall de la Tet, damunt Vilafranca de Conflent.
És l’antic monestir de Sant Pere de la Roca.
Camp de concentració (1939) organitzat pel govern francès, destinat especialment als membres de les Brigades Internacionals que havien lluitat al costat de les tropes republicanes durant la guerra civil espanyola.
Hom calcula que hi van passar uns deu mil homes.
(Pi de Conflent, Conflent / Prats de Molló, Vallespir)
Pas (2.282 m alt) que comunica les altes valls de la Secallosa i del Solà del Pomar, entre el pla Guillem i el pla de Calm-agra, entre els dos termes.
És dominat pel puig de la collada Verda (2.403 m alt), a la mateixa línia de crestes.
(o Avellans) Llogaret, a l’oest del poble, a l’esquerra de la riera de Noedes.
Antic terme, pertanyent al monestir de Sant Miquel de Cuixà.
Dades dels Països Catalans 