Cim culminant (686 m alt) de la serra de Carraita.
Capona, alt de la
3 Respostes
Arxiu d'etiquetes: Comtat
Capaimona
Antic llogaret i masia (751 m alt), al límit amb el terme de la Vall d’Alcalà.
Era lloc de moriscs, annexat el 1535 a la Jovada i adscrit a la parròquia de Benimassot, dels marquesos de Guadalest.
Tollos (Comtat)
Municipi del Comtat (País Valencià): 15,97 km2, 773 m alt, 52 hab (2015)
Situat a la vall de Seta, en un terreny muntanyós, als vessants de la serra d’Alfaro, al sistema Pre-bètic valencià, a l’extrem oriental de la comarca, al límit amb la Marina Alta. Les aigües són captades en part cap al nord-est pel barranc de Malafí i la seva xarxa. Gran part del territori és inculte.
Agricultura migrada, amb conreus quasi totalment de secà; els més estesos són els de cereals i d’oliveres, seguits dels ametllers. Àrea comercial d’Alcoi. La població ha anat devallant des del 1900 i més encara a partir del 1980 i actualment està en procés de despoblament.
El poble (tollers), d’origen islàmic, és al peu de la Solana. L’església de Sant Antoni de Pàdua és sufragània de la parròquia de Benimassot des del segle XVI.
El municipi comprèn, a més, els antics llogarets de Capaimona i de Rafalet.
Enllaç web: Ajuntament
Cadolla, la -Comtat/Vall Albaida-
(Agres / Cocentaina, Comtat / Bocairent, Vall d’Albaida)
Contrafort (1.148 m alt) occidental de la serra de Mariola, termenal dels tres municipis.
Quatretondeta (Comtat)
Municipi del Comtat (País Valencià): 17,02 km2, 521 m alt, 115 hab (2014)
(o Quatretonda de la Serrella, o de Seta) Situat a la vall de Seta, que accidenta el terme, afluent del riu d’Alcoi, al sistema Pre-bètic valencià, accidentat pels vessants meridionals de la Serrella, coberta de pedrisses i de les imponents agulles anomenades els Frares. Més de la meitat del terme municipal és ocupat per boscs (pins i carrasques) i matolls.
Es conrea una petita part del municipi. Els conreus més estesos són els de secà (oliveres, ametllers i quelcom de cereals); el regadiu (hortalisses) aprofita l’aigua de diverses fonts. Àrea comercial d’Alcoi. La població es mantingué estacionada durant la primera meitat del segle XX, però minvà posteriorment.
El poble, d’origen islàmic, és prop de la riba esquerra del riu de Seta; l’església parroquial, dedicada a santa Anna, s’independitzà de la de Balones el 1786.
Enllaç web: Ajuntament
Billena de Travadell *
Planes de la Baronia (Comtat)
Municipi del Comtat (País Valencià): 38,87 km2, 472 m alt, 778 hab (2014)
(o Planes) Situat a la serralada Pre-bètica valenciana, entre la serra d’Almudaina, que accidenta el terme, i el riu d’Alcoi, a la dreta del pantà de Beniarrés.
El territori és accidentat i només es conrea una petita part del terme. De secà es conreen ametllers, garrofers i oliveres. Indústries derivades de l’agricultura (oli, farina). Ramaderia de llana i bestiar cabrum. Pertany a l’àrea comercial d’Alcoi. La població ha disminuït prop de la meitat des del 1910.
Vila d’origen islàmic, al peu de l’antic castell de Planes, centre de la baronia de Planes, a l’esquerra del barranc de Planes. Església parroquial de Santa Maria.
El terme comprèn, també, els llocs de Benialfaquí, Catamarruc i Margarida i els despoblats de Benicapsell i Llombo.
Enllaç web: Ajuntament
Orxa, l’ (Comtat)
Municipi del Comtat (País Valencià): 31,76 km2, 268 m alt, 676 hab (2014)
(cast: Lorcha) Situat a la vall del Perputxent, als vessants de les serres de la Solana i de la Safor, a la riba dreta del riu d’Alcoi, que travessa el terme de banda a banda i que ha tallat l’estret de l’Orxa. El territori és muntanyós, i només una quarta part és conreat. Una gran part és poblat de garriga, així com boscos de pins i d’alzines.
Al sector agrícola, en el qual predomina el secà sobre el regadiu, els conreus més estesos són els d’oliveres i els garrofers. Aviram. L’activitat industrial és la base de l’economia. Àrea comercial d’Alcoi. Demogràficament, ha minvat des del començament del segle XX, principalment a causa de l’emigració exterior i interior.
La vila és encimada dalt d’un coster a la dreta del riu; destaca l’església parroquial dedicada a santa Maria Magdalena (reconstruïda el 1748). El 1644 la població fou arruïnada per un terratrèmol.
Dins el terme s’alçava l’antic castell de Perputxent, de l’orde de Montesa.
Benitàer
(ant: l’Alqueria de Piamont) Despoblat.
Lloc de moriscs, el 1609 tenia 12 focs, el segle XVI fou agregat a l’Alcudieta del Comtat. El segle XVIII pertanyia als Beaumont.
Benillup -Beniarrés-
(o Benillut) Despoblat, a l’esquerra del riu d’Alcoi, entre Beniarrés i l’Orxa.
Lloc de moriscs (el 1602 tenia 37 focs), formava part de la comanda de Perputxent.
Al segle XVI constituí parròquia amb Alquenènsia, l’Orxa i Beniarrés, i més endavant, solament amb Beniarrés.
Dades dels Països Catalans 