(o l’Alcúdia del Comtat) Poble, situat a l’esquerra del riu d’Alcoi, a mig camí de Cocentaina a Muro d’Alcoi, al peu de la serra de Mariola.
Pertanyia a la parròquia de Cocentaina, però al segle XVI fou erigida parròquia independent amb els antics llocs de Benitàer, l’Alqueria de N’Aranda i l’Alqueria de Ferrís com a annexos.
Era lloc de moriscs que el 1609, al temps de llur expulsió, era habitat per 60 famílies.
Nom antic del poble de l’Alcudieta del Comtat, o l’Alcudia de Cocentaina.
Municipi del Comtat: 4,7 km2, 350 m alt, 241 hab (2013)
(ant: Alcosser de Gaianes o Alcosseret; cast: Alcocer de Planes) Estès a banda i banda del riu d’Alcoi, prop de la seva confluència amb el riu d’Agres, al peu de la serra de Benicadell, al nord d’Alacant.
La principal activitat econòmica del municipi és l’agricultura, amb predomini del secà (cereals, vinya, oliverars); al regadiu, poc extens, són conreades algunes hectàrees de cereals. Les terres, molt repartides, són explotades majoritàriament pels propietaris. Àrea comercial d’Alcoi. La població ha disminuït des del 1920.
El poble conserva encara les runes d’un antic castell de l’època islàmica. Formava part de l’antic comtat de Cocentaina. El 1535 passà a la parròquia de Gaianes, de la qual s’independitzà posteriorment.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi del Comtat (País Valencià): 14,52 km2, 739 m alt, 199 hab (2013)
(o Alcoleja d’Aitana) Situat entre la serra d’Aitana i la Serrella, al nord-est d’Alacant. De relleu accidentat, hi abunden els pasturatges i els boscos de pins i d’alzines.
La base de l’economia local és l’agricultura, tant de secà (oliveres, arbres fruiters i, principalment, cereals) com de regadiu (fruiters -pereres i pomeres-, així com hortalisses per al consum local). Àrea comercial d’Alcoi.
La vila, assentada en un vessant de la serra d’Aitana, a l’esquerra del riu de Frainos, conserva el palau dels marquesos de Malferit, senyors d’Alcoleja.
Dins el terme, a més dels despoblats de Benigama i de Beniafé i de les masies d’Aitana i de Riola, hi ha l’església i el caseriu del Seguró (en part, també, dins el terme municipal de Sella).
Enllaç web: Ajuntament
Partida, situada a la plana regada del terme.
Masia, situat a l’aiguavés septentrional de la serra de l’Albureca, a la dreta del barranc de l’Encantada, afluent, per la dreta, del riu d’Alcoi.
El cim de la serra de l’Albureca (772 m) es troba dins el terme de Planes de la Baronia.
Un dels contraforts sud-orientals de la serra de Mariola.
Despoblat, situat a la part meridional del terme.
Al segle XVI era un caseriu amb quatre focs de cristians vells que fou agregat, el 1574, a la nova parròquia de Benimarfull.
Municipi del Comtat (País Valencià): 25,84 km2, 722 m alt, 565 hab (2013)
Situat en una petita vall entre el massís de la Mariola i la serra d’Agullent anomenada la valleta d’Agres, per on el riu d’Agres (afluent esquerrà del riu d’Alcoi) arriba fins a l’estret d’Agres, per on passa la carretera i el ferrocarril per l’anomenat port d’Agres.
Hi predomina l’agricultura de secà, dedicada principalment a l’olivera (apreciada per la qualitat de les olives) i a cereals. Àrea comercial d’Alcoi. L’emigració ha reduït la població en una quarta part.
La vila està situada en un coster al peu de la serra de Mariola; damunt mateix de la població es troba l’antic castell d’Agres, on encara subsisteix un convent franciscà abandonat el segle XIX, el qual tenia cura d’un santuari dedicat a la Mare de Déu del Castell (o Mare de Déu d’Agres).
Dins el terme municipal, a la mola del Frare, hi ha restes d’un poblat de l’Edat del Bronze.
Dades dels Països Catalans 