Arxiu d'etiquetes: compositors/es

Lliteres i Carrió, Antoni

(Artà, Mallorca, 18 juny 1673 – Madrid, 18 gener 1747)

Músic i compositor. Actuà de baix de viola a la Capilla Real de Madrid a partir del 1693, i la reorganitzà després de l’incendi del palau reial, el 1734, i li donà un nou repertori.

Compongué tres misses, catorze salms, vuit magnificats a vuit veus, les sarsueles Coronis i Acis y Galatea (1702) i les òperes Dido y Eneas, Los elementos i Júpiter y Dánae (1700). És autor també de deu Cantadas humanas.

Fou un dels músics més notables de la seva època, tant en el camp religiós com en el profà.

Lleó i Balbastre, Vicent

(Torrent de l’Horta, Horta, 19 novembre 1870 – Madrid, 28 setembre 1922)

Compositor. Infant cantor del col·legi del Corpus Christi de València, on es formà musicalment. Es dedicà a la composició teatral.

Autor de centenars de sarsueles famoses, entre les quals La corte del Faraón, que es representà més de set-centes vegades seguides.

En col·laboració amb Amadeu Vives escriví Episodios nacionales.

Llàcer i Pla, Francesc

(València, 2 octubre 1918 – 14 abril 2002)

Compositor. Deixeble de Manuel Palau i Boix.

D’entre les seves composicions destaquen: Nou cançons per a la intimitat (1966) i Trova heptafònica’ (1969), amb les quals es vinculà a l’avantguarda musical, i Lamentació d’amor de Tirant lo Blanc (1972), Espacios sugerentes (1986) i Breve sonata mudante (1994).

Ha estat director de la Coral Polifònica Valenciana i professor del Conservatori de València.

Lisamós, Miquel

(València, 1537 – 1605)

Cantor i compositor. Professà el 1558 al convent de Sant Domènec de València, i compongué càntics religiosos d’una notable qualitat.

Just i Verdeguer, Manuel

(Catarroja, Horta, 23 juny 1707 – València, 18 maig 1787)

Compositor. Deixeble de Pere Rabassa, ocupà el càrrec de mestre de capella a Albarrasí, a l’església parroquial dels Sants Joans, del Col·legi de Corpus Christi de València (cap al 1750).

Se’n conserven una sèrie d’obres religioses d’una gran qualitat, com Salve Regina, a vuit veus, Magnificat, a dotze veus, Laudate Dominum, a disset veus, Dixit Dominus, a dotze veus, Nunc dimittis, a onze veus, Beatus vir, a deu veus, i Domine ad adjuvandum, a set veus.

Juncà, Francesc *

Veure> Francesc Joncar i Querol  (músic i compositor català, 1742-1833).

Jordà i Valor, Josep

(Alcoi, Alcoià, 13 novembre 1839 – 16 juliol 1918)

Organista i compositor. Estudià amb Pasqual Pérez i Gascon i fou organista de l’església de Sant Esteve, de la capella de la Mare de Déu dels Desemparats i la del Col·legi de Sant Josep.

Compongué algunes sarsueles: El primer amor (1867), Un parent de l’altre món (1872), el poema simfònic Primitiva (1879), tres misses de rèquiem per a gran orquestra i una Missa solemne (1911).

Izquierdo i Romeu, Josep Manuel

(Catarroja, Horta, 11 juliol 1890 – València, 10 maig 1951)

Músic i compositor. Estudià composició amb B. Pérez Casas i amb Salvador Giner. Dirigí l’Orquestra Simfònica de València,

Escriví música religiosa i les sarsueles S’han salvat, Mar endins, El gran mandarín, El signo del zodíaco, La billetera i Fiestas y amores.

Havart i Macou, Max

(Perpinyà, 3 abril 1924 – 2 agost 2006)

Músic i compositor. Estudià amb Paul Pierné. Instrumentista de clarinet, a partir del 1947 actuà com a tible i tenora amb les cobles nord-catalanes Goza-Lafon, primer, i Combó-Gili després.

Catedràtic d’instruments catalans i de solfeig a l’Escola Nacional de Música de Perpinyà des del 1967, ha creat tota la pedagogia per a l’ensenyament del tible i de la tenora.

És autor d’un Retaule rossellonenc i de més de cent sardanes, entre les quals Campanes del Vallespir, Missa major, Platja de Banyuls, Alt Vallespir, L’avi Vador, Cardedeu sardanista i Prats de Molló, Ciutat pubilla.

Gorgé i Soler, Pau

(Alacant, 30 setembre 1850 – València, 14 juliol 1913)

Director d’orquestra i compositor. El 1876 fundà a Alacant la banda La Lira, dirigí la Societat de Sextets d’Alacant des des la seva fundació (1885) i les orquestres dels teatres Principal i Circ d’Alacant.

És autor de sarsueles, com La clau del pit (1884).

Foren germans seus Ramon i Francesc, i fills seus Ramon i Pau Gorgé i Samper.