(Terrassa, Vallès Occidental, 27 novembre 1735 – El Escorial, Madrid, 19 octubre 1781)
Compositor, de nom real Ignasi Galí i Ramoneda. Ingressà al monestir dels Jerònims a l’Escorial.
És autor d’una Missa, per a vuit veus, de cinc Lamentacions, per a veus, amb acompanyament de clavecí i contrabaix, un Miserere, a quatre veus i orquestra, i dos Benedictins.
Publicà un notable tractat: Arte de canto llano (1778).
(Ulldecona, Montsià, 22 abril 1912 – Vinaròs, Baix Maestrat, 26 agost 2002)
Musicòleg i compositor. Format al monestir de Montserrat, amplià estudis amb Joan Lamote de Grignon i fou doctor en filosofia i lletres.
Especialitzat en música espanyola antiga, ha col·laborat en diverses revistes i ha publicat nombrosos treballs, com La música en las obras de Cervantes (2 volums, 1948 i 1971), Música barroca española (6 volums, 1979-88), Cançoner català dels segles XVI-XVIII (1979), Madrigales españoles inéditos del siglo XVI (1981) i La música española en torno a 1492 (2 volums, 1992 i 1995).
També és autor de diverses composicions, especialment de música vocal.
(Manresa, Bages, 19 agost 1816 – Lleida, 22 octubre 1881)
Compositor. Estudià música a Montserrat.
Fou organista de la seu de Lleida des del 1833, i director de música de la Misericòrdia lleidatana des del 1864.
Té una producció de música sacra bastant abundant.
(la Granadella, Garrigues, 7 abril 1886 – Barcelona, 15 novembre 1980)
(o Vilarrubí) Compositor, guitarrista i musicòleg. Deixeble de Francesc Tàrrega, dugué a terme una gran carrera de concertista internacional.
Fou un dels millors intèrprets mundials de guitarra; també revalorà la viola de mà, i realitzà nombroses transcripcions del repertori d’aquest instrument, del qual fou professor al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, i de guitarra al Conservatori Nacional de Lisboa i a l’Academia Musicale Chigiana de Siena.
Fou autor, entre altres obres, de Tres estudis per a guitarra (1946), Impromptu, Exercices en forme d’études, Pequeña romanza, etc.
Com a musicòleg, edità diversos treballs: Bibliothèque de musiqe ancienne et moderne pour guitare (1926), Escuela razonada de la guitarra, en cinc volums (1932-33), Los seis libros del Delphin… de L. de Narváez (1945), Tres libros de música en cifra para vihuela, de A. de Mudarra (1949), Colección de obras para guitarra sola o para dos guitarras (1950) i Silva de sirenas de E. Valderrábano (1957).
(Barcelona, 15 maig 1878 – 24 desembre 1945)
Compositor i musicòleg. Deixeble de J. Font i Buyé i de Ll. Millet.
La seva vinculació amb l’Orfeó Català data del 1897. L’any 1941, i fins a la mort, fou director d’aquest orfeó.
Fundà i dirigí l’Associació d’Amics de la Música i la seva orquestra, i donà a conèixer nombroses partitures de música contemporània.
Escriví unes quaranta sardanes per a cobla i la suite de danses Festa (1921), així com les obres corals per a cor mixt i cobla Cant de Maig, Cant d’alegria, Cantada de cap d’any i Sant Jordi triomfant. De la seva producció religiosa destaca una missa per a tres veus i orgue i una Salve Regina.
Publicà els treballs L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya i Cromatisme, modalitat i tonalitat en les cançons populars catalanes (1928). En col·laboració amb Joan Amades, escriví el Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors (1936).
(Catalunya, segle XVIII)
Compositor.
Mestre de capella de la catedral de Barcelona l’any 1739.
De la seva producció es conserva la música Gaudent in coelis, la missa Salve Regina, un Planctus in Passione Domini i algunes peces instrumentals.
(Catalunya, segle XVI – Madrid ?, segle XVII)
Compositor.
El 1599 era nomenat cantor i capellà de la Capella Reial de Madrid.
Li són atribuïdes set cançons de les incloses al Cancionero musical y poético del siglo XVIII, de Sablonara.
(Sabadell, Vallès Occidental, 24 maig 1904 – Vic, Osona, 12 novembre 1994)
Musicòleg, compositor i eclesiàstic.
Els seus escrits sobre temes musicals, molt nombrosos, són dedicats amb preferència a la música religiosa.
Com a compositor és autor de misses i càntics marians.
(Santa Coloma de Farners, Selva, 9 desembre 1885 – Barcelona, 2 abril 1959)
Compositor. Escriví sardanes que aconseguiren força popularitat.
En destaquen les titulades Records vigatans, Estiuenca, Amorosa, Un somni i Tristoia, entre d’altres.
(Vic, Osona, 23 febrer 1819 – Barcelona, 28 març 1880)
Compositor.
Fou organista de les esglésies barcelonines del Pi (1842) i de Santa Maria del Mar (1844) i succeí Andreví com a mestre de capella de la Mercè.
Exercí la crítica musical i compongué unes 600 obres de música d’església: 67 misses, dos oratoris (La última noche de Babilonia, 1848 i El descenso de la Santísima Virgen en Barcelona, 1862), una òpera (El Solitario), música simfònica, de cambra i per a teclat.
És autor d’una missa de difunts per al general Castaños, per a grans cors i cant pla amb acompanyament instrumental.
Dades dels Països Catalans 