(Lleida, 1836 – 1916)
Compositor. Fundà l’Orfeó Lleidatà (1861) i el dirigí durant tota la seva vida. Des del 1879 fou acadèmic de San Fernando.
A partir de 1865 publicà una “Biblioteca Popular” destinada als orfeons i les societats corals d’Espanya, dedicada a l’edició musical.
És autor de música religiosa i d’obres per a cor i per a orquestra.
(Sant Feliu de Llobregat, Baix Llobregat, 1606 – Montserrat, Bages, 1689)
Músic. Format a l’Escolania de Montserrat, segurament amb Bernat Berecha, ingressà al monestir com a monjo (1630).
Visqué molts anys fora del monestir, i exercí el càrrec d’organista a la Seu d’Urgell.
Hom en conserva algunes composicions, com una missa a cinc veus i obres polifòniques religioses amb text castellà.
(l’Escala, Alt Empordà, 14 gener 1870 – 18 abril 1956)
Compositor. Era conegut pel sobrenom de Xaxu.
És autor de nombroses sardanes que assoliren gran popularitat, les més conegudes de les quals foren: El cant de batre, La missa del gall, Fulles i flors, L’hostal del pi, Fent camí i Bona festa.
(Girona, 1 setembre 1917 – 25 octubre 2012)
Instrumentista, compositor, director i pedagog. Autor de diverses sardanes i harmonitzacions per a cor.
Fou director del conservatori de música de Girona i de l’escola normal de la mateixa ciutat. També fou director de l’agrupació Polifònica de Girona.
(Olot, Garrotxa, 1632 – Girona, 5 març 1691)
Compositor. Fou mestre de capella de la seu de Girona.
És autor de motets, com el Tota pulchra, a 5 veus, de salms, com De lamentatione Jeremiae prophetae, a 4 veus, i Cantate Domino, a 8 veus, i del responsori In festo Nativitatis Domini, representació dramàtica per a Nadal, per a solo, 3, 4 i 7 veus, sobre text llatí i català.
(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 12 desembre 1911 – 30 juliol 1985)
Compositor.
És autor de la sarsuela Cançó de l’Empordà, i també de sardanes, algunes de les quals han obtingut força popularitat.
(Barcelona, 1665 – 2 febrer 1747)
Compositor. Després d’haver actuat com a mestre de capella de l’església de Mataró, fou nomenat pel mateix càrrec a la seu de Girona (1688-96).
Aquest darrer any dirigí la capella de Santa Maria del Mar de Barcelona i poc després obtingué com a titular el mateix càrrec a la catedral de Barcelona (1709-41).
És autor de les misses Regalis, Tu es Petrus, Cantemus Domino i Scala Aretina, a més d’una missa de difunts, d’una missa de dos tiples, de dues misses de triple i tenor, de dues misses Sine Nomine.
Escriví l’obra Mapa armónico práctico.
(Sallent de Llobregat, Bages, 27 gener 1903 – Barcelona, 7 març 1990)
Pianista i compositor. Des del 1940 fou director i catedràtic de piano del Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona.
Ha actuat com a solista i com a col·laborador de grans intèrprets, especialment en el camp vocal.
És autor d’obres corals, cançons, goigs i sardanes.
(Besalú, Garrotxa, 14 desembre 1912 – Girona, 16 novembre 1997)
Compositor de sardanes. Inicià el seu aprenentatge musical a la seva vila natal. Més tard estudià amb Joan B. Lambert.
És autor de bon nombre de sardanes. Les més conegudes són, entre d’altres, les titulades Noces d’argent i Aires d’Empordà.
Tingué bon prestigi com a especialista en el tipus de sardana anomenada “revessa”.
(Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 9 març 1885 – 5 gener 1961)
Compositor de sardanes.
És autor de les sardanes L’idil·li dels pardals, Engelosida, Cançó d’amor, Somni d’or, Les gorges de Montgrí, Enfilall de rialles i d’altres, que assoliren força popularitat.
Dades dels Països Catalans 