Espadat (205 m alt) de la costa de sa Tramuntana, prop de la possessió d’Alfurinet.
Falconera d’Alfurinet, sa
2 Respostes
Arxiu d'etiquetes: Ciutadella (geo)
Dofins, els
Urbanització, a la costa, a ponent de la ciutat, entre cala Espiques i cala en Forcat.
Degollador, cala des
Cala de la costa occidental, al sud del port de Ciutadella, al fons de la qual hi ha la platja Gran.
Segons una tradició (no documentada) hi hagué una dura batalla entre Alfons II de Catalunya i els musulmans menorquins el 1287, durant la conquesta de l’illa.
Curniola
Possessió, vora la costa septentrional, prop de la punta de Fra Bernat.
Era un antic nucli rural l’església del qual és esmentada en el pariatge promulgat per Jaume III de Mallorca en 1301-11 com a dependència de la de Sant Joan de Monestrells.
Cul de sa Ferrada, es
Badia de la costa septentrional de l’illa, a l’oest de cala Morell.
Ciutadella, catedral de
Temple principal de l’illa. Té com a titular a santa Maria. Alfons II el Franc en disposà la construcció a la conquesta de Menorca (1287), com a parròquia, però el 1301 encara no era acabada.
És gòtica, d’una sola nau i amb dotze capelles laterals. El campanar, de planta quadrada, era probablement el minaret de l’antiga mesquita. Incendiada durant el saqueig turc (1558), en caigueren les voltes de la part del presbiteri el 1626, la darrera clau de les quals fou reposada el 1634.
Al principi del segle XVIII fou afegida la capella de les Ànimes, barroca, i entre el 1813 i el 1890, la del Santíssim, d’estil corinti, com el frontis de la porta principal, que amaga l’antiga porta. De l’antic edifici és destaca la porta de la Llum.
Des del 1301 tingué capítol presidit per un paborde amb jurisdicció sobre tot Menorca, sota la dependència del bisbat de Mallorca. El 1795, amb la creació de la diòcesi de Menorca n’esdevingué la catedral.
Actualment té 12 canongies i 10 beneficis (en part vacants). El 1953 li fou concedit el títol de basílica.
Catlar, son
(o çon Catlar) Possessió, vora el camí a Torre-saura.
S’hi conserven les muralles d’un poblat talaiòtic.
Càrritx, es
Cova amb ocupació prehistòrica. Les excavacions del 1995 hi han descobert un conjunt excepcional d’objectes de fusta en excel·lent estat de conservació, així com una perla fenícia de vidre i anelles de ferro datats entorn de l’any 1000 aC.
Es tracta d’una de les troballes més antigues d’aquest metall a la Mediterrània occidental.
Cala Blanca, naveta de
Naveta d’habitació situada a l’illa. Es tracta d’un edifici de grans dimensions, de més de 13 m de longitud per una amplada interna de 4 m, situat prop de la mar.
Es una de les poques construccions d’aquest tipus que han estat documentades a l’illa. Fou utilitzada entre el final del segle XVIII i el segle XIII aC.
Brut, cala en
Cala de la costa, a l’oest de la ciutat, entre cala en Blanes i cala en Forcat.
Dades dels Països Catalans 