(Terrassa, Vallès Occidental, 1946 – )
Realitzador cinematogràfic. Iniciat en el cinema amb l’escola privada d’Aixelà.
Els seus treballs, que van del curtmetratge al llarg, el van convertir en un dels més significats representants del cinema underground català: Dafnis y Cloe (1969), Swedenborg (1971), Lockout (1973), Shirley Temple Story (1976).
(Barcelona, 15 setembre 1953 – )
Guionista de cinema i televisió.
Considerat un mestre en el guió de comèdia com demostra films com Bajarse al moro (1988), Esquilache (1988), Salsa rosa (1991), Boca a boca (1995) o El amor perjudica seriamente la salud (1996).
Ha treballat també per a la televisió: Gatos en el tejado, Chicas de hoy en día, etc.
El 1996 va dirigir el film ¿De qué se rien las mujeres?.
(Barcelona, 1906 – 1980)
Cineasta amateur. Comerciant de professió, fou un gran impulsor del cinema amateur.
Bona part de la seva filmografia és dedicada a tractar aspectes de Barcelona i ha estat exhibida arreu de Catalunya.
Fou guardonat nou vegades amb el premi Ciutat de Barcelona de cinema amateur.
(Barcelona, 26 novembre 1881 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 1958)
Director cinematogràfic i periodista.
Vinculat a la productora Barcinògrafo, assolí èxits de públic amb El nocturn de Chopin (1915) i Ànimes torturades amb Margarida Xirgu, així com amb la sèrie de 10 episodis Vindicator (1917).
Una vegada desapareguda la Barcinògrafo, dirigí encara algun film, com El expósito. Va dirigir el doblatge del primer film doblat al català: Draps i ferro vell (1932).
El 1939 s’exilià a Mèxic.
Fou el pare d’Anna i de Josep Maria Murià i Romaní.
(Barcelona, 1930 – 24 agost 2018)
Crític cinematogràfic. Estudià lletres, pintura i dibuix. El 1955 fundà l’Associació d’Estudis Cinematogràfics al FAD.
Ha col·laborat en “Solidaridad Nacional”, “La Prensa”, “Revista”, Radio Nacional i TVE, on ha muntat sèries divulgatives d’interès.
Ha publicat El cine de Arte y Ensayo en España (1972) i, al marge de les seves activitats habituals, un Diccionario turístico de Cataluña, Baleares y Andorra (1975).
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 3 desembre 1910 – Barcelona, 2 març 1975)
(o Mestres i Puiggibert) Dibuixant humorístic i realitzador de cinema d’animació.
Començà a “Vilanova Esportiva” (1926) i fundà amb Manuel Amat la revista literària “Prisma” (1930-36).
Traslladat a Barcelona, col·laborà a “Films Selectos”, “Mirador”, “Xut!”, “La Rambla”, “En Patufet”, “L’Esquitx”, “TBO”, “El Once”, “Tururut…!”, etc. Tingué una intervenció molt destacada al setmanari infantil “Pocholo” de València.
Figurà entre els capdavanters catalans del dibuix d’animació i treballà per a una sèrie de vuit films curts sobre el personatge de Joan Milhomes, projectada en castellà (1940-45).
Participà en la realització d’Alegres vacaciones, Polito en el circo i El mago de los sueños.
(Barcelona, 21 setembre 1878 – 6 abril 1956)
Director cinematogràfic.
Fou un dels fundadors de la productora Hispano Films, on dugué a terme una considerable tasca com a director: Entre naranjos i Diego Corrientes (1914), Sacrifici, en col·laboració amb Ricard de Baños (1914), i Els misteris de Barcelona (1915), film en vuit jornades, que obtingué un gran èxit de públic i crítica.
(Barcelona, 25 maig 1904 – Madrid, 26 juny 1980)
Director cinematogràfic. Fill d’Eduard Marquina i Angulo.
Ha dirigit, entre d’altres, les pel·lícules Don Quintín el Amargao (1935), El bailarín y el trabajador (1936), Malvaloca, Doña María la Brava, Capitán Veneno (1950) i Valiente (1964).
Acabà Tuset Street (1968) quan Jordi Grau desistí de continuar-ne la filmació.
(Barcelona, 1 novembre 1929 – 24 octubre 1976)
Dibuixant i realitzador cinematogràfic. Estudià cibernètica als EUA i treballà com a dibuixant de còmics.
Dedicat des del 1950 a la publicitat i propietari dels Estudis Macian.
El 1962 féu el curt metratge d’animació La Bíblia, després va fer el llargmetratge en color El mago de los sueños (1963-66).
Patentà el procediment M-Technofantasy, que combina imatge real i dibuix animat, procediment que aplicà a Dame un poco de amor (1968) i Las bestias no se miran en el espejo (1974).
Deixà inacabada una sèrie infantil de dibuixos animats per a la televisió Candelita.
(Barcelona, 4 març 1924 – 6 abril 2004)
Director cinematogràfic i guionista. Fou estudis de magisteri i filosofia i lletres i dirigí el Teatro Español Universitario (TEU).
Entre els seus films cal destacar Golpe de mano (1968), Razzia (1972), Perros callejeros (1977), Jugando con la muerte (1982), Yo, el Vaquilla (1985), Passió d’home (1988) i Lolita al desnudo (1991).
Dades dels Països Catalans 